El Nasdaq prolonga el seu ral·li i lidera Wall Street després dels resultats d'Alphabet

A més, un altre factor que beneficia el mercat és el canvi de to de la Reserva Federal (Fed). Després que Raphael Bostic, president de la Fed d'Atlanta, espantés el mercat en comentar que no descartava una pujada de tipus de 50 punts bàsics al març, posteriorment va matisar les paraules.

En aquest sentit, diversos membres de la Fed han comentat als últims dies que una doble pujada del preu dels diners, que seria la primera en 22 anys, no està sobre la taula en aquests moments.

També s'ha filtrat als mitjans que les dades d'ocupació que es publicaran divendres, corresponents al mes de gener, seran força dolentes a causa de l'impacte d'òmicron. En conjunt, sembla que el banc central considera que la correcció del mercat al gener ha estat suficient per frenar l'eufòria dels inversors després de la gran rendibilitat registrada per la renda variable nord-americana el 2021.

Així, una vegada que els inversors s'han 'espantat' prou i els índexs han corregit de manera profunda (fins a un 12% per a l'S&P 500 des dels màxims i fins a un 18% per al Nasdaq), la Fed no vol que les borses col·lapsin, cosa que seria molt problemàtica per sostenir la recuperació econòmica.

El president de la Fed de Filadèlfia, Patrick Harker, ha assenyalat aquest dimarts que l'adequat serien quatre pujades de 25 punts bàsics aquest any. També va indicar que, si la inflació als EUA es manté a nivells actuals i a partir d'aquí comença a baixar, no veuria justificades pujades de 50 punts bàsics.

En conclusió, la Fed vol controlar la inflació, però no desitja que es produeixi un altre 'taper tantrum' com el 2013 que enfonsi les borses i endureixi les condicions financeres de manera innecessària.

SUPORT RELLEVANT PER AL MERCAT

Després de la forta recuperació dels índexs en les darreres sessions, la volatilitat s'ha tornat a reduir i el mercat ha fixat un suport rellevant a curt termini als mínims de dilluns passat, 24 de gener, quan l'S&P 500 va arribar a tocar els 4.212 punts, però va dibuixar un martell (figura alcista) que l'ha impulsat per sobre dels 4.540 punts.

"De vegades, els preus tornen, de nou, a la zona de mínims de la caiguda (4.212) per des d'aquí reestructurar-se a l'alça. Per tant, la condició que hem d'exigir al martell és que sota cap concepte es poden perdre (i menys en preus de tancament) aquests mínims. Mentre aguantin, és qüestió de temps que el rebot s'acabi produint i llanci els preus a cotes clarament superiors", ha explicat José María Rodríguez, analista de Bolsamanía.

L'INFORME D'OCUPACIÓ SERÀ DOLENT

La referència econòmica que centra tota l'atenció és l'informe d'ocupació d'aquest divendres. La Casa Blanca ha anticipat que la dada no serà gaire bona, ja que diversos funcionaris han avançat que les enquestes van coincidir amb el punt àlgid de més afecció de treballadors infectats per coronavirus, cosa que el Departament d'Ocupació comptabilitza com a pèrdua d'ocupació.

Les previsions de consens anticipen que la primera economia del món va crear 153.000 nous llocs de treball al primer mes de l'any, xifra que suposaria, en el cas de confirmar-se, un nou alentiment respecte a les 199.000 noves nòmines no agrícoles del desembre. També s'espera que la taxa d'atur se situï al 3,9%, sense canvis respecte a fa un mes.

TENSIÓ A UCRAÏNA

Mikola Doroixio, director de l'Institut de Relacions Internacionals de la Universitat de Kíev, ha considerat que Rússia no envairà Ucraïna llevat que vegi amenaçats els seus interessos econòmics. A parer seu, si finalment es produeix una invasió, serà després dels Jocs Olímpics d'hivern a Pequín, que acaben el 20 de febrer.

Vladimir Putin ha acusat Occident d'ignorar les principals demandes de seguretat de Rússia al voltant del conflicte d'Ucraïna. Tot i això, ha assegurat que segueix obert al diàleg per alleujar les tensions.

No obstant, l'última hora és que els EUA desplaçaran 3.000 militars cap a l'est d'Europa per reforçar el seu suport a Ucraïna.

En altres mercats, el petroli West Texas puja un 0,6%, fins als 88,77 dòlars. Per la seva banda, el barril de Brent puja un 0,6%, fins als 89,70 dòlars, després de conèixer-se la decisió de l'OPEP+ de no elevar el nivell de producció per sobre dels 400.000 barrils diaris. A més, l'euro s'aprecia un 0,4% i es canvia a 1,1314 dòlars, mentre que l'unça d'or repunta un 0,06% (1.802 dòlars).

Finalment, la rendibilitat del bo nord-americà a 10 anys cau fins a l'1,777%; i el bitcoin baixa un 1,8%, fins als 37.876 dòlars.