El veto a les posicions en curt funciona: les borses reboten un 20% des que va entrar en vigor
Espanya, Itàlia, França i Bèlgica han actuat de forma coordinada, com ho van fer el 2011
Causalitat? Pot ser, però el que és un fet és que, des que a mitjan mes passat va entrar en vigor el veto a les posicions curtes, que Espanya, Itàlia i França van posar en marxa gairebé al mateix temps, les borses han recuperat un 20%. Per a alguns aquesta mesura és prescindible, insuficient i fins i tot un "nyap". No obstant això, uns altres tenen clar que és una de les raons que ha provocat l'últim rebot, i consideren que era necessària tal com estan les coses.
La Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) va prohibir les posicions curtes (baixistes) des del 17 de març fins al 17 d'abril, després de fer una prova prèvia el 13 de març, quan les va vetar només durant aquella jornada. Els reguladors d'Itàlia, França i Bèlgica van prendre mesures similars al mateix temps. El 16 de març, les borses del Vell Continent van fer sòl i, des de llavors, l'Ibex suma un 22% cap amunt; el Cac, un 25%; el Ftse MIB italià, un 26%; i el Dax, un 27%.
La CNMV té l'opció de prorrogar la mitjana per períodes addicionals no superiors a 3 mesos si es mantinguessin les circumstàncies d'"extrema volatilitat", producte de la crisi del coronavirus, que la van motivar. Les borses ara han recuperat posicions i la volatilitat s'ha calmat, però la inestabilitat és enorme i aquest rebot és pràcticament insignificant comparat amb les fortíssimes caigudes prèvies. "Encara que sembli molt, és un rebot mínim que no ha arribat al 38,2% de Fibonacci, que és el mínim que podria rebotar després de tals descensos", explica César Nuez, analista tècnic de Bolsamanía.
EL 2011 LA PROHIBICIÓ VA DURAR MESOS
Encara que considera que va arribar tard i encara que no és partidari de la intervenció en els mercats, Juan José Fernández-Figares, director d'anàlisi de Link Securities, creu que la prohibició de les posicions curtes "era necessària en aquesta ocasió donada l'excepcionalitat de la situació".
"Aquesta decisió s'ha notat no sols a Espanya, sinó també molt en el comportament de les borses franceses i italianes. La prohibició va animar molts inversors amb posicions curtes a tancar-les, cosa va provocar un moviment que es va retroalimentar, sent en part responsable del rebot a les borses europees al qual assistim aquestes setmanes, encara que no és l'únic motiu", explica.
Noticia relacionada
La CNMV també va vetar els curts en el transcurs de la crisi financera. A l'agost de 2011 va prohibir les posicions curtes sobre el sector financer juntament amb França, Itàlia i Bèlgica. La mesura es va anar prorrogant, i el veto no es va aixecar fins a febrer de 2012, quan s'havia calmat la "situació d'extrema volatilitat, continuada inestabilitat i incertesa". El 23 de juliol de 2012, en plena crisi de la prima de risc que amenaçava amb carregar-se l'euro, la prohibició es va tornar a imposar, i a més es va estendre a totes les accions, no sols les financeres. La mitjana es va prorrogar fins al 31 de gener de 2013. La CNMV va al·legar en aquella ocasió que la reestructuració del sistema financer encara no estava finalitzada, "la qual cosa genera una sèrie d'incerteses sobre el sistema financer espanyol que podrien afectar l'estabilitat financera".
Juan José Fernández-Figares recorda que la Xina va adoptar aquesta mesura de forma pràcticament immediata quan va esclatar la crisi, i que això va permetre que la borsa es comportés millor en termes relatius. "Aquesta mesura no és la panacea i no evitarà que, si la situació es complica més, les borses continuïn caient, però ho faran perquè els inversors desfaran posicions que tenen realment", conclou.
