L'expert recorda que la injecció de capital va ser la mateixa durant la crisi que als EUA però el balanç era més gran a Europa
"Els problemes del sector financer no s'acaben amb el Popular", assegura l'economista Juan Ignacio Crespo en analitzar el sector financer. Sota la seva tesi, creu que la "bona salut" de l'economia "no és suficient" per garantir un creixement sostingut de la rendibilitat de la banca i que es dissipen els fantasmes de la crisi.
La intervenció en Banc Popular i la seva adjudicació al Santander per un euro van posar el 7 de juny al final a una tempesta que va tornar a posar el focus del mercat en els problemes de la banca. "Era la millor solució possible. Quan inverteixes en una empresa o banc has de saber que et converteixes en soci i que hi ha riscos. També quan prestes diners com bonista. Els que cal protegir són els dipositants", opina en una entrevista amb 'Bolsamanía' Juan Ignacio Crespo, que aquest any ha començat a assessorar amb Javier Kressler Saiz i Juan Manuel Vicente Casadevall el fons Multiciclos Global que ha llançat Renta 4.
"La salut de la banca, com deia el comte Romanones, és immillorable... per ara", assenyala Crespo. "Fa anys que estic dient que la banca europea necessita una segona ronda de recapitalització", insisteix. L'expert recorda que quan es va produir la crisi financera que es va desencadenar entre 2007 i 2008 "el balanç dels bancs europeus triplicava el dels nord-americans, però la injecció de capital va ser la mateixa en els dos casos. Tot i que la crisi bancària va ser més greu allà, es necessitaria més capital en el sector financer europeu, que està infracapitalizat. La prova l'hem vist amb Popular i després amb les caigudes borsàries de Liberbank i ho vam veure també a Alemanya amb Deutsche Bank", afegeix.
Quan es va produir la crisi financera que es va desencadenar entre 2007 i 2008 "el balanç dels bancs europeus triplicava el dels nord-americans, però la injecció de capital va ser la mateixa en els dos casos"
El sector financer té problemes de rendibilitat derivats de la política monetària del Banc Central Europeu (BCE) i, segons el seu president, Mario Draghi, per la "falta de mesures" per impulsar la seva eficiència durant els últims anys. La banca és, tradicionalment, un sector molt cíclic. No obstant això, l'anterior està limitant la seva capacitat per aprofitar la recuperació de l'economia, que segons Crespo és "sòlida tot i que amb riscos que arriben des de l'exterior", indica l'economista.
RECESSIÓ A LA VISTA?
"L'economia espanyola té un creixement robust gràcies al consum de les famílies que es dispara quan el cicle és alcista. També ajuda l'estirada del sector turístic, motivat en part pels problemes geopolítics d'altres països de la Mediterrània i l'auge de les exportacions després dels ajustos interns", enumera Crespo en defensar la solidesa de la recuperació.
Les amenaces arriben des de fora. L'economista va publicar el 2016 el llibre ¿Por qué en 2017 volveremos a entrar en recesión? Una cosa que es pot produir als Estats Units properament. "És alarmant que el crèdit industrial i comercial està estancat des de l'octubre i sempre que passa això l'economia nord-americana acaba entrant en recessió. Ha passat de créixer al 7% a fer-ho al 2%. L'última vegada que va succeir va ser el 1990 i en unes setmanes els Estats Units va entrar en recessió", assenyala Crespo.
És alarmant que el crèdit industrial i comercial està estancat als EUA des de l'octubre i sempre que passa això l'economia nord-americana acaba entrant en recessió
En aquest sentit, els estímuls que va prometre Donald Trump "podrien canviar el panorama", admet. Tot i això, avisa que "el pla que va provocar eufòria al mercat té moltes amenaces, com la necessitat de limitar la despesa pública". Així, l'assessor del nou fons de Renta 4 recorda que "el 15 de març es va complir el límit per elevar el sostre de deute, de manera que el Tresor no pot emetre més deute en termes nets i el marge de l'Administració serà reduït fins després de l'estiu".
L'altre risc per a l'economia global resideix a Xina. "L'huracà com sempre podrà venir des dels Estats Units o des de la Xina. En aquest cas, l'amenaça està en l'excés d'endeutament, que abans o després es va a trobar en un carreró sense sortida per a l'economia", postil·la l'economista.
APOSTA PER L'EURO CONTRA EL DÒLAR
La visió econòmica de Juan Ignacio Crespo, que torna enguany a la gestió d'actius, serà el motor del procés inversor del fons Multiciclos Global de Renta 4, que ja ha rebut l'autorització de la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV). El fons té l'objectiu d’"identificar els cicles de l'economia, mercats i sectors" per aprofitar-se d'ells, segons reflecteix el fullet.
Aquest serà la comesa de Crespo, que combinarà l'avaluació macro amb l’"anàlisi tècnica entès com xartisme a llarg termini, per optimitzar quan iniciar l'exposició en un actiu", explica a 'Bolsamanía'. "Els cicles van desacoblats. Per exemple, l'economia creix des de 2011, però durant els últims anys les matèries primeres han caigut entre un 35% i un 40%. Intentarem treure avantatge d'aquests moviments", afegeix. Per la seva banda, Kressler i Casadevall, responsables d’empreses d'assessorament financer (EAFI), seran els encarregats d'escollir amb quins instruments el fons pren exposició en l'actiu seleccionat.
Entre les seves apostes de partida, revela Crespo, estan diverses divises en el seu encreuament contra el dòlar. "La presidència dels Estats Units ha posat èmfasi en equilibrar el balanç comercial. Per a això, o estableixes aranzels i et tornes més proteccionista, cosa que perjudica a tothom o es fa amb la divisa", resumeix l'economista, que al·ludeix a l’anomenat Acord del Plaza. El 1985 "el dòlar estava molt fort i havia tensions amb el Japó i Alemanya, mentre que ara és també amb Alemanya i amb la Xina", argüeix Crespo.
NOVA ETAPA COM INVERSOR
Així, el 22 de setembre de 1985 els Estats Units, Japó, Alemanya, França i el Regne Unit van arribar a un acord per depreciar el dòlar nord-americà que respecte al marc alemany i al ien japonès amb una intervenció conjunta. Crespo anticipa un pacte Plaza II durant la legislatura de Trump, "per evitar crear aranzels". Mentrestant, opta per exposar-se al euro, al ien i al iuan enfront del dòlar. "I quan s'estabilitzi la situació al Regne Unit, també a favor de la lliura", afegeix. D'altra banda, creu que després del rebot de l'any passat de les matèries primeres agrícoles encara hi ha recorregut, mentre que advoca per "evitar els metalls industrials".
Així mateix, els assessors del fons incorporaran derivats o futurs sobre índexs "de borses desenvolupades, encara que evitaran al principi Wall Street que està en màxims", argumenta. En renda fixa, el vehicle de Renta 4 tractarà d’aprofitar-se del’"aplanament de la corba de tipus als Estats Units i del cicle de pujades de la Reserva Federal (Fed)".
El fons tindrà una rotació baixa, explica l'assessor i és recomanable únicament "per a inversors que puguin estar almenys tres anys invertits, ja que en basar-se en cicles, es necessita temps perquè les inversions fructifiquin". L'objectiu de patrimoni és arribar a xifres d'entre 30 i 40 milions d'euros en tres anys i sobre la rendibilitat Crespo indica que estaran "satisfets amb retorns de l'ordre del 4%", conclou.