Signe mixt a Wall Street després de les dades d'ocupació i el PIB

Sobre el simposi econòmic de Jackson Hole, el consens del mercat creu que no és el moment perquè el president de la Reserva Federal (Fed), Jerome Powell, anunciï quan començarà la retallada de la compra d'actius per part del banc nord-americà (tapering). Els economistes tenen molt clar que Powell "defraudarà" les expectatives de tots aquells que esperen un senyal clar sobre el que farà el banc central en el futur amb els estímuls.

Julius Baer destaca que els riscos per l'augment dels casos de Covid es fan més visibles cada dia. "Les dades d'alta freqüència sobre el trànsit aeri o les reserves a restaurants estan disminuint-se a mesura que els consumidors nord-americans tornen a ser més cautelosos. En aquest context, Powell faria bé en mantenir totes les opcions obertes i evitar fer una declaració clara divendres", apunta Yves Bonzon, analista del banc suís.

EL TAPERING, POTSER AL NOVEMBRE

Els analistes de Bank of America han anticipat la seva previsió per al començament del tapering (la reducció del programa de compra d'actius de la Fed, que ara és de 120.000 milions de dòlars mensuals) "fins al mes novembre des de gener, tot i que aquesta previsió depèn de l'evolució de les dades laborals durant els propers mesos", indiquen.

En la seva opinió, "el més important serà com gestiona la Fed les expectatives del mercat, a mesura que avança en aquesta primera fase d'enduriment de la seva política monetària". Per la seva banda, els estrategs de Deutsche Bank creuen que la Fed serà "més cautelosa" sobre el tapering, a causa de la desacceleració que estan mostrant algunes dades econòmiques.

En aquest sentit, els inversors se centren en les dades econòmiques del dia. D'una banda, la primera revisió del PIB ha confirmat que l'economia nord-americana va créixer un 6,6%, enfront del 6,5% que va mostrar la dada anterior i per sota del 6,7% previst, segons l'Oficina d'Anàlisi Econòmica del Govern.

"L'augment del PIB del segon trimestre va reflectir els increments en la despesa dels consumidors, la inversió fixa no residencial, les exportacions i la despesa dels governs locals i estatals, que van ser parcialment compensats per les caigudes de la inversió en inventaris, de la inversió residencial i de la despesa de govern federal", han explicat.

Així mateix, les dades d'atur mostren que durant l'última setmana es van registrar 353.000 sol·licituds, una mica per sobre de les 350.000 previstes i de les 349.000 notificades fa una setmana. Pel que fa a les peticions contínues, aquestes tornen a caure en 3.000 respecte a la de fa una setmana, i arriben als 2.860.000.

"La tendència baixista en les reclamacions continua, tot i l'onada de Covid, presumiblement, perquè el llistó per deixar anar el personal és molt alt, a causa de l'estretor del mercat laboral", apunten des de Pantheon Macroeconomics. Afegeixen que "és més probable que l'impacte de delta al mercat laboral es produeixi a l'àmbit de la contractació".

Divendres es publicaran les xifres d'ingressos i despeses personals del mes de juliol i l'índex de preus dels consumidors del mateix mes, l'anomenat PCE, que és la variable de preus més seguida per la Fed.

D'altra banda, Pfizer i BioNTech han anunciat que buscaran l'aprovació total dels reguladors dels Estats Units per a una dosi de reforç de la seva vacuna contra la Covid-19 per a persones majors de 16 anys, segons informa Bloomberg.

En altres mercats, el petroli West Texas cau un 1,26%, fins als 67,50 dòlars. A més, l'euro es deprecia un 0,15% i es canvia a 1,1752 dòlars. I l'unça d'or baixa un 0,18%, fins als 1.787 dòlars, mentre la rendibilitat del bo nord-americà a 10 anys repunta fins a l'1,353%. Finalment, el bitcoin cau un 3,60%, fins als 47.090 dòlars.