Pèrdues a Wall Street amb el focus a l'informe d'ocupació de divendres

“Ahir va ser un dia típic d'aversió al risc als mercats financers. Els bons del Tresor dels EUA van pujar, els rendiments van baixar i les accions també van caure, ja que l'última sèrie de dades econòmiques va mostrar més debilitat”, explica Ipek Ozkardeskaya, analista sènior de Swissquote Bank.

Els dubtes provocats per la proximitat de l'informe d'ocupació dels Estats Units han augmentat durant les últimes sessions. L'enquesta ADP del març va estimar que es van crear 145.000 nous llocs de treball a la primera economia del món, una dada molt per sota de les 200.000 noves nòmines que esperava el consens. Així mateix, el sector serveis nord-americà es va expandir lleugerament al març, però el creixement de l'ocupació i de les noves comandes es va alentir més del que s'estimava.

Per Michael Hewson, analista en cap de mercats de CMC Markets UK, l'informe d'ocupació d'aquest divendres serà el proper catalitzador del mercat, especialment perquè el mercat laboral nord-americà “segueix semblant massa sòlid”. "No obstant, és poc probable que el panorama s'aclareixi fins a la setmana que ve, quan els mercats nord-americans tinguin la primera oportunitat de reaccionar a l'informe de nòmines de demà, així com a l'informe de l'IPC del març", adverteix.

Així mateix, Ozkardeskaya avisa: la publicació en una jornada festiva de la dada d'ocupació nord-americana, la més seguida de tot el món, és “inquietant”. Amb molts operadors de les economies desenvolupades fora de l'oficina, molts mercats borsaris estaran tancats. I per a aquells mercats que encara estaran en funcionament, els volums de negociació seran escassos, per la qual cosa l'acció del preu posterior a les dades probablement es veurà exacerbada per la manca de volums”, adverteix.

En qualsevol cas, la majoria d'experts coincideixen que les properes dades seran clau per saber quin serà el proper pas de la Reserva Federal (Fed). Segons Hewson, una lectura decebedora a l'informe de demà, juntament amb una dada feble de l'IPC la setmana que ve, podria posar fi a la perspectiva d'una altra pujada de 25 punts bàsics a la propera reunió.

“El que és poc probable és que precipiti un canvi en el pensament de la Reserva Federal a l'hora de retallar els tipus, que és el que els mercats valoren cada vegada més. Per això, la inflació hauria de baixar molt més dels nivells actuals, cosa que no sembla que passi de moment”, apunta aquest expert.

Paral·lelament, Loretta Mester, presidenta de la Fed de Cleveland, és partida que el banc central segueixi estrenyent els mercats apujant els tipus per sobre del 5%. "Precisament, quant més haurà de pujar el tipus dels fons federals a partir d'ara i durant quant de temps haurà de continuar sent restrictiva la política dependrà de quant baixin la inflació i les expectatives d'inflació", va explicar. En aquests moments, l'eina FedWatch de CME atorga un 54% de probabilitat que la Fed mantingui els tipus al nivell actual (475-500 punts bàsics) en el seu conclave del proper 3 de maig.

En aquest sentit, el camí descendent de la inflació està en perill després del darrer moviment de l'Organització de Països Exportadors de Petroli i els seus aliats (OPEP+). Els països productors van anunciar una retallada important en la producció en el que ha estat el seu últim moviment contra l'abaratiment del petroli, cosa que en els propers mesos podria afegir una pressió inesperada sobre les xifres d'inflació.

"El barril de cru ha pujat gairebé un 30% des de la segona quinzena de març, quan els operadors del sector de l'energia es van desentendre de les tensions bancàries i l'OPEP va retallar la producció en més d'un milió de barrils diaris", explica Ozkardeskaya. Aquest dijous, el barril de West Texas cedeix un 0,8% (79,93 dòlars) i el Brent, de referència mundial, el mateix (84,35 dòlars).

A l'agenda econòmica, aquest dijous s'han conegut les peticions de desocupació per a la setmana finalitzada l'1 d'abril, un període en què han registrat un descens fins a les 228.000, des de les 246.000 registrades durant els set dies previs (revisades a l'alça des de 198.000), mentre que el consens n'esperava que s'ubiquessin a les 200.000.

En altres mercats, l'unça d'or retrocedeix lleugerament (-0,13%, 2.032 dòlars) i el rendiment del bo nord-americà a deu anys cau fins al 3,28%. Alhora, l'euro cedeix un 0,04% (1,09 dòlars) i el bitcoin es deixa al voltant d'un 1% (27.995 dòlars).