L'euro descompta, després de la derrota de Calviño, un desafiament dels nòrdics al Fons de Recuperació
El mercat assumeix que els 'frugals' imposaran les seves condicions
L'euro pateix després de la derrota de la ministra d'Economia, Nadia Calviño, a la presidència de l'Eurogrup. La divisa canvia de mans a 1,1265 dòlars, des dels màxims de gairebé un mes de 1,1370 dòlars i deixa una caiguda d'un 1%, descomptant a marxes forçades un desenllaç en el Fons de Recuperació en el qual els països del nord s'imposin a l'eix franc-alemany i als països del sud, i exigeixin dures condicions a canvi de les ajudes de la Unió Europea (UE) després de la pandèmia.
Noticia relacionada
Amb tot, el comportament de la moneda és normal, atès que "és baixista de llarg termini i simplement es trobava en fase de rebot", comenta José María Rodríguez, analista de Bolsamanía. El suport a respectar en l'euro/dòlar aquesta en els 1,1166 dòlars. Només per sota d'aquest podríem deixar la porta oberta al final del rebot d'aquest encreuament", assenyala l'expert. Respecte a d'altres monedes, l'euro ha caigut a un mínim de tres setmanes contra la lliura.
A més de la garrotada a Calviño i aquells que esperaven que la seva victòria assenyalés el viratge de la UE de l'austeritat que va caracteritzar al bloc durant la crisi creditícia de 2012, cap a una nova solidaritat paneuropea per la Covid-19, "no va haver-hi a la reunió dels ministres de finances de la UE progressos sobre el Fons de Recuperació", assenyalen els experts de Sudcen Financial. "Això va limitar el suport a l'euro", asseguren.
Després d'una votació a dues rondes, el candidat irlandès, Pachal Donohoe, es va imposar i va obtenir el càrrec de president de l'Eurogrup, que assumirà a partir del 13 de juliol, quan el ministre de Finances portuguès, Mario Centeno, acabi el seu mandat. Prendrà el comandament just a temps per a la cimera que el bloc comunitari celebrarà el 17 i 18 de juliol per a abordar les mesures que adoptarà la UE per combatre els estralls del virus i un pressupost pluriennal dotat amb 1,1 bilions d'euros per rellançar l'economia europea.
Perquè això sigui possible, els països hauran de solucionar les seves diferències, que concerneixen el volum del fons, la proporció d'ajudes en forma de subvencions o préstecs -la proposta d'Alemanya i França, secundada per al Comissió Europea és de 750.000 milions d'euros: 500.000 milions en transferències i 250.000 milions en préstecs-, les condicions d'accés i criteris de distribució, a més del pressupost pluriennal 2021-2027.
El polític irlandès centrista, que s'ha forjat una reputació com un generador de consens al seu país, haurà de tancar la bretxa entre els anomenats 'Quatre Frugals' -Holanda, Àustria, Dinamarca i Suècia- i un sud d'Europa devastat pel virus, a mesura que el bloc traça el seu curs de sortida de la crisi econòmica. L'escull principal és que els països nòrdics s'han mostrat en contra que la major part de l'assistència sigui a través de subsidis.
No obstant això, a Donohoe, del PPE, no se li escapa que l'aliança de països petits del nord i de l'est que li ha brindat el seu suport espera ara que afavoreixi la seva posició. A més, aquesta coalició de nacions es mantindrà d'aquí a una setmana, quan es tracti d'aconseguir un acord sobre els fons per a la reconstrucció.
