Repsol i BP demanen neutralitat tecnològica i estabilitat reguladora al Govern

Les petrolieres reivindiquen el paper del petroli i el gas a la transició energètica

El Govern presentarà el Pla Nacional Integrat d'Energia i Clima la setmana que ve

Ainhoa Murga
Bolsamania | 13 feb, 2019 13:54
ep repsol 20171031125902
REPSOL

Repsol

11,080

16:18 23/12/24
0,59%
0,07

El petroli i el gas són una peça clau en el procés de descarbonització de l'economia. BP, Cepsa i Repsol insisteixen que l’'or negre' i els seus derivats són vitals durant els propers 30 anys i que cal que el Govern legisli amb neutralitat tecnològica per garantir als ciutadans un procés de transició que posi a la balança els costos i l'eficiència.

"El paper del Govern és fonamental, estem a les portes que es presenti la Llei de Canvi Climàtic i ha de recollir que la transició es faci d'una manera cost-eficient, és a dir, que es prevalguin les mesures que obtinguin més reducció d'emissions al menor cost possible", ha defensat Luis Aires, president de BP Espanya, durant la seva intervenció en la trobada del Sector Energètic organitzat per IESE.

"És el que la societat demanarà, solucions que assegurin la competitivitat de l'economia i que els ciutadans tinguin energia barata", ha afegit Aires, que considera que "la millor manera per aconseguir-ho és la neutralitat tecnològica".

Aires ha aprofitat l'argument per donar una nova estirada d'orelles al Govern per la seva intenció de prohibir a partir de 2040 aquells vehicles que no siguin 100% elèctrics, una mesura continguda al document de treball de la futura Llei de Canvi Climàtic que es va conèixer el passat mes de novembre. Segons el president de BP, una mesura així "no va en el canvi de la neutralitat tecnològica i envia un senyal molt delicat a la indústria de l'automòbil i de la refinació, així com a la població, que no sap què comprar".

Des de Repsol comparteixen la postura: la transició energètica no pot deixar fora cap tecnologia. "El compromís per aconseguir els objectius de l'Acord de París hi és, però només es pot aconseguir en un marc en què s'apliqui la tecnologia i la innovació. D'una banda, cal reduir les emissions, de l'altra, millorar l'eficiència energètica", ha subratllat María Victoria Zingoni, directora general de Negocis Comercials i Química de Repsol. La directiva ha defensat la necessitat de comptar amb un marc regulador estable que garanteixi la "neutralitat tecnològica". "Cal analitzar cada tecnologia, els seus avantatges i desavantatges i la seva aportació al procés de transició energètica".

La directiva, que considera que la descarbonització es tracta d'"un esforç que han de fer tots", ha defensat que el gas natural és una font que ha de jugar "un paper important en tota la transició energètica", ja que es pot integrar molt bé amb les renovables.

Segons les estimacions de Cepsa, en una dècada el petroli seguirà molt present en el mix de generació energètica. Representarà un 30%, ha assegurat Héctor Perea, director d'Estratègia i Desenvolupament de Negoci de la petroliera, incloent-hi en aquesta proporció la presència de bioquímics. La seva projecció del mix de generació preveu també que el gas vagi "desplaçant el carbó en la generació elèctrica", aportant un 25% al ​​total, mentre que les renovables sumaran un altre 15% de la generació. I, malgrat l’acceleració de les energies verdes que es pretén, Cepsa preveu que el carbó aportarà encara un 25% de la generació elèctrica a nivell mundial. A més, l'energia nuclear serà la que més creixerà durant la pròxima dècada, afirma Perea, a causa dels projectes que estan en marxa i del seu desenvolupament a Àsia.

Segons Perea, totes les fonts d'energia "seran necessàries" per garantir la transició energètica "ordenada" i donar resposta a l'augment de la demanda energètica alhora que es compleix l'objectiu de reduir les emissions de CO2.

LES PETROLIERES PENSEN EN VERD

Però, a més dels seus negocis tradicionals, les petrolieres treballen ja en línies de negoci lligades a les tecnologies baixes en carboni per aportar el seu gra de sorra al procés de descarbonització. Des de productes derivats del petroli més eficients, que contribueixen a la reducció d'emissions i de partícules que deterioren la qualitat de l'aire, fins al desenvolupament de projectes renovables per sumar potència de generació 'verd' als seus portafolis. És el cas de Cepsa, que preveu posar en operació el seu primer parc eòlic a Espanya pròximament, o de Repsol, que el juny de l'any passat va adquirir actius de generació a Viesgo per entrar en el segment elèctric.

En aquest sentit, Zingoni, de Repsol, ha recordat que l'objectiu de la petroliera és aportar tot tipus de solucions energètiques als seus clients. Des dels diferents tipus de carburant que puguin necessitar per als seus vehicles (gasoil, gasolina o autogas), fins a punts de recàrrega elèctrica, però també solucions de mobilitat compartida (comparteixen amb Kia la companyia de vehicles Wible) o la venda d'energia elèctrica a llars i empreses.

PLA NACIONAL D'ENERGIA, AL CONGRÉS EN UNA SETMANA

El Ministeri per a la Transició Ecològica presentarà la setmana que ve l'esperat Pla Nacional Integrat d'Energia i Clima. La ministra Teresa Ribera portarà al Congrés el pròxim 22 de febrer el document al qual es definirà el full de ruta que recorrerà Espanya en aquesta transició energètica i que Brussel·les encara ha d'avaluar durant els propers mesos.

El document, que havia d'haver estat presentat a finals de 2018, aborda l'inici del tancament del carbó a partir del 2020, va avançar Ribera aquest dilluns. Aquesta tecnologia "sortirà" de manera definitiva del mix energètic durant la propera dècada i a partir de 2025 s'iniciarà un "tancament ordenat" de les nuclears. Segons Ribera, aquest pla ha d'establir "la senda que es considera més cost-eficient per complir els objectius el 2030".

La ministra ha recordat que els motors de la transició durant la propera dècada seran les energies renovables i l'eficiència energètica, dos sectors que requeriran inversions de més de 200.000 milions d'euros. D'aquest muntant en inversions, al voltant del 40-45% es destinaran al desenvolupament de tecnologies renovables, el 30-35% cap a mesures d'eficiència energètica, el 15% estarà associat amb xarxes i un altre 4% en electrificació per a usos finals, va assenyalar la ministra.

contador