S&P alerta que el 'cas Villarejo' posa en risc el ràting de BBVA
L'agència de qualificació també aposta per fusions a Espanya sense descartar Bankia
El potencial risc de reputació per a BBVA relacionat amb la investigació del 'cas Villarejo' és un dels factors que han portat l'agència de qualificació creditícia S&P Global Ratings a assignar una perspectiva negativa a la nota de solvència 'A-' de l'entitat, fet que obre la possibilitat d'una rebaixa de valoració si arribés a haver-hi conseqüències negatives per al banc i la seva capacitat de repagar deute.
"La perspectiva de la valoració de BBVA és negativa en part per la investigació oberta", ha indicat el responsable d'Anàlisi d'Institucions Financeres d'S&P Global Ratings, Luigi Motti, i ha subratllat que fins ara "no s'ha apreciat cap cosa que pogués reflectir un impacte reputació sobre l'entitat". En aquest sentit, ha assenyalat que l'equip gestor del banc ha adoptat mesures durant els últims anys i caldrà veure quin és el resultat de la investigació, així com si té repercussions, ja que de moment "ni el negoci ni la franquícia de BBVA a Espanya se n'han ressentit".
"Si hagués conseqüències negatives prendríem accions de ràting", ha avançat Motti, destacant que de moment el cas no ha tingut massa ressò a nivell internacional i no s'ha registrat cap impacte en les emissions realitzades per BBVA.
APOSTA PER LES FUSIONS
D'altra banda, les pressions sobre la rendibilitat dels bancs espanyols com a conseqüència de l'entorn de baixos tipus d'interès a l'Eurozona, que persistirà l'almenys fins al 2023, segueixen incentivant la consolidació del sector, particularment entre entitats de grandària mitjana, sense descartar la participació de Bankia a algun procés de fusió com a fórmula per al seu retorn a mans privades a través d'un soci estratègic, segons S&P Global Ratings.
"La nostra expectativa de rendibilitat per als bancs espanyols el 2020 és inferior a la de 2019", ha assenyalat Luigi Motti, per qui en aquest escenari "segueix havent-hi incentius per a la consolidació".
En aquest sentit, l'expert considera que la pressió competitiva en aquest entorn de baixos tipus d'interès serà molt intensa entre els bancs de la zona euro, cosa que portarà les entitats a buscar millores d'eficiència, reducció de costos, digitalització i una major segmentació de clients.
Malgrat aquest escenari, Motti veu difícil que es produeixin fusions transfrontereres en no haver-se completat encara la unió bancària i pels majors riscos d'execució d'aquest tipus d'operacions, que, a més, compten amb un menor potencial de sinergies de costos. "Creiem més probable que es produeixin fusions entre bancs mitjans per la major capacitat de generar economies d'escala i per abordar millor els reptes del mercat i els costos del procés de digitalització", ha apuntat.
D'aquesta manera, l'analista d'S&P Global Ratings no ha descartat que Bankia, de la qual el Govern pretén sortir el 2021, pugui prendre part en un potencial procés de consolidació al mercat espanyol, tot i que ha assenyalat que "els compromisos es poden prorrogar". No obstant això, Motti considera que Bankia és un banc "amb vocació de tornar a mans privades" i assenyala que aquesta volta podria tenir lloc com a conseqüència d'un procés de fusió que permetria al Govern cedir la seva alta participació en l'entitat a un altre banc, que actuaria com a soci estratègic.
En referència a això, ha subratllat que els bancs grans, com Santander, BBVA o Caixabank, "tenen menys interès estratègic" a participar en la consolidació del sector a Espanya. "Els bancs grans no tenen ja tanta necessitat en tema de sinergies ni per posicionament. No tindria tant sentit estratègic", ha postil·lat.