La banca pressiona De Guindos per seguir cobrant retrocessions en la venda de fons

Els ingressos de la indústria de fons d'inversió espanyols van superar els 2.400 milions d'euros el 2016, segons els registres de la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV). Les gestores, que gestionen ja 250.000 milions d'euros en fons, retrocedeixen al voltant de dues terceres parts de les comissions als distribuïdors, sovint les oficines del banc al qual pertanyen. El 2015, el percentatge d'aquest incentiu es va situar al 63,5%, proper als 2.500 milions d'euros si es comptabilitzen els ingressos totals per la gestió i comercialització de vehicles d'inversió de les gestores, que van sobrepassar els 3.500 milions d'euros .

No obstant això, la forma en la qual el Ministeri d'Economia i Competitivitat transposi pot posar en perill aquesta pràctica. Fins ara, el que es coneix de la futura transposició, que hauria d'haver estat a punt aquest mes perquè s'hi adaptin les empreses del sector, preveu tres supòsits per cobrar retrocessions. Aquests són, considerar assessor no independent, oferir una oferta àmplia i permetre l'accés a una gamma elevada de productes financers.

Inverco: "El comercialitzador informarà l'estalviador ex-ante i ex-post de la quantia exacta i total de l'incentiu percebut pel comercialitzador"

És a dir, aportar valor en el servei al client per justificar el coure d'una retrocessió en la comercialització de fons. En aquest cas, Inverco defensa en proposar un quart supòsit per permetre seguir cedint comissions a la banca, "el comercialitzador informarà l'estalviador ex-ante i ex-post de la quantia exacta i total de l'incentiu percebut pel comercialitzador". És a dir, afegeix, "el cost de l'incentiu per al comercialitzador (despesa implícit per l'estalviador), s'explicita per l'exigència de transparència". "El simple fet d'aportar informació, en part ja exigida per MiFID II, és difícil que es consideri un afegit de valor per al client sota el prisma de la directiva", assegura un expert.

"La remuneració de la distribució de fons d'inversió a Espanya, igual que en 26 dels 28 països de la Unió Europea, es basa majoritàriament en el pagament de retrocessions", afirma l'associació. De fet, el representant de les gestores posa com a exemple Alemanya, on s'ha incorporat el suposat "com a millora de la qualitat del servei" en disposar d'una xarxa d'oficines al servei de l'inversor.

Inverco ha enviat una nota -amb infografia inclosa- al Ministeri d'Economia i Competitivitat i la CNMV, que tenen pendent transposar la directiva europea, per reclamar que s'inclogui aquest supòsit. "L'adquisició de fons pels inversors minoristes espanyols té lloc majoritàriament mitjançant el servei de comercialització, sent molt reduïts els serveis d'assessorament i de gestió discrecional de carteres, a causa del baix volum d'inversió mitjà", assenyala la patronal.

En concret, explica que el 82% dels inversors té una inversió inferior als 20.000 euros. "Diversos estudis demostren que l'inversor espanyol prefereix l'adquisició d'instruments financers a través de les oficines", afegeix. Així mateix, recorda que el 90% de la distribució de fons d'inversió, segons les seves estimacions, es realitza a través de sucursals bancàries.

El 90% de la distribució de fons d'inversió, segons les estimacions d'Inverco, es realitza a través de sucursals bancàries

I SI NO HI HA INCENTIUS ALS VENEDORS?

En una entrevista amb 'Bolsamanía', el president d'Inverco, Ángel Martínez-Aldama, va explicar que tem que en cas que es coartin els incentius als venedors, en la gran banca optin per primar altres instruments: "El que ens agradaria és que els fons segueixin sent atractius per les xarxes de distribució, que poden qüestionar seguir venent-los en comptes d'altres productes d'inversió substitutius que tinguin menys exigències i requeriments, ja que els distribuïdors tenen a la seva disposició fons, dipòsits, assegurances, accions o bons per oferir al client", ha assenyalat Martínez-Aldama.

En la mateixa línia, el portaveu de l'Associació Espanyola de Banca (AEB), José Luis Martínez Campuzano, també defensa el cobrament de les retrocessions. "La indústria demana que s'incloguin més exemples en la regulació en els quals es considera complert l'objectiu d’”augment de la qualitat del servei'", concreta. "Els exemples inclosos fins al moment giren al voltant de dos elements principals (assessorament i productes de tercers), els efectes negatius dels quals ja s'han deixat sentir en altres països i no recullen altres elements els efectes positius dels quals ja s'han demostrat. Entre aquests últims hi ha les àmplies xarxes de distribució que permeten arribar a un conjunt molt ampli de clients, una xarxa de sucursals amb personal format i eines que permeten fer una selecció molt personalitzada per a cada client ", afegeix.

En cas de no incorporar-se el quart supòsit, la patronal assegura que "s'encarirà el servei per a l'estalviador", augmentarà l’"exclusió financera" i es "reduirà l'oferta de producte". Mentre que sí que s'hi inclou, assegura que es "millora la qualitat del servei al client mitjançant la fase prevenda" i s'eleva la transparència, perquè "l'estalviador coneix explícitament el que rep el comercialitzador".

Les retrocessions han estat sempre un niu de crítiques a la indústria espanyola. Entre els crítics hi ha la companyia d'anàlisi Morningstar. "La directiva MiFID II serà positiva perquè, com a mínim, posarà més transparència sobre les comissions i en general té com a objectiu protegir l'inversor. Però el canvi no serà molt gran en la indústria si es permet l'ús de retrocessions declarant-se com a assessor no independent", assegura Javier Sáenz de Cenzano, director d'anàlisi per a Europa, Àfrica i Orient Mitjà de Morningstar.