L'Executiu comunitari va dictaminar el 2009 que aquest règim era una ajuda pública il·legal
El Tribunal General de la Unió Europea (TUE) ha avalat la decisió de la Comissió Europea a la qual es va declarar il·legal les ajudes concedides per Espanya a multinacionals per comprar empreses estrangeres gràcies al règim fiscal d'amortització del fons de comerç.
La legislació espanyola permetia des de 2002 a les societats que tributen a Espanya amortitzar durant 20 anys el fons de comerç resultant d'una compra d'una participació d'almenys el 5% d'una companyia estrangera, sempre que la mantingués durant almenys un any.
L'Executiu comunitari va dictaminar el 2009 que aquest règim era una ajuda pública il·legal en el cas de l'adquisició d'empreses europees i el 2011 va prohibir també aquestes ajudes per a la compra de companyies de fora de la UE. A més, va ordenar la devolució de les bonificacions concedides des de desembre de 2007.
Després del recurs presentat per diverses empreses establertes a Espanya, entre elles Autogrill Espanya, S.A. (Actualment World Duty Free Group, SA), Banc Santander i Santusa Holding, el Tribunal General de la UE (de primera instància) va anul·lar el 2014 les decisions de Brussel·les per considerar que no havia demostrat el caràcter selectiu de la mesura.
No obstant això, el Tribunal de Justícia va anul·lar al seu torn aquesta decisió del Tribunal General i el va obligar a pronunciar-se de nou sobre si la mesura fiscal és selectiva o no, ja que és un dels requisits necessaris per qualificar una mesura nacional d'ajuda d'Estat.
Després d'haver revisat el cas, el Tribunal de Justícia ha conclòs que aquest règim fiscal és "selectiu" tot i que totes les empreses subjectes a l'impost de societats a Espanya poden accedir a l'avantatge que estableix aquesta mesura.
Els jutges europeus han defensat aquest punt argumentant que les societats que tributen a Espanya i adquireixen participacions en companyies domiciliades a Espanya no poden obtenir l'avantatge previst en el mecanisme de deducció, a diferència del que passa amb les empreses que adquireixen participacions a l'estranger.
En aquesta línia, assenyalen que, segons la jurisprudència europea, una mesura pot ser selectiva encara que la diferència de tracte es basi en la distinció entre empreses que opten per fer certes operacions i les que opten per no realitzar-les, i no en la distinció entre empreses en funció de les seves característiques pròpies.
Per aquestes raons, el Tribunal General de la UE ha confirmat les decisions de la Comissió Europea de 2009, incloent-hi la disposició que permetia que aquesta mesura fiscal seguís aplicant-se a les adquisicions de participacions anteriors al 21 de desembre de 2007 o que s'haguessin acordat abans d'aquesta data.
L'objectiu d'aquesta disposició és protegir la confiança legítima dels beneficiaris del règim fiscal que podrien pensar que no constituïa una ajuda d'Estat a causa d'una posició anterior de l'Executiu comunitari que va descartar que fossin il·legals.