Espanya compra petroli als EUA al gener per primera vegada i dispara la importació des de Líbia
Líbia es converteix en gener a la primera font de cru (15,9% del total) per primera vegada en vuit anys després de quadruplicar el seu subministrament interanual
- Els EUA va exportar 99 kt a Espanya a l'arrencada de 2018
La producció de cru procedent de la hidrofracturació ha convertit els EUA en exportador de cru a altres països des de 2016 després d'aixecar una prohibició de quatre dècades. I una de les destinacions recurrents comença a ser Espanya, que per primera vegada al mes de gener va comprar cru nord-americà. El moviment comercial es produeix en plena croada comercial del president Donald Trump per reduir el dèficit dels EUA i que altres països comprin les seves exportacions.
Les importacions de cru a Espanya es van disparar un 11,6% al gener de 2018 respecte al mateix mes de l'any anterior, fins a les 6.558 quilotones (6,5 milions de tones mètriques), la dada històrica més elevada des que es disposa d'informació, segons informa Corporació de Reserves Estratègiques de Productes Petrolífers (Cores).
Al seu informe, l'agència governamental encarregada de vetllar pel subministrament energètic, detalla com al gener es van importar 34 tipus de crus procedents de 18 països. Entre ells, per primera vegada en un mes de gener, se situa els EUA, que des de 2016 està venent petroli a Espanya després d'aixecar el veto dels últims 40 anys.
Les 99 kt amb prou feines suposen una fracció del subministrament total, però confirmen la tendència: els EUA ven cada vegada més cru a Espanya, cosa que està desequilibrant la balança comercial al seu favor. De fet, el dèficit comercial es va elevar el 2016 a 1.578 milions d'euros i mantenia una tendència a l'alça al llarg de 2017.
Líbia (15,9% del total) es converteix en el major proveïdor per primera vegada des de setembre de 2010, registrant el seu màxim històric d'entrades (1.044 kt), un 326% respecte a 2017 i multiplica per més de deu dels nivells de fa tres anys. El país africà va rellevar Mèxic (11% del total) com a principal exportador de cru a Espanya.
Històricament, el país nord-africà ha estat una de les principals fonts petrolieres de les quals es nodreix el nostre país, però la caiguda del règim de Gaddafi (2011) i la guerra civil al país va provocar el col·lapse de la seva producció de cru, que va ser substituïda per altres països. Els nivells d'exportació a Espanya van marcar aquest gener el nivell més alt de la seva història.
A més, destaquen els ascensos de les importacions de cru de Kazakhstan, que pugen un 257,8% interanual o del Brasil (+145,3%). "Les importacions procedents dels països membres de l'OPEP augmenten un 38,5% al mes i arriben a les majors importacions registrades (3.669 kt). Destaquen els augments en les importacions de l'Iraq i l'Iran, que creixen un 137,3% i un 99,6% respectivament", explica Cores al seu informe d'aquest mes.
Fonts pròximes a l'agència expliquen a 'Bolsamanía' que el subministrament de cru el decideixen els operadors petrolífers en funció dels seus propis criteris d'abastament, que estan lligats principalment als països en què operen (Repsol, per exemple, és una de les grans petrolieres a Líbia junts amb Eni).
També influeixen factors essencials com el preu i també el tipus de cru. No obstant això, des de l'Associació d'Operadors Petrolífers (AOP) assenyalen que la forta inversió en refineries permet a Espanya processar gairebé qualsevol tipus de cru (més o menys pesat), des del veneçolà al canadenc o, fins i tot, el procedent de la hidrofracturació als EUA.
També pugen les importacions de cru de l'Orient Mitjà (+44,1% interanual), Àfrica (+28,5%) i Europa i Euràsia (+2,0%), mentre descendeixen les d'Amèrica del Nord (-14,8 %) malgrat l'entrada de cru dels EUA, a causa del menor subministrament de Mèxic -una de les grans fonts de cru per a Espanya- i, sobretot, Canadà.
Amèrica Central i del Sud també han vist reduïdes les compres de cru en un 18,6% interanual. Àfrica concentra el 33,7% del total, situant-se com a principal àrea subministradora, seguida de l'Orient Mitjà (23,5%) i Europa i Euràsia (19,0%), assenyala l'informe de Cores.
