Pèrdues a Wall Street en camí de tancar el seu primer semestre més baixista des del 1970

El principal indicador mundial, que va marcar un màxim històric el 4 de gener passat als 4.818 punts, cotitza a nivells de 3.818 punts, després d'una correcció propera al 21%, sense comptar la sessió actual, motivada sobretot per la guerra a Ucraïna.

El conflicte bèl·lic ha trastocat els plans de la Reserva Federal (Fed), que esperava una moderació dels preus a partir del segon trimestre de l'any que no s'ha produït. Al contrari, els preus de les matèries primeres i els aliments s'han disparat després de les sancions a Rússia, fet que ha continuat tensionant la inflació fins a màxims dels últims 40 anys als Estats Units.

A més, els confinaments massius aplicats per la Xina per contenir l'expansió de la Covid-19 al seu territori han tornat a bloquejar les cadenes globals de subministrament, cosa que ha suposat una pressió addicional per als preus.

Tot això ha obligat el banc central nord-americà, i la resta de bancs centrals a tot el món, a endurir la seva política monetària per contenir els preus, cosa que està provocant una desacceleració econòmica important que amenaça ja clarament de transformar-se en recessió de cara a final d'any o principis del 2023.

El problema, segons assenyalen molts experts, és que les pujades de tipus dels bancs centrals no frenaran l'escalada de les matèries primeres i els aliments fins que s'acabi la guerra a Ucraïna, cosa que sembla molt llunyana en aquests moments, després que la cimera de l'OTAN que se celebra a Madrid hagi qualificat el Kremlin com a "amenaça directa" i hagi destacat que "la Xina s'esforça per subvertir l'ordre internacional".

En aquest escenari, la retirada de liquiditat de la Fed, que està reduint el balanç a un ritme accelerat, juntament amb unes valoracions borsàries que es trobaven molt elevades pels enormes estímuls aplicats a nivell mundial des del 2020 per contenir els efectes negatius de la pandèmia, han fet que les borses mundials s'hagin desplomat durant el primer semestre i hagin entrat en un nou mercat baixista.

L'índex més castigat ha estat el Nasdaq, que acumula una correcció superior al 31% des que va marcar màxims històrics per sobre dels 16.000 punts el novembre de l'any passat. Valors icònics com Netflix i Meta (Facebook) s'han enfonsat un 70% i un 50%, respectivament.

En una ostentació de sinceritat, el president de la Fed, Jerome Powell, va comentar aquest dimecres al Fòrum de Sintra que "ara entenem millor el poc que entenem de la inflació".

QUÈ PASSARÀ AL SEGON SEMESTRE?

A partir d'aquí, els inversors es pregunten què pot passar el segon semestre. Els experts de Bankinter han destacat aquesta setmana que "l'ajust de mercat no s'ha acabat, però és a prop de completar-se".

Segons la seva opinió, el senyal que convidarà a la presa de posicions a la renda variable és a prop dels 3.400 punts en el cas de l'S&P 500. Aquesta correcció addicional del 10% podria donar-se de forma més ràpida (durant l'estiu) o més lenta (cap a la tardor).

DADES D'INFLACIÓ PCE

A l'agenda setmanal, s'han publicat les dades d'inflació PCE, que mesuren l'evolució de la despesa dels consumidors als Estats Units i és la mesura que fa servir la Fed per vigilar la inflació. L'índex s'ha mantingut al 6,3% en taxa interanual, a prop de màxims de 40 anys i que, segons els analistes, anticipa una altra pujada de 75 punts bàsics per part de la Fed a la reunió de finals de juliol.

També s'han conegut les dades d'atur setmanal, que han baixat fins a les 231.000, una baixada de 2.000 respecte al nivell revisat de la setmana anterior. Aquesta xifra s'ha situat per sobre de les previsions del consens, que n'anticipava 228.000.

En altres mercats, el barril de petroli West Texas baixa un 0,8% (109,13 dòlars) i el Brent cedeix un 0,6% (115,28 dòlars), mentre l'euro es deprecia un 0,2% (1,0419 dòlars). A més, l'unça d'or puja un 0,1% (1.817 dòlars); i el bitcoin cedeix un 5,09% (19.335 dòlars).