L'FMI aprova un préstec d'emergència de 1.400 milions per a Ucraïna
"La invasió militar russa ha estat responsable d'una enorme crisi humanitària i econòmica"
El Fons Monetari Internacional (FMI) ha concedit a Ucraïna un préstec d'emergència de 1.400 milions de dòlars perquè pugui fer front a les despeses derivades de la crisi que ha provocat la invasió de Rússia. En una nota, l'organisme mostra el seu “ferm suport” al poble ucraïnès.
El Fons ha explicat que ha decidit aprovar aquesta partida "per ajudar a satisfer les necessitats urgents de finançament i mitigar l'impacte econòmic de la guerra" a Ucraïna, que "està provocant una tràgica pèrdua de vides i patiment humà" i, a més, una crisi econòmica important.
"Encara que les perspectives estan subjectes a una extraordinària incertesa, les conseqüències econòmiques ja en són molt greus, amb un flux de refugiats de més de 2 milions de persones en només 13 dies i la destrucció a gran escala d'infraestructures clau a Ucraïna", apunta el FMI a la nota en què ha donat a conèixer la concessió d'aquest préstec.
Aquest desemborsament, explica l'organisme que dirigeix Kristalina Georgieva, "equivalent al 50% de la quota d'Ucraïna a l'FMI, contribuirà a satisfer les necessitats urgents de la balança de pagaments derivades de les repercussions de la guerra en curs, i proporcionarà un suport fonamental a curt termini, alhora que exercirà un paper catalitzador per al finançament d'altres socis".
A més, l'FMI afirma que les autoritats ucraïneses "han expressat la intenció de treballar amb l'FMI per dissenyar un programa econòmic adequat destinat a la rehabilitació i el creixement, quan les condicions ho permetin".
Georgieva també ha fet declaracions després que l'FMI hagi adoptat aquesta decisió. La directora gerent ha assenyalat que la invasió militar russa d'Ucraïna "ha estat responsable d'una enorme crisi humanitària i econòmica", i que "la tràgica pèrdua de vides, els enormes fluxos de refugiats i la immensa destrucció de les infraestructures i la capacitat productiva estan causant un greu patiment humà, i conduiran a una profunda recessió aquest any”.
"Les necessitats de finançament són grans, urgents i podrien augmentar considerablement a mesura que la guerra continuï", avança Georgieva, que creu que la resposta política d'emergència de les autoritats ucraïneses "ha estat notable". "S'han introduït controls administratius i de capital per preservar la disponibilitat de reserves de divises i reduir la incertesa sobre el tipus de canvi".
I, remarca la directora gerent de l'FMI, per donar suport encara més a l'estabilitat financera, el Banc Nacional d'Ucraïna "ha establert un nou servei de liquiditat i ha introduït mesures de tolerància normativa". "Encara que s'han imposat límits a la retirada d'efectiu, no s'han limitat les transaccions sense efectiu. La política fiscal s'ha centrat a garantir els pagaments prioritaris. Ucraïna s'ha mantingut al corrent de totes les obligacions de deute", ha confirmat.
En aquest context extraordinari, l'FMI ha aprovat una “ajuda financera fonamental”. Com diu, "això hauria de ser decisiu per catalitzar la mobilització a gran escala del finançament addicional en condicions favorables que caldrà per ajudar a cobrir el dèficit de finançament i mitigar les repercussions econòmiques de la guerra". "Una vegada que la guerra hagi acabat i es pugui fer-ne una avaluació adequada dels danys, és probable que es necessiti un suport addicional de gran magnitud per donar suport als esforços de reconstrucció".
"El Fons expressa la seva simpatia més profunda al poble ucraïnès en aquests moments extraordinàriament difícils i continuarà col·laborant estretament amb les autoritats ucraïneses", conclou.