Signe mixt i cautela a Wall Street amb el focus a Netflix, Tesla i Europa

El focus dels inversors continua posat avui en la temporada de resultats, sent-ne Tesla la companyia més destacada que donarà a conèixer les seves xifres, així com en la inflació i en la situació a Europa.

RESULTATS: TORN DE TESLA

La temporada de presentació de resultats està marcada pels alts i baixos. De les irregulars xifres de bancs com JP Morgan o Goldman Sachs a resultats millors del que s'esperava en companyies com IBM o Hasbro, encara que altres com la petroliera Halliburton hagin guanyat molt menys que el 2021. Entre aquestes hi ha Netflix, les xifres de les quals li han donat un pilota d'oxigen al gegant de la reproducció en continu, ja que ha perdut menys subscriptors dels que calculava fa tres mesos.

Així doncs, al tancament de mercat sabrem a quin d'aquests grups d'empreses se situa Tesla després d'un magnífic primer trimestre del 2022. Com és habitual, el fabricant de vehicles elèctrics ha donat a conèixer les seves xifres de lliurament i producció trimestrals, una dada que ha pujat fins a una mica més de 254.000 unitats. El trimestre passat, la companyia d'Elon Musk va entregar més de 310.000 vehicles, un 68% més que fa un any.

Els tancaments per Covid-19 a la Xina, particularment a Xangai, on Tesla té una gigafactoria, sembla que li passaran factura al fabricant texà. Així mateix, els analistes assenyalen que les distorsions a la cadena de subministrament i les altes despeses per intentar augmentar la producció a les seves gigafactories de Texas i Berlín també deixaran la seva empremta en els resultats. El mercat estima uns ingressos de 16.521 milions de dòlars, no gaire allunyades de les previsions de l'anterior trimestre, i un benefici per acció dels 1,81 dòlars.

Aquest dijous també presentaran els seus comptes Snap, Domino's Pizza, Freeport i el gegant de les telecomunicacions AT&T, mentre que divendres donaran carpetada a la setmana els resultats trimestrals d'American Express, Verizon i Twitter, que portarà a Elon Musk als tribunals a l'octubre després que aquest trenqués l'acord per adquirir la companyia per 44.000 milions de dòlars.

ANÀLISI TÈCNICA

Per anàlisi tècnica, sembla que el Nasdaq Composite està confirmant l'inici d'un rebot després de superar la resistència del curt termini que presenta als 12.179 punts.

"El selectiu tecnològic cobreix el buit baixista del dia 10 passat i podria estendre els guanys fins al següent nivell de resistència que presenta al voltant dels 13.000 punts", assenyala César Nuez, analista tècnic de Bolsamanía.

"El seu comportament en aquest nivell de preus és vital. Si aconseguís pujar per sobre d'aquests nivells, el més normal és que puguem veure una extensió dels guanys fins al nivell dels 14.000 punts, preus on conflueix la mitjana de 200 sessions", afegeix aquest expert.

Des del començament d'any, el selectiu ha retallat un 24,79%, mentre que la reculada durant els últims tres mesos és de més del 12%.

EUROPA: GAS, DRAGHI I EL BCE

Amb tot, les notícies aquests dies són al nostre costat de l'Atlàntic. D'una banda, demà sabrem si finalment Rússia decideix reprendre el flux a través del gasoducte Nord Stream 1, la més gran i més important instal·lació gasista del Vell Continent, després d'una parada tècnica de 10 dies. Reuters publicava ahir que Gazprom té intenció de restituir-ne el subministrament, encara que no en la plena capacitat.

Encara caldrà esperar per saber quant perilla el subministrament gasístic a Europa, ja que alts càrrecs com el comissari de Pressupost i Administració de la UE, Johannes Hahn, no tenen clar que Rússia compleixi la seva paraula. “Treballem amb la hipòtesi que no torni a funcionar”, va assenyalar aquest dimarts el representant comunitari. Països com Alemanya o Itàlia tenen una altíssima dependència del gas rus i un tancament del subministrament podria desencadenar una recessió, especialment al país alemany.

Precisament a Itàlia caldrà estar pendents de si Mario Draghi continua al capdavant de l'executiu transalpí. Després de presentar la seva renúncia la setmana passada, dimissió que no va ser acceptada pel president Sergio Mattarella, ara tot apunta que l'expresident del Banc Central Europeu (BCE) està disposat a continuar al càrrec i reconstruir la coalició de Govern després de l'última disputa amb el Moviment 5 Estrelles (M5E).

Des de les 9.30 hores, Draghi s'està enfrontant a una moció de confiança davant del Parlament italià, amb l'atenció posada en si obté prou suports per tornar a formar govern o el país s'encamina a noves eleccions anticipades al setembre o octubre. Membres de la Cambra Baixa i del Senat hauran de decidir si recolzen o no l'actual primer ministre, una incògnita que s'aclarirà al voltant de les 18.30 hores, quan la Cambra Alta resolgui la moció de confiança a l'actual primer ministre.

Pel que fa al BCE, organisme que Draghi presidia fins al 2019, demà el Consell de Govern es reunirà per apujar els tipus d'interès de referència per primera vegada en 11 anys. L'euro ha guanyat una mica d'aire respecte al dòlar aquests últims dies, ja que el mercat ha 'comprat' els rumors que el banc central estaria disposat a emprendre una pujada més agressiva del previst, fins als 50 punts bàsics.

"Els mercats ara veuen només una possibilitat entre cinc que es produeixi un moviment de 50 punts bàsics aquesta setmana, però aquesta idea està sobrevolant entre alguns falcons", opina l'equip d'anàlisi d'Ebury. Tot i això, "una alça de tipus de 25 punts bàsics i l'obertura a un moviment de 50 punts bàsics al setembre poden quedar lleugerament per sota del que ara anticipa el mercat i afegir una mica de pressió a l'euro aquesta setmana", indiquen des d'ING.

"El Banc Central Europeu no està satisfet amb la debilitat de l'euro, però la seva capacitat per oferir un suport sostenible a la moneda comunitària pot continuar sent limitada", sentencia el banc neerlandès. A hores d'ara, l'euro repunta un 0,09% fins als 1,0233 dòlars.

ALTRES MERCATS

En altres mercats, caigudes al petroli. El West Texas baixa un 1,51% (102,64 dòlars), mentre que el cru Brent retrocedeix un 1,45% (105,79 dòlars).

Per part seva, l'unça d'or baixa un 0,12% fins als 1.708 dòlars i el rendiment del bo nord-americà a 10 anys retalla fins al 2,973%. El bitcoin, per part seva, avança un 1,93% i coqueteja amb els 24.000 dòlars (23..954 dòlars).