Pèrdues i cautela a Wall Street mentre rep "senyals contradictoris"

Els inversors es continuen recuperant del dur discurs del president de la Reserva Federal (Fed) a Jackson Hole, mentre les últimes dades macroeconòmiques donen senyals contradictoris.

SENYALS CONTRADICTÒRIES

El mercat segueix sense pair el discurs de Jerome Powell, president de la Fed, una compareixença durant la qual es va mostrar més dur i inflexible que mai en la lluita contra la inflació. La correcció dels principals selectius els ha portat a perdre entre un 6% i un 7%, destacant-ne les caigudes al Nasdaq i a l'S&P 500, que s'ha situat per sota dels 4.000 punts per primera vegada des del juliol.

I les vendes, si fem cas als experts, encara no han tocat fons. "Encara veurem temps força volàtils i potser alguna baixada més a la renda variable a curt termini", ha assenyalat Steve Brice, director d'inversions de Standard Chartered Wealth Management, en una entrevista concedida a Bloomberg Television.

Per Susannah Streeter, analista sènior d'inversions i mercats de Hargreaves Lansdown, als EUA “s'està produint un escenari de bones i males notícies”. “Els signes de resistència de l'economia s'interpreten com un senyal que la Reserva Federal ho farà tot possible per controlar la inflació”, explica, alhora que assenyala que “les noves vendes de l'S&P 500 va ser provocada per les dades que mostren que les vacants d'ocupació continuen augmentant”.

"És clar que la lluita pels treballadors continua i que els empresaris segueixen desesperats per contractar personal, cosa que indica que segueix havent-hi una alta demanda a l'economia malgrat els esforços dels responsables polítics per desinflar-la", afegeix. A més, Streeter subratlla que l'augment de la dada de confiança dels consumidors a l'agost mostra que la Fed “té molta feina al davant per reduir la inflació basada en la demanda, tot i que altres pressions, com els embussos a la cadena de subministrament i els elevadíssims preus de l'energia, semblen estar cedint una mica”.

Per part seva, Juan José Fernández-Figares, director d'anàlisi de Link Securities, pensa que les dades de l'enquesta JOLTS que elabora el departament de Treball i que quantifica el nombre d'ocupació oferta, “torna a confirmar el bon moment” del mercat laboral nord-americà. "Aquestes xifres no es corresponen amb una economia que està en recessió", explica aquest expert.

“Si bé la notícia és molt positiva per a aquesta economia, els inversors van interpretar que dona molt marge a la Reserva Federal per continuar pujant les seves taxes d'interès de referència a ritmes molt elevats”, afegeix Fernández-Figares, que indica que aquesta hipòtesi és una cosa que ja descompten “en gran mesura” els rendiments dels bons del Tresor a més curt termini: “Ahir la rendibilitat del bo amb venciment a 2 anys es va situar al nivell més elevat des del 2007, molt a prop del 3,5%”.

"El que és clar és que la predicció d'aquest mercat no és senzilla", ha apuntat Angeline Newman, directora general d'UBS Global Wealth Management, a Bloomberg Television. "Estem vivint en un món en què els senyals econòmics contradictoris estan fent que el camí de la política monetària sigui molt difícil de determinar", ha sentenciat.

UNA FED “INDIGESTA”

Els experts continuen subratllant que al banc central nord-americà "no li agrada que el mercat estigui valorant les retallades" a finals d'any. L'últim a recalcar aquesta postura ha estat el president de la Fed de Nova York, John Williams, que ahir va assenyalar que “necessitarem tenir una política restrictiva durant algun temps”. “No és una cosa que farem durant un curt període de temps i després a canviar de rumb”, va incidir.

Així mateix, el banquer va afirmar que "tenim clarament un desequilibri, on la demanda supera amb escreix l'oferta a l'economia" i que cal portar la política monetària a una posició que l'enfronti prou per igualar-la amb l'oferta. A més, va reconèixer veladament que és probable que els tipus d'interès hagin de pujar per sobre del 3,5% per controlar la inflació: “El tipus d'interès menys la taxa d'inflació diu quin és el tipus d'interès real. Si pensem que l'any que ve la inflació estarà entre el 2,5% o 3%, estem pensant a tenir tipus d'interès que estan per sobre d'això… i encara n'estem força lluny”.

“Hem d'aconseguir que el tipus d'interès en relació amb la inflació se situï en un espai positiu i probablement més alt que el nivell neutral a llarg termini, que crec que és al voltant d'un 0,5% en els tipus d'interès reals”, va afegir.

Al llarg d'aquesta tarda i aquesta nit hi ha previstes compareixences de Loretta Mester i Raphael Bostic, presidents de les Reserves Federals de Cleveland i Atlanta, respectivament, durant les quals s'espera que reforcin la postura 'hawkish' de la Fed. Recentment, Bostic ha donat un clau per agafar-se al mercat assegurant que la Fed podria trepitjar el fre si les dades confirmen que la inflació està retrocedint.

En aquesta direcció apunta Brenda Vingiello, directora d'inversions de Sand Hill Global Advisors, que va reconèixer a Closing Bell ('CNBC') que estem a prop del final d'aquest cicle de pujada de tipus, “però certament depèn de moltes coses”. "Sens dubte, la Fed pujarà els tipus al setembre, i probablement dues vegades més aquest any, però en aquell moment deuen haver fet molt i estarem en territori restrictiu", ha sentenciat aquesta experta.

ECONOMIA, EMPRESES I ALTRES MERCATS

A l'aspecte econòmic, aquest dimecres s'ha publicat l'informe d'ocupació privada de l'agost elaborat per la consultora ADP, segons el qual només es van crear 132.000 llocs de treball. La xifra s'ha situat molt per sota dels 270.000 llocs de treball creats al juliol i de les estimacions del consens, que n'anticipaven 288.000. La dada marca un mínim des del gener del 2021 i suposa una desacceleració, per segon mes consecutiu, a l'ocupació privada dels EUA.

Al pla empresarial, continua el culebró entre Musk i Twitter. Recentment, el conseller delegat de Tesla ha assenyalat que la denúncia de l'excap de seguretat de la xarxa social li dona un motiu addicional per fer marxa enrere a l'acord de fusió, argument que Twitter titlla d'"invàlid i il·lícit".

En altres mercats continuen les caigudes del petroli. El West Texas cau un 1,4% fins als 90,29 dòlars, mentre que el Brent retrocedeix un 2,7% i s'allunya dels 100 dòlars (96,66 dòlars).

L'euro torna a perdre força enfront del dòlar i ja intercanvia per 0,9982 dòlars (-0,2%). L'unça d'or perd un 0,73% (1.723 dòlars) i el rendiment del bo nord-americà a deu anys puja fins al 3,129%.

El bitcoin repunta un 1,6%, fins als 20.280 dòlars.