Reynés (Naturgy) no descarta noves retallades de plantilla per reduir cost

La companyia té com a objectiu reduir els més de 600 milions de costos corporatius del grup a tot just 100 milions el 2022. Més enllà de les eficiències que es vagin assolint amb els canvis que ja està implementant, l'ombra d'un Expedient de Regulació d'Ocupació que costi diversos milers de treballadors planeja sobre la companyia.

La reducció de la plantilla va començar el 2017, encara amb Rafael Villaseca com a conseller delegat, i apuntava a l'amortització de 1.400 llocs de treball fins al 2020. En el marc del nou pla, la xifra ascendiria, com a mínim, als 2.500 llocs, tant per la desinversió d'actius com per processos de desvinculacions pactades per a treballadors amb més de 55 anys. El 2017 va reduir més de 2.100 llocs de treball, principalment per les desinversions realitzades aquest any, fins als 15.774 treballadors amb què va tancar l'exercici. L'any passat, l'energètica va posar en marxa un pla de prejubilació a Espanya per a treballadors majors de 57 anys que afecta 800 empleats.

El pla de reducció de costos marcat en el full de ruta amb horitzó el 2022 fixa un objectiu de 500 milions. Durant l'exercici 2018, l'energètica va aconseguir "eficiències anuals recurrents de 110 milions que van requerir uns costos de captura de 180 milions". L'optimització i eficiència de la seva operació és un dels pilars del pla estratègic de la companyia. Durant els sis mesos des que està vigent aquest full de ruta, Naturgy ha donat importants passos en la seva transformació, ha valorat Reynés. Des de la simplificació organitzativa i la reducció del seu consell d'administració.

El president de l'energètica ha declinat desglossar els costos de 180 milions que ha comportat el procés de reducció de costos. Reynés insisteix que les decisions van més enllà de la reducció de la seva plantilla.

"Aquestes eficiències estan distribuïdes al llarg de tot el grup, a Espanya i als països on operem, i tenen a veure amb millora de processos, renegociació de contractes de compra amb subministradors, la reducció de serveis, les primes d'assegurances... és una amalgama, no m'agradaria, perquè no és veritat, que se centrés això en una reducció de costos de personal", ha subratllat.

En aquesta "amalgama", la companyia ha destacat la reducció del nombre de filials "per ser inoperants o innecessàries i generar molta feina de control i gestió", la renovació del contracte de gas amb Sonatrach (Algèria) i un gran esforç per millorar l’estructura de capital a través d'amortització de deute bancari corporativa, recompra de bons i refinançament del deute a Llatinoamèrica.

Durant l'exercici 2018, l'energètica ha registrat pèrdues per 2.822 milions a causa del deteriorament d'actius de generació -principalment a Espanya- de gairebé 4.900 milions que va avançar el juny. Sense tenir en compte l'efecte d'extraordinaris, el benefici net ordinari va avançar un 57%, fins als 1.245 milions.

El resultat brut d'explotació (EBITDA) va tancar el 2018 als 4.019 milions d'euros, amb un increment del 3%. Sense tenir en compte els elements no recurrent, l'EBITDA ordinari va créixer gairebé un 12%, fins als 4.413 milions d'euros. La facturació, mentrestant, va ser de 24.339 milions, un 4,9% més.

Pel que fa a la retribució a l'accionista, un dels pilars del pla estratègic, Naturgy va incrementar el dividend un 30% durant l'exercici 2018, fins als 1,3 euros per acció, i a partir de 2019 i fins al 2022 té el compromís d'elevar-la un mínim d'un 5% anual. En total, amb la suma del dividend i el programa de recompra d'accions, l'energètica va distribuir entre els seus inversors un total de 1.500 milions, un 50% més que l'any anterior.

"El BOU PER LES BANYES"

El president de Naturgy s'ha referit també a l'esperat calendari de tancament de plantes nuclears que el Govern ha de detallar al Pla Nacional Integrat d'Energia i Clima. "Nosaltres no podem prendre una decisió sobre les nuclears. Això forma part d'un pla energètic més ampli que correspon al Govern d'elaborar", ha indicat l'executiu mostrant una postura de col·laboració cap a la cartera que dirigeix ​​Teresa Ribera l'endemà passat de reunir-se amb la ministra per abordar el tancament d'Almaraz. Segons l'executiu, que aquest Govern hagi agafat "el bou per les banyes" i es plantegi un tancament nuclear ordenat és una cosa positiva. Aquest calendari abastarà una dècada, des de 2025 al 2035.

En aquest sentit, Reynés ha destacat que la seva percepció és que tots els actors implicats, tant al Ministeri com al sector privat, tenen vocació de trobar una solució. Naturgy "adaptarà els seus actius als plans que defineixi el Govern", ha subratllat. Un calendari de tancament cal, això sí, opina Reynés, "ja que per a una empresa que inverteix ha d'haver-hi un escenari a llarg termini per tenir visibilitat".

Al temps, l'executiu ha indicat que les empreses han presentat a l'executiu "dades objectives" sobre la situació del parc nuclear. Que s'atengui la seva opinió és un altre tema i quedarà reflectit en aquest esperat pla que s'ha d'enviar a Brussel·les i que s'ha de presentar, segons fonts oficials, durant les pròximes setmanes. L'únic detall revelat per l'executiu al respecte és que la prioritat del pla serà mantenir una "potència instal·lada suficient per cobrir la demanda". Des del lobby nuclear era, precisament, una de les demandes que es feia de cara a la nova regulació: tenir en compte que el subministrament de base que ofereix l'energia nuclear és clau a mesura que s'introdueixen les energies renovables en el sistema per garantir l'estabilitat de subministrament.

Respecte a un possible intercanvi d'actius amb Endesa i Iberdrola per facilitar els acords en l'explotació de les centrals que comparteixen, Reynés ha indicat que "no es tanca a cap opció". La posició de Naturgy és diferent de la de les altres dues elèctriques, ja que compta amb participacions i no amb "actius sencers".