ACS i altres 119 empreses exigeixen un acord de transitorietat de tres anys post-Brexit
Ho veuen necessari per assegurar l'equilibri econòmic, fonamentalment pel que fa a ocupació i inversió
- Urgeixen a Brussel·les i Londres a ser "pragmàtics" i a executar la següent fase de negociacions abans que finalitzi l'any
La Confederació de la Indústria Britànica (CBI), que aglutina 120 empreses europees com Dragados -filial d'ACS al Regne Unit-, BT, CBRE, Engie, Johnson & Johnson o Smurfit Kappa, han sol·licitat al negociador de la UE del Brexit, Michel Barnier, i al ministre britànic del Brexit, David Davis, la signatura d'un acord de transitorietat de tres anys post-Brexit per assegurar l'equilibri econòmic, fonamentalment pel que fa a ocupació i inversió.
A través d'una carta oberta, la CBI insisteix en la necessitat d'avançar en les negociacions per a la sortida del Regne Unit de la UE, però adverteix de l'impacte que qualsevol decisió pot tenir sobre la inversió i l'ocupació.
Poder tenir un període de transició durant tres anys després del Brexit que eviti acostar-se a la vora d'un penya-segat és crític per a la nostra prosperitat col·lectiva
En aquest sentit, la CBI proposa que, a través d'un acord, s'apliqui un període transitori post-Brexit d'almenys tres anys perquè les empreses s'adaptin i mantinguin així l'equilibri en l'economia. "Les empreses, tant al Regne Unit com a tot Europa són clares: poder tenir un període de transició durant tres anys després del Brexit que eviti acostar-se a la vora d'un penya-segat és crític per a la nostra prosperitat col·lectiva", ha assenyalat l'organització empresarial.
Així, les empreses urgeixen ambdues parts a ser "pragmàtiques" i a executar la següent fase de negociacions abans que finalitzi l'any, per tal de poder arribar a un acord comercial abans que el 'divorci' de Regne Unit es faci efectiu al març de 2019. Les empreses de la CBI, per la seva banda, es comprometen a assegurar una nova economia basada en els principis del lliure mercat.
La propera ronda de contactes entre les dues parts s'iniciarà a partir del 25 de setembre. No obstant això, des de Brussel·les ja han advertit que només es podrà passar a parlar sobre la futura relació econòmica i comercial del Regne Unit quan s'aclareixin els assumptes relacionats amb la factura que haurà de pagar Londres a causa dels compromisos que mantenia amb la UE i sobre el futur dels ciutadans europeus que viuen al Regne Unit i viceversa.
LA FACTURA DEL BREXIT
L'escull principal segueix sent el preu del divorci. A principis de mes va transcendir que la primera ministra del Regne Unit, Theresa May, preveu pagar a Brussel·les durant tres anys pels compromisos adquirits abans de materialitzar la sortida del país de la Unió Europa (Brexit) entre 7.000 i 17.000 milions de lliures anuals, de 7.630-18.530 milions d'euros al canvi, segons va revelar 'The Sunday Times'. Això elevaria l'import total a 54.500 milions d'euros, una xifra que la mateixa May es va afanyar a desmentir.
May posarà una primera oferta econòmica sobre la taula a Brussel·les a l'octubre, després del congrés del Partit Conservador, per evitar crítiques de l'ala més euroescèptica de la seva formació en aquest fòrum, segons una font pròxima a la primera ministra citada per The Sunday Times. D'aquesta manera la líder britànica espera recuperar pes polític al congrés "tory", després d'haver quedat afeblida durant les eleccions anticipades del juny passat, en què va perdre la majoria absoluta parlamentària.
