El petroli puja amb força: l'OPEP+ decideix retardar un mes l'augment de la producció

Un total de vuit països membres de l'OPEP+ (Aràbia Saudita, Rússia, Iraq, Unió dels Emirats Àrabs, Kuwait, Algèria, Kazakhstan i Oman) van acordar posposar l'eliminació dels ajustaments graduals de 2,2 milions de barrils diaris (bpd). En concret, el grup liderat per Rússia i l'Aràbia Saudita tenia la intenció de començar a augmentar la producció uns 180.000 bpd a partir del desembre, però les condicions actuals del mercat els han dissuadit de dur a terme aquest pla. Les restants retallades de 3,66 milions de bpd de l'OPEP+ es mantindran fins a finals del 2025.

Segons expliquen fonts de mercat, la feble demanda, sobretot per part de la Xina, el principal importador de cru del món, així com les últimes dades econòmiques han estat els principals factors que han motivat aquesta decisió. Aquests vuit països "van reiterar el compromís col·lectiu d'aconseguir la plena conformitat" amb els objectius de producció, segons van explicar en un comunicat.

"Els països també van prendre nota del recent anunci realitzat per l'Iraq i de la declaració conjunta de Rússia i Kazakhstan, en què van reafirmar fermament el seu compromís amb l'acord, incloent-hi els ajustaments voluntaris addicionals de la producció i els seus plans de compensació pels volums produïts en excés des del gener del 2024", va afegir el grup. Iraq i Kazahistan han estat produint per sobre dels objectius i han promès retallades addicionals per compensar l'excés.

L'OPEP i l'Aràbia Saudita, el productor de petroli més gran del món, han afirmat en repetides ocasions que no tenen com a objectiu un preu determinat i que prenen les seves decisions basant-se en els fonaments del mercat i en l'interès per equilibrar l'oferta i la demanda. Els ministres d'Energia de l'OPEP+ celebraran una reunió plenària del grup per decidir la política el 2025 l'1 de desembre.

Cal recordar que l'OPEP+ ja havia endarrerit l'augment a partir de l'octubre a causa de la caiguda dels preus, la feblesa de la demanda i l'augment de l'oferta. La disminució de la preocupació dels inversors per la possibilitat que els conflictes al Pròxim Orient alterin la producció de petroli de la regió també ha llastat els preus.

En aquest sentit, la tensió podria repuntar a les properes jornades si es confirma la informació publicada per The Wall Street Journal, que assegura que l'Iran estaria planejant una resposta després de l'atac aeri d'Israel del 26 d'octubre passat. L'ofensiva va destruir algunes defenses aèries estratègiques del país xiïta. Fins ara, Israel s'ha abstingut d'atacar les instal·lacions petrolíferes i nuclears de l'Iran, essencials per a la seva economia i seguretat, però els seus plans podrien canviar en funció del que faci Teheran, segons han declarat funcionaris israelians.

Després de l'atac d'Israel, funcionaris iranians van dir inicialment altres països de la regió que no tenia intenció de respondre-hi. Però, al cap de pocs dies, el to va canviar. Segons aquestes informacions, un funcionari egipci va dir que l'Iran va advertir en privat diplomàtics de països àrabs que hi donaria una resposta "forta i complexa" i "molt més agressiva que l'última vegada". WSJ informa que l'Iran planeja utilitzar un armament més potent, encara que no atacarà fins que passin les eleccions dels Estats Units, ja que el país àrab no voldria influir en els comicis que se celebren aquest 5 de novembre. Segons fonts d'intel·ligència nord-americana consultades per aquest diari, Teheran prefereix una victòria electoral de la demòcrata Kamala Harris que no pas un triomf del republicà Donald Trump.

Linda Thomas-Greenfield, ambaixadora dels Estats Units davant les Nacions Unides, va dir la setmana passada que hi hauria "greus conseqüències" si l'Iran atacava Israel o els Estats Units. "Creiem que aquest hauria de ser el final de l'intercanvi directe de trets entre Israel i l'Iran", va afirmar.