Tres de les cinc millors universitats espanyoles són catalanes
L'Autònoma de Barcelona lidera el rànquing nacional CYD, seguida de la Pompeu Fabra i la Universitat de Girona
- La Universitat de Navarra lidera la classificació per ensenyament i investigació
Tres de les cinc millors universitats a Espanya són catalanes. Així ho mostra el resultat del rànquing de la Fundació CYD, que analitza 22 àmbits de coneixement i 2.235 titulacions d'un total de 50 universitats públiques espanyoles i 32 privades. En concret, la Universitat Autònoma de Barcelona encapçala el rànquing global, seguida de la Universitat de Navarra, en segon lloc, la Pompeu Fabra, la Universitat de Girona i la Carlos III de Madrid.
Aquest rànquing, que celebra la seva cinquena edició, engloba aspectes de l'ensenyament i l'aprenentatge, relatives a la investigació, a la transferència de coneixement, a l'orientació internacional dels seus alumnes i la contribució regional de les seves troballes. Així, per a cada grup hi ha un guanyador. En termes globals, vuit de les vint universitats més ben posicionades en el rànquing pertanyen a Catalunya, quatre a la Comunitat de Madrid, dos al País Basc i Comunitat Valenciana (cadascuna) i una a Navarra, Castella i Lleó i Andalusia. Així mateix, sis d'elles eren privades i catorze públiques.
En contrast, les universitats amb menys rendiment relatiu, és a dir, aquelles que tenen més indicadors en el grup de menor rendiment, es troben la Universidade Da Coruña, la Politècnica de Cartagena, Valladolid, Jaén i Las Palmas de Gran Canària.
Per ensenyament i aprenentatge, la Universitat de Navarra escala al primer lloc, seguida de la Universitat de Girona, la Pompeu Fabra, el San Pablo-CEU i la Universitat Catòlica de València. La Universitat Autònoma de Barcelona cau fins al dotzè lloc, mentre que la Politècnica de Cartagena i la Corunya repetirien entre els llocs més baixos.
Tenint en compte el resultat pel grau d'investigació, la Universitat de Navarra torna a liderar el rànquing, seguida de la Universitat de Cantàbria, la Pompeu Fabra, la Universitat de Girona, i la Jaume I de Castelló. L'Autònoma de Barcelona retrocedeix un altre lloc més fins al tretzè lloc en aquests termes. La Universitat a Distància de Madrid, la Francisco de Vitoria i l'Europea van mostrar els pitjors rendiments en investigació.
La Universitat Autònoma de Barcelona encapçala la resta d'aspectes, com és la transferència de coneixements, l'orientació internacional o la contribució al desenvolupament regional.
"No podem ni volem respondre a la pregunta de quina universitat és millor, perquè no es pot donar una resposta unidimensional", ha explicat el director del rànquing, Martí Parellada, durant la presentació aquest dimecres dels resultats, que tenen per objectiu que "serveixi per a la gestió de les universitats i orientar la seva activitat amb la màxima informació possible".
Per la seva banda, el vicepresident de la Fundació CYD, Francesc Solé, ha destacat que les universitats espanyoles han "resistit" després d'anys de manca de recursos financers. "En un moment determinat en què han caigut els recursos de la universitat i hi ha hagut normes com la impossibilitat de la substitució del professorat, en aquesta situació el raonable és que la universitat hagués anat per darrere de manera notable", ha subratllat Solé, apuntant que juntament amb l'augment de finançament, la millora de l'autonomia de les universitats podrien millorar els seus rendiments.
