La volatilitat de les borses es dispara fins a màxims des de la crisi financera de 2008
Després que Wall Street s'hagi desplomat més del 20% des de màxims històrics
La volatilitat de les borses s'ha disparat fins a màxims des de la crisi financera de 2008, la qual cosa dóna una idea de l'elevat nivell de pànic que s'ha instal·lat a la ment dels inversors per l'expansió del coronavirus.
Noticia relacionada
L'Índex VIX de volatilitat, referència a Wall Street, s'ha disparat un 350% en tot just un mes, fins a marcar un màxim anual als 69,26 punts. La Borsa de Nova York, que va marcar màxims històrics a mitjan febrer, en descomptar un impacte transitori pel coronavirus, s'ha desplomat més del 20% durant el mateix període, i ha posat fi així al mercat alcista que es va iniciar precisament al març de 2009.
La caiguda de les borses europees ha estat encara major, superior al 35% en el cas de l'Ibex 35, a causa de l'expansió del coronavirus a Itàlia, Espanya, França i Alemanya, els principals motors econòmics de la zona euro que amenacen amb 'engripar-se' per l'impacte del Covid-19.
A l'impacte del coronavirus s'hi ha afegeix el xoc del petroli, que es va desplomar un 24% dilluns passat per la guerra de preus entre Rússia i l'Aràbia Saudita. Això ha provocat un enfonsament històric de les petrolieres a nivell mundial, que ha afegit més pressió venedora a les borses mundials.
El coronavirus suposa un "xoc d'oferta i demanda simultani" difícil d'aturar, afirma John Velis, estrateg del Bank of New York Mellon. Aquesta inusual característica de la crisi actual és tal vegada la que més està afectant els mercats, que un principi van considerar transitori l'impacte econòmic del Covid-19.
"Els xocs d'oferta i demanda són simultanis i difícils de separar, i no responen massa bé als ajustos de la política monetària", explica aquest analista. D'aquí els enormes dubtes del mercat en aquests moments. L'altre canal és a través de les condicions financeres. Un enfonsament de les borses i condicions creditícies més estrictes perjudiquen el consum i la producció, en fer que les condicions financeres siguin molt més restrictives.
