Finlàndia entra a l'OTAN i Rússia avisa que això "agreujarà molt la situació"
Serà el país número 31 a unir-se, el setè de la zona bàltica
Finlàndia s'unirà aquest dimarts a l'OTAN en una decisió que s'acaba amb anys de neutralitat militar i que s'ha vist provocada per la invasió de la fronterera Rússia a Ucraïna. Per part seva, el Kremlin avisa que aquesta decisió incrementa el risc que el conflicte augmenti i "agreujarà molt la situació", recull CNBC.
El president de Finlàndia, Sauli Niinisto, visitarà la seu de l'OTAN per formalitzar l'acord. En aquell moment, la bandera del país s'hissarà juntament amb la de la resta de membres.
Rússia recull aquesta expansió com una "intrusió a la nostra seguretat i interessos", com ha declarat el portaveu del Kremlin, Dimitri Pexkov, al diari rus Izvestia. És per això que, segons la seva opinió, la unió de Finlàndia a l'OTAN només "agreujarà molt la situació".
Les expansions de l'OTAN necessiten el suport de tots els membres, cosa que ha portat el retard a la unió del país escandinau pel rebuig de Turquia, que finalment va aprovar l'expansió aquest 30 de març. Suècia també n'havia sol·licitat l'adhesió, però aquesta petició encara està en procés de ser acceptada.
El president turc, Recep Tayyip Erdogan, va acusar el govern suec d'acollir i permetre manifestar-se a militars kurds que el govern considera terroristes, i per això aquesta aprovació sembla llunyana a produir-se encara. Tot i això, gràcies a l'adhesió de Finlàndia a l'espai de l'Organització, "Suècia també estarà més segura com a resultat", ha declarat el secretari general, Jens Stoltenberg, que ha recalcat que aquest "és un dia històric. Fa tot just uns anys hauria estat impensable".
El ministre de Defensa rus, Sergei Shoigu, ha avisat que l'OTAN està adoptant mesures per "reforçar la seva unió antirussa, cosa que condueix a una escalada del conflicte". Després ha recordat l'augment d'ajuda militar a Ucraïna per part dels aliats i ha assenyalat que Rússia disposa d'avions militars bielorussos que poden transportar caps nuclears.
Fa un mes, el Kremlin ja va anunciar que transportaria armes nuclears tàctiques a Bielorússia i, aquest dimarts, Shoigu ha anunciat que ja s'han transferit al país sistemes de coets Iskander, que poden transportar tant míssils convencionals com nuclears.
Un dels motius pel qual es va produir la invasió de Rússia a Ucraïna va ser el desig de Vladímir Putin de debilitar la unió i la cooperació occidental i frenar el creixement de l'OTAN, tot i haver aconseguit tot el contrari. És per això que la decisió tant de Finlàndia com de Suècia de sol·licitar l'entrada a l'Organització suposa un gran revés per al president rus.
Finlàndia serà el país número 31 a unir-se a l'OTAN, el setè país bàltic, cosa que aïlla més l'accés costaner de Rússia a Sant Petersburg i Kaliningrad. L'opinió pública finlandesa va variar notablement respecte a l'entrada a l'OTAN en tot just un dia, passant a recolzar l'entrada "com més aviat millor", com va declarar la llavors primera ministra del país, Sanna Marin. De la nit al dia, la població va passar a assolir un 80% d'aprovació respecte a l'adhesió després de la invasió d'Ucraïna.
