Signe mixt a Wall Street mentre Powell intenta tranquil·litzar els mercats

"Si hi ha alguna cosa que ens han ensenyat els últims 15 mesos, és el poder de l'estratègia de comprar les caigudes a mesura que els bancs centrals continuen abocant diners gratis al sistema financer mundial", explica Jeffrey Halley, analista d'Oanda.

A l'actualitat de la jornada, el president de la Reserva Federal (Fed), Jerome Powell, torna a ser protagonista aquest dimarts, EN comparèixer al Congrés davant del comitè que supervisa la crisi del coronavirus.

En el seu discurs, que ja s'ha publicat, ha comentat, com ja va fer després de la reunió del banc central de la setmana passada, que "els indicadors d'activitat econòmica i ocupació han seguit enfortint-se, i el PIB real d'aquest any sembla estar en camí de registrar la seva taxa d'augment més ràpida en dècades".

Sobre la pujada dels preus als EUA, ha afegit que "la inflació ha augmentat notablement durant els últims mesos" a causa, "en part", de l'efecte comparatiu de lectures molt baixes de principis de la pandèmia; "el traspàs dels augments dels preus del petroli als preus de l'energia al consumidor, el repunt de la despesa a mesura que l'economia continua reobrint, i el factor agreujant dels colls d'ampolla de l'oferta, que han limitat la rapidesa amb què la producció en alguns sectors pot respondre a curt termini".

Tot i que el banquer central ha reiterat la seva previsió que "a mesura que disminueixin aquests efectes transitoris de l'oferta, s'espera que la inflació retrocedeixi cap a la nostra meta a llarg termini". Finalment, ha promès que "la Fed farà tot el possible per recolzar l'economia durant el temps que sigui necessari per completar la recuperació".

KAPLAN VOL INICIAR EL TAPERING

Les seves paraules han agradat al mercat, ja que no s'han esmentat en cap moment la possibilitat de retirar els estímuls monetaris aplicats fins al moment, tot i que Robert Kaplan, president de la Fed de Dallas, creu que la reducció de compres de bons (tapering) ha de començar al més aviat possible.

"Crec que seria més saludable, ja que estem avançant en la superació de la pandèmia i en la consecució dels nostres objectius, començar a ajustar aquestes compres -de bons del Tresor i de valors recolzats per hipoteques- al més aviat possible", va dir Kaplan.

EL BITCOIN, A MÍNIMS

D'altra banda, el bitcoin ha perdut l'important suport dels 30.000 dòlars i toca mínims de sis mesos. Les compres l'han propiciat reconquerir aquest nivell de preus, però la pugna entre llargs i curts es deslliga ara per veure si es confirmarà la perforació d'aquest preu, que es considera un sòl de mercat.

"El bitcoin ha violat un important nivell de suport i és probable que vegem més pànic al mercat, ja que els inversors deuen pensar que això pot ser el final", assenyala Naeem Aslam, cap d'anàlisi d'AvaTrade.

A la resta del mercat de les 'altcoins', la cosa no pinta millor. La segona moneda per capitalització de mercat, l'ethereum, va tancar dilluns per sota dels 1.900 dòlars, afectant altres tantes monedes digitals.

EMPRESES I ALTRES MERCATS

A nivell empresarial, la Unió Europea ha obert oficialment una investigació sobre Google (Alphabet) i el seu negoci de publicitat en línia que pot desembocar en la major multa de la història que ha afrontat la companyia. Una cosa que, de moment, no s'ha notat en borsa.

A més, Exxon Mobil ha negat que s'estigui plantejant reduir entre un 5% i un 10% la seva plantilla d'oficina anualment durant els pròxims tres a cinc anys, segons ha publicat Bloomberg.

Per la seva banda, GameStop puja amb força després de completar una venda prèviament anunciada de 5 milions d'accions ordinàries, mitjançant la qual ha aixecat al mercat més de 1.100 milions de dòlars.

En altres mercats, el petroli West Texas baixa un 0,49%, fins als 73,30 dòlars. L'euro es deprecia un 0,06% i es canvia a 1,1906 dòlars. Finalment, l'unça d'or cau un 0,23%, fins als 1.778 dòlars.