Després de la negativa del subgovernador Amamiya, proposat inicialment
Habemus nou governador per al Banc del Japó (BoJ). Haruiko Kuroda, el mandat del qual expira el proper 8 d'abril, serà substituït per l'economista Kazuo Ueda, antic membre del Consell de Política del banc central. El govern nipó té previst nomenar-lo properament després de la negativa del subgovernador Masayoshi Amamiya, que havia estat proposat inicialment, a ocupar el càrrec.
Així ho han publicat mitjans com el japonès Nikkei, que va ser que va donar la notícia del possible ascens d'Amimiya a inicis de setmana, i també l'agència Reuters, que recorda que Ueda, acadèmic de la Universitat Femenina Kyoritsu, és considerat un expert en política monetària i va tenir un paper clau en la lluita contra la fase inicial de la deflació del Japó amb la introducció de la flexibilització quantitativa (QE) i l'orientació a futur per als mercats financers.
Els mercats consideren que la seva elecció podria portar el banc central en una direcció més dura i impulsar el ien. De fet, la moneda japonesa ha pujat després de conèixer-se la notícia. En concret, s'ha apreciat des dels 131,55 iens per dòlar fins als 130,60, i posteriorment n'ha ampliat els guanys, amb una darrera caiguda del dòlar de l'1,2% a 129,94.
Tot i això, Stephen Innes, soci director d'SPI Asset Management, ha apuntat que l'enfortiment del ien "és més una reacció en funció de qui no és, en lloc de qui és, el nou governador". I és que Ueda no era considerat ni tan sols un dels principals candidats, i els operadors esperaven el nomenament d'Amimiya, que suposaria la continuïtat de l'actual política.
Tot i això, des de MUFG Bank apunten que si la primera opció del govern va ser nomenar Masayoshi Amamiya, això suggeriria que Kazuo Ueda, el candidat de segona opció, "no té punts de vista molt diferents sobre la política monetària".
Com diuen els analistes del banc japonès, "el nomenament del nou governador no sembla haver augmentat el risc d'una normalització encara més ràpida, encara que els participants al mercat es mostren comprensiblement cautelosos, atesa la incertesa més gran de les opinions d'Ueda sobre la política monetària".
"Es creu que Ueda podria ser més propens a adoptar una visió més fonamental de l'economia, cosa que suggereix una voluntat de normalització, encara que no és un falcó", destaca per part seva Neil Wilson, estrateg de markets.com, que diu també que "fins ara no hi ha hagut grans reaccions: se suposa que és una mica més dur, però serà un procés difícil de normalitzar, com ja hem dit abans. Però cal normalitzar-ho".
I és que mentre que altres bancs centrals de tot el món s'han esforçat per refredar la inflació persistentment alta apujant els tipus d'interès, el Banc del Japó no s'ha afanyat a canviar la seva política monetària.
En qualsevol cas, el primer ministre Fumio Kishida anunciarà l'elegit de forma oficial dimarts que ve, 14 de febrer, i també el nom dels seleccionats per als dos llocs de subgovernador del BoJ, que segons apunten aquests mitjans són Shinichi Uchida (actual director executiu del Banc del Japó) i Ryozo Himino (antic director de l'Agència de Serveis Financers). Nomura explica que la seva designació també suposa certa continuïtat. I és que Shinichi Uchida "ha treballat estretament amb Amamiya i Kuroda en la gestió de la política monetària durant l'última dècada i serà vist com una ment semblant a l'actual subgovernador".
Les audiències parlamentàries corresponents se celebraran al voltant del 24 de febrer, i posteriorment arribarà la votació. Cal recordar que els governadors i subgovernadors del Banc del Japó són nomenats per períodes de cinc anys i requereixen l'aprovació de les dues cambres del parlament nipó.
LES ADVERTIMENTS D'UEDA
Per posar el mercat en situació, només cal recordar que en un article d'opinió publicat al Nikkei el juliol de l'any passat, Ueda, que va formar part del consell del BoJ del 1998 al 2005, advertia el Banc del Japó contra una pujada prematura dels tipus d'interès només perquè la inflació superés breument el 2%. Però també va dir que el BoJ havia de considerar una estratègia de sortida de la política monetària ultralaxa i revisar el programa d'estímul extraordinari en algun moment.