Santander es manté tranquil a la borsa després de la garrotada d'Orcel
L'entitat haurà de pagar 68 milions d'euros al banquer italià
Banc Santander es manté tranquil a la borsa (-0,4%, 2,7 euros) després de conèixer-se que ha perdut el judici contra l'italià Andrea Orcel pel seu fitxatge frustrat com a conseller delegat, motiu pel qual haurà d'indemnitzar-lo amb 68 milions d'euros.
Bé perquè els inversors pensessin que tenia difícil guanyar la contesa, de manera que aquest resultat estaria ja descomptat, bé perquè es consideri un contratemps menor per al banc, la veritat és que la notícia no està tenint impacte en els títols de l'entitat càntabra.
"No és una fita realment disruptiva al compte de resultats. Aquesta quantitat (68 milions) és un fastigueig, però no és res davant la previsió de guanyar 8.400 milions el 2022. És realment irrellevant", explica a Bolsamanía Nuria Álvarez, experta de Renta 4. Álvarez afegeix que tots els bancs tenen "un munt" de litigis oberts i insisteix que, encara que no són similars a aquest, realment la quantitat "no és res" en comparació amb el que preveu guanyar.
D'altra banda, Álvarez reconeix que tot el que ha passat amb Orcel i Santander realment "ha estat un nyap". L'entitat va comunicar el fitxatge de l'italià el 25 de setembre del 2018 i només quatre mesos després, el gener del 2019, va anunciar que deixava sense efecte el nomenament.
El procés ha girat al voltant de dos aspectes. Primer, si la carta oferta rebuda per Andrea Orcel, llavors el banquer estrella d'UBS, per part de Santander, era un contracte vàlid. I, segon, si Santander sabia en el moment de fer la seva oferta a Orcel que UBS no estava disposat a pagar-li part del bonus diferit (buy out) al qual havia de renunciar per fitxar com a CEO del banc càntabre.
El president d'UBS, Axel Weber, va deixar clar en la seva última declaració al judici que tant Orcel com Ana Botín sabien que el banc suís no assumiria part del bonus abans de signar l'acord. Weber va remarcar que Botín era conscient que no modificarien els termes del 'gardening leave' (expressió amb què es coneix el període entre dos treballs) ni del bonus des del principi, encara que després l'entitat -i fins i tot el mateix Orcel- continués intentant aconseguir un canvi d'opinió.
A nivell reputacional, tot el que ha passat amb Orcel no hauria d'impactar en l'interès que Santander desperta als inversors internacionals, per més que s'hagi fet com s'ha fet, afegeix Nuria Álvarez. "El tema del cas de Villarejo, a BBVA, sí que afecta, però el tema del CEO, no ho crec. Ha estat un nyap, sí, però en el fons tampoc saps què ha passat perquè hi hagi hagut aquest nyap", conclou.
