El ‘sobreescalfament’ del VIX tomba un bo de Credit Suisse que servia per apostar contra la volatilitat

"Esdeveniment d'acceleració". És el nom tècnic de la clàusula, recollida al prospecte de la XIV, que és com es coneix realment als mercats aquest producte, que ha invocat aquest dimarts Credit Suisse per comunicar que liquidarà el producte. En concret, estableix que si el valor del bo cau per sota del 20% del preu de tancament del dia anterior, és a dir, si pateix una caiguda del 80% o superior-, l'entitat podrà cancel·lar-lo. I just això és el que ha passat. La 'data de defunció' està prevista per al 20 de febrer.

Dilluns, i segons les dades de la pròpia entitat, el XIV va tancar als 99 dòlars, amb una caiguda del 14%. Però després del tancament les caigudes van refermar al mercat fora d'hores després que l'índex de VIX, el termòmetre per mesurar la volatilitat als EUA, es disparés dilluns un 115%, la major pujada de la seva història, fins a arribar als 37 punts.

Aquesta estirada era una sentència per al XIV, ja que guanya quan el VIX baixa o es manté baix, però pateix quan puja. Sobretot, quan puja molt. Aquest dimarts, l'entitat reflecteix un preu de 4,22 dòlars pel seu bo -que no fons, ja que és un ETN o bo cotitzat i no un ETF o fons cotitzat-. Amb aquest preu, el valor de mercat del bo es limita als 63,2 milions de dòlars. Al gener, quan el seu preu va marcar un màxim de 144,7 dòlars, el seu valor de mercat va arribar als 2.170 milions de dòlars. Pel camí, per tant, s'han 'evaporat' 1.700 milions.

FILL DEL SEU TEMPS

El XIV i altres productes similars sorgits al voltant de la volatilitat són fills dels extraordinaris temps imperants als mercats durant els últims anys. A l'abric de l'expansiva política monetària dels bancs centrals i la seva croada perquè els mercats financers fossin una palanca de la recuperació, la volatilitat ha estat anys anestesiada, un context que les empreses financeres han aprofitat per treure actius amb què 'jugar' amb la volatilitat.

És el que té la volatilitat. Que no avisa quan arriba. Però que quan arriba llança un clar avís al món: compte amb la complaença

Com el VIX no és un índex replicable o en el qual es pugui invertir directament, societats com Standard & Poor's han creat índexs que servissin com 'clons' del VIX que sí que poguessin servir com subjacents. I després han vingut les entitats, com Credit Suisse, per crear productes cotitzats com els ETN (bons o notes) o ETF (fons cotitzats) amb els quals poder invertir.

A partir d'aquí, l'aposta estava servida. Els que creien que la situació no era sostenible i que la volatilitat havia de tornar, es posaven llargs en productes vinculats al VIX. I han perdut molt, ja que com la volatilitat no acabava de tornar, suportaven les pèrdues derivades en mantenir oberta aquesta posició. Aquells, en canvi, que pensaven que els bancs centrals ho tenien tot lligat i ben lligat i que la volatilitat seguiria baixa o que fins i tot cauria més, es posaven curts al voltant del VIX. Era el que passava amb el XIV. I com que el VIX seguia sota mínims -entre finals de 2016 i durant tot el 2017 es va moure entre els 8 i els 15 punts- aquesta part semblava la guanyadora. Fins que ha arribat l''escombrada' de les últimes sessions. I ara els toca perdre els que estaven en aquest costat del mercat.

"Deu anys després de la crisi, la volatilitat i la por semblen haver desaparegut dels mercats financers. Una expansió global sincronitzada combinada amb una persistentment relaxada política monetària han produït un escenari de ‘rinxolets d'or' per a tots els actius. Seguirà sent així un altre any?", es preguntaven els experts d’Algebris Investments al seu informe anual de 2018 per subratllar que el que estava passant als mercats no era normal. Per cert, el títol de l'informe era simptomàtic: '2018: complaença irracional'. Però el VIX s'ha despertat. És el que té la volatilitat. Que no avisa quan arriba. Però que quan arriba llança un clar avís al món: compte amb la complaença.