El banc es traspassa a Santander per un euro amb la consegüent pèrdua per a accionistes i creditors
El drama dels accionistes i dels bonistes ha acabat de la pitjor manera possible per a ells en Banc Popular. No hi ha hagut venda ni ampliació de capital per seguir independent. El Banc Central Europeu (BCE) ha posat l'accent en el deteriorament de l'entitat presidida per Emilio Saracho que, finalment, ha estat traspassada per un euro a Banc Santander.
"És una bona sortida per a l'entitat sense utilitzar recursos públics", assegura aquest dimecres el ministre d'Economia i Competitivitat, Luis de Guindos. La pèrdua serà per als inversors que van confiar en Popular. Tant institucionals com minoristes. No en va, Popular comptava amb més de 300.000 accionistes, molts d'ells minoristes invertits quan era una entitat considerada com a exemple de rendibilitat en el passat. De fet, durant la Junta General d'Accionistes va haver-hi diversos casos d'inversors que asseguraven tenir tots els seus estalvis al banc.
La Junta Única de Resolució (SRB, per les sigles en anglès, que és l'autoritat bancària de la Unió Europea) va prendre aquesta decisió després que el Banc Central Europeu (BCE), sentenciés que l'entitat és "inviable". Precisament Emilio Saracho, tenia previst visitar el quarter general de l'autoritat monetària aquest dimarts, tot i que el banc no "va confirmar ni va desmentir" si finalment es va produir o no el viatge. "Era la millor solució possible. Quan inverteixes en una empresa o banc has de saber que et converteixes en soci i que hi ha riscos. També quan prestes diners com a bonista. Els que cal protegir són els dipositants", opina l'economista Juan Ignacio Crespo.
Totes les parts implicades destaquen que s'evita protegir els dipositants amb diners públics, com va succeir en el passat. Són els accionistes els que assumiran les pèrdues. "Les accions desapareixen i així se li notificarà en uns dies als accionistes. S'emetran nous títols que seran de Santander, i únicament tornaran a cotitzar si el banc decideix fer una oferta pública de venda (OPV), cosa que no crec que passi. Però els accionistes ho perden tot", assenyala Nicolás López, de M&G Valors.
Juan Ignacio Crespo: "Era la millor solució possible. Quan inverteixes en una empresa o banc has de saber que et converteixes en soci i que hi ha riscos. També quan prestes diners com a bonista"
Entre els principals accionistes figura la societat general financera i fiduciària, de la qual formen part les famílies accionistes tradicionals de Banc Popular a través de la sindicatura d'accionistes. En aquest cas, amb un 9,873% del capital, segons els registres de la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV). També destaquen els inversors institucionals Banque Federative du Crédit Mutuel, per la seva banda, compta amb un 4,061%; Allianz, amb un 3,497%; Silchester International Investor, amb un 3,054%; Vallum Foundation, amb un 3,014%.
Un altre inversor institucional potent en els últims temps a Popular ha estat BlackRock, que la setmana passada va esgotar la seva paciència i va reduir la seva posició des del 4,09% fins a l’1,775% del capital. El gegant nord-americà, a més, estava posicionat amb alguns dels seus fons com un dels baixistes més agressius, grans guanyadors en l'enfonsament de Popular.
Entre els inversors també hi havia fons espanyols de renda variable que s'havien mantingut en el capital. Almenys, segons les estadístiques disponibles. En aquest sentit, les dades corresponen al 31 de març. Tot i que els gestors solen ser reticents a l'hora de donar pistes addicionals sobre la seva cartera, diversos s'han llançat aquests dies a desmarcar-se de Popular, assegurant que ja havien venut.
No obstant això, els dos fons més exposats en volum d'inversió després del primer trimestre no s'han pronunciat. El Santander Accions Espanyoles i el Santander Small Caps tenien una inversió de 20 i 7,6 milions respectivament, representatives llavors de l'1,7% de la cartera en ambdós casos. Tampoc ha dit res sobre això José Ramón Iturriaga, gestor d’Abante i responsable dels fons Okavango Delta i Kalahari, que hi tenia inversions de 3,4 i 1,2 milions d'euros respectivament. Al capital també figuraven vehicles com el Sabadell Espanya Borsa, el Merchfondo, el Rural Mixt 25, el Rural Renda variable Espanya, el Belgravia Epsilon, el Bankia Espanya i l’Ibercaja Borsa.
Per la seva banda, el Global Allocation de Renta 4 hi tenia una inversió de 3,9 milions d'euros que equivalia al 31 de març al 6,5% de la cartera. No obstant això, el producte gestionat per Auriga ho va vendre tot posteriorment, i la setmana passada va tornar a incorporar el valor fins a representar-ne un 1,25% de la cartera.
Així mateix, segons la base de dades de Finect i les estadístiques de la CNMV, destaquen dos sicavs. Una d'elles és Noria Investment & Management, de Gesiuris, amb una inversió després del primer trimestre de 2,6 milions d'euros que ascendia al 2,4% del capital. L'altra és Ajram Capital, una SICAV "amb alta vinculació al gestor Josef Ajram Tarés", segons figura al fullet publicat a la CNMV, un famós trader i autor de diversos llibres. El vehicle va incorporar Banc Popular durant el primer trimestre -dades a 31 de març-, amb una inversió de 637.000 euros que equival al 5,92% de la cartera. "No és un valor en el qual confiem. El vam tenir 72 hores com a molt per fer 'trading, com ara des de fa 32 hores'", explica Ajram a 'Bolsamanía'.
ELS BONS ES CONVERTEIXEN EN ACCIONS
Els creditors de Popular en forma de deute sobirà també perden la seva inversió, ja que es transforma en accions. Segons el FROB, hi ha en circulació títols híbrids de capital i deute subordinat per valor de 2.030 milions d'euros que es converteixen en accions que compra Santander per un total de 0 euros, segons informa el FROB.
És la primera vegada que els bons convertibles contingents (CoCos) o altres formes de deute anticrisi es converteixen en accions. En el cas de Popular hi havia dues emissions vives de CoCos per valor de 1.250 milions d'euros. Una corresponia a 2013, amb un total de 500 milions d'euros i un cupó de l’11,5%, i l'altra de 750 milions amb un cupó del 8,5% el 2015.
El principal forquilla d'aquests títols és Pimco, amb un 17,5% de la primera emissió i un 26% de la segona, segons dades de Bloomberg. És a dir, més de 200 milions d'euros. La companyia, en el passat associada al seu exdirector d'inversions Bill Gross, pertany al grup assegurador alemany Allianz, que, al seu torn, és soci de Popular en la gestora Allianz Popular (49% de l'asseguradora i 51% del banc), que també està patint la crisi de l'entitat presidida per Saracho en forma de reemborsaments (546 milions entre gener i abril, segons Inverco).
Per la seva banda, BlackRock té bons per valor de 51 milions d'euros, Lortt Abbec arriba als 32 milions i Aviva, als 4,7 milions. També apareixen, entre els creditors amb menors quanties, Royal Bank of Canada, Unicrédito, Urquijo o Omega Capital, firma que gestiona les inversions d'Alicia Koplovitz amb la SICAV Morinvest.
AIXÍ ACABA EL DRAMA PER ALS INVERSORS
L’SRB va rebre la valoració d’un expert independent que havia apuntat que a l'escenari central Popular atresorava valors econòmics negatius de 2.000 milions d'euros. I en el pitjor dels casos, aquesta xifra es dispararia fins als 8.200 milions d'euros negatius.
Precisament la directora de l'SRB, Elke Koening, va dinamitar la cotització de Popular la setmana passada quan va reconèixer que vigilaven el banc. Les vendes d'accions es van desencadenar fins a acumular pèrdues de més del 50% en a penes una setmana i enfonsar la capitalització per sota dels 1.400 milions d'euros. Els accionistes més veterans acumulaven ja pèrdues del 85% respecte al 25 de maig de 2016, abans que el llavors equip d'Ángel Ron decidís ampliar capital per 2.505.000 d'euros. Segona ampliació de Popular durant la crisi per tractar de seguir independent. Però finalment hi ha hagut venda... i per un euro.