Què poden reclamar els clients abans i després de la decisió del Suprem sobre les 'revolving'

Noticia relacionada

Los dos escenarios para las tarjetas revolving cuando el Tribunal Supremo dicte sentencia

Els interessos de les targetes de crèdit denominades 'revolving' no són, per definició, "estàndard", la qual cosa significa que els criteris que els bancs estableixen són diferents per a cada entitat. Aquest tipus de finançament té un venciment més curt i requereixen menys documentació del client que d'altres préstecs destinats al consum, però també tenen interessos més alts que la mitjana,

Tenint en compte la definició d'usura segons la llei vigent a Espanya, que data de 1908, un préstec pot considerar-se com a usurer quan el tipus d'interès cobrat està per sobre de la taxa d'interès normal per als diners i és clarament desproporcionat, alguna cosa que "deixa la definició oberta a la interpretació", assenyalen des de Barclays en un informe, i afegeixen que "aquests criteris no són prou clars i estan donant lloc a malentesos per part de tribunals i jutges".

El Tribunal Suprem va dictar al novembre de 2015 que l'interès cobrat amb les targetes 'revolving' estava per sobre dels tipus normals, i superava en més de dues vegades l'interès mitjà dels préstecs d'aquesta naturalesa, rondant un 25% de mitjana. No obstant això, el principal problema sorgeix quan el Banc d'Espanya decideix al 2010 publicar mensualment per separat els interessos dels préstecs amb targeta 'revolving' i d'altres préstecs personals de crèdit al consum. "Els tribunals utilitzen les dades dels crèdits al consum publicats pel Banc d'Espanya per calcular els interessos, sense tenir en compte els tipus d'interès de les targetes de crèdit 'revolving', que en realitat són molt més alts", explica l'entitat.

RECLAMACIONS

Si a la sentència que s'espera per a aquests dies el Tribunal Suprem decideix que les targetes 'revolving' poden considerar-se usura, la llei estableix que el contracte hauria de ser declarat nul, la qual cosa obliga els clients a pagar només el capital i no els interessos i, per tant, força als bancs a retornar els interessos cobrats. Amb aquest escenari, fins a 2015, els clients podien reclamar els interessos pagats durant la vigència del préstec i presentar la seva reclamació fins a 15 anys després que el préstec hagi estat cancel·lat. Després de 2015, els clients poden reclamar els interessos pagats durant el període de vigència del préstec i fins a cinc anys després de la seva cancel·lació.

Des de Barclays plantegen dos escenaris per a la decisió del Tribunal Suprem. Un és que confirmin el seu dictamen anterior, la qual cosa seria negatiu per als bancs. L'altre és que decideixi que els tipus d'interès de referència per a declarar un préstec com a abusiu o usurer han de basar-se en els preus publicats pel Banc d'Espanya, i en aquest cas la decisió seria positiva per als bancs. A les seves previsions no inclouen que es declarin nuls tots els préstecs de targetes revolving, perquè el sistema legal espanyol es basa en el principi de llibertat de pactes en les clàusules contractuals, amb la usura considerada com un factor limitant. A més, això significaria un canvi radical en la pràctica actual.

"Per tant, creiem que determinar si un préstec és usura o no ha de fer-se cas per cas, amb criteris clars sobre els tipus d'interès de referència i les condicions", opinen a Barclays, que assenyalen Bankinter, Sabadell i CaixaBank com els bancs espanyols més afectats per una decisió desfavorable per al sector per part del Tribunal Suprem. "Estimem una reducció mitjana dels guanys futurs del 2,4%" i una "major provisió per a bancs". En cas d'una decisió favorable per als bancs, "no hi haurà cap efecte sobre els guanys futurs, a part dels productes bancaris comercials en curs".