Signe mixt a Wall Street després de les bones dades d'ocupació i del sector serveis

El sector serveis ha estat el principal creador d'ocupació a causa de la reobertura de l'economia pel control de la pandèmia. En concret, les empreses de serveis van crear 850.000 llocs de treball al mes passat.

Aquest dijous també s'ha conegut la dada setmanal de sol·licituds de desocupació. Per primera vegada durant la pandèmia, els Estats Units registra menys de 400.000 subsidis, el Departament de Treball n'ha notificat 385.000, enfront dels 393.000 que esperava el consens d'analistes.

Totes aquestes referències són la bestreta de les dades d'ocupació oficials que coneixerem aquest divendres (s'espera la creació de 664.000 llocs de treball i una baixada de la taxa d'atur fins al 5,9% des del 6,1%). També hi ha interès pel comportament dels salaris (s'anticipa una pujada del 0,2% en el sou mitjà per hora treballada).

A més, les xifres del sector serveis de maig també són rellevants. L'ISM serveis ha pujat al maig fins a 64 des de 62,7 i ha superat el 63 previst. Dada consistent amb un fort creixement econòmic. A més, el component dels preus s'ha disparat per sobre de 80 punts, fet que reflecteix pressions inflacionistes en aquest important sector.

En aquest sentit, Patrick Harker, president de la Fed de Filadèlfia, ha comentat que "pot ser el moment almenys de pensar en una reducció gradual" dels estímuls monetaris aplicats pel banc central per lluitar contra la pandèmia.

Encara que Harker ha precisat que "eliminarem els estímuls de manera acurada i metòdica a mesura que l'economia continuï enfortint-se. El nostre objectiu aquí és ser avorrits".

Els analistes de Danske Bank destaquen que "és el tercer membre que suggereix una discussió sobre el tapering", després que el vicepresident de la Fed, Richard Clarida, així com el governador Randal Quarles, es pronunciessin en la mateixa línia.

"Malgrat aquests comentaris, la Fed fins ara ha tingut èxit en ser avorrida, ja que els rendiments dels bons amb prou feines han reaccionat a aquest canvi de discurs", destaquen des del banc danès.

Tot això després que el Llibre Beix de la Fed confirmés que hi ha pressions sobre els preus. "Amb vista al futur, els contactes anticipen afrontar augments de costos i cobrar preus més alts durant els pròxims mesos", ha assenyalat el document, que també va mostrar problemes de les empreses per trobar treballadors.

En aquest sentit, el preu del petroli segueix renovant-se dia rere dia els seus màxims anuals per la perspectiva d'una major demanda mundial de cru. El barril West Texas avança un 0,1%, fins als 68,90 dòlars.

A nivell empresarial, continua la bogeria dels inversors minoristes pels petits valors com AMC, Bed Bath & Beyond, Blackberry i GameStop, que estan registrant pujades verticals durant les últimes sessions.

A més, Tesla ha retirat del mercat centenars de cotxes del seu Model 3 que van ser enviats a la Xina després d'una sèrie d'informes negatius de consumidors i mitjans d'error de frens i col·lisions.

En altres mercats, l'euro es deprecia un 0,16% i es canvia a 1,2189 dòlars, mentre l'unça d'or baixa un 0,7%, fins als 1.893 dòlars. I la rendibilitat del bo nord-americà a 10 anys repunta lleugerament fins a l'1,61%. Finalment, el bitcoin puja un 3%, fins als 38.953 dòlars.