Signe mixt a Wall Street després d'un informe d'ocupació més sòlid del que s'esperava

Les dades conegudes aquest divendres mostren que el mercat laboral dels EUA es refreda menys del que s'esperava, amb la creació de 206.000 llocs de treball durant el mes de juny, segons ha publicat aquest divendres l'Oficina d'Estadístiques Laborals nord-americana. La dada s'ha situat per sota dels 272.000 llocs de treball del maig, però millora la previsió de consens, que n'anticipava 190.000.

A l'hora d'analitzar aquestes xifres, Michael Brown, estrateg d'anàlisi sènior a Pepperstone, comenta que "és probable que les implicacions polítiques de les dades d'avui siguin relativament limitades, particularment perquè el costat de la inflació del doble mandat del FOMC continua tenint prioritat".

"Obtenir una major 'confiança' en un retorn cap a l'objectiu del 2% segueix sent la principal condició que s'ha de complir abans d'aplicar una retallada, encara que una debilitat 'inesperada' del mercat laboral pot provocar una resposta política prèvia. Continuo esperant que s'apliqui al setembre la primera retallada de 25 punts bàsics", afegeix.

Per Naeem Aslam, director d'inversions de Zaye Capital Markets, "el que marca la diferència és la taxa d'atur, que va augmentar, i els actors del mercat saben que la Reserva Federal ha estat encara més acorralada i les dades econòmiques els estan llançant fortes cops per retallar les taxes més aviat que tard”.

La dada serà determinant per a l'evolució de la política monetària de la Fed, en un moment en què els inversors atorguen una probabilitat del 68% que el banc central nord-americà retalli els tipus d'interès a la reunió del setembre.

En aquest sentit, el president de l'organisme, Jerome Powell, reiterava al Fòrum de Sintra que necessita "més confiança" en el retorn de la inflació a la meta del 2% per iniciar les baixades de taxes.

De la mateixa manera, les actes de la Fed demanen "paciència" amb les taxes, ja que el banc central nord-americà assegura necessitar més temps perquè la política monetària exerceixi el seu efecte sobre els preus. Alhora, una part dels banquers centrals ha assegurat "que hi havia incertesa sobre el grau de restricció de la política actual".

Al còmput setmanal, i a falta de la sessió actual, els índexs novaiorquesos es dirigeixen cap a una setmana en verd amb pujades del 2,5% per al Nasdaq i de l'1% en el cas de l'S&P 500. El Dow Jones es queda més endarrerit amb un tebi avanç del 0,5%.

DONARÀ BIDEN UN PAS AL COSTAT?

L'altre punt d'atenció del mercat són les eleccions presidencials del novembre als EUA, per a les quals només falten quatre mesos. I la carrera cap a la Casa Blanca no serà gens fàcil, sobretot en el cas de Joe Biden, la participació del qual en el primer debat davant de Donald Trump ha deixat molts dubtes sobre les seves aptituds.

Això ha provocat que molts reclamin que faci un pas al costat i que sigui un altre candidat qui representi els demòcrates.

"Sobre si Biden romandrà a la carrera, la decisió és només seva, no del Partit Demòcrata, ni dels donants, ni dels experts. Biden controla actualment el 99% dels delegats i el que passi amb aquests delegats és decisió seva. Naturalment, cap candidat s'ha retirat tan tard de la cursa, i el partit ha planificat tota la seva campanya al voltant de la seva candidatura. La mecànica de presentar un nou candidat és increïblement complicada i no hi ha una alternativa clara de consens”, assegura Libby Cantrill, cap de polítiques públiques de Pimco.

ALTRES MERCATS

En altres mercats, el petroli West Texas baixa un 0,04% (83,87 dòlars) i el Brent retrocedeix un 0,03% (87,40 dòlars). Per part seva, l'euro s'aprecia un 0,16% (1,0828 dòlars), i l'unça d'or guanya un 0,48% (2.380 dòlars).

A més, la rendibilitat del bo nord-americà a 10 anys es relaxa al 4,303% i el bitcoin s'enfonsa un 4,12% (55.219 dòlars).