Rato va oferir a Goirigolzarri la presidència el mateix dia que va dimitir

Goirigolzarri ha inaugurat aquest dimecres la ronda de testimonis que van a declarar en la causa penal que investiga les responsabilitats per la sortida a borsa de l'entitat. En primer lloc ha respost a la fiscal del cas, Carmen Launa, que li ha qüestionat per la seva entrada a Bankia i per la sortida dels diferents consellers i directius que va produir en arribar al banc.

Durant la seva exposició, ha explicat que l'expresident de l'entitat Rodrigo Rato va ser qui li va demanar que s'incorporés a Bankia. D'acord amb el seu relat, es van produir tres trucades en què Rato li va oferir diferents opcions. A la primera li va demanar que s'incorporés com a conseller, cosa que Goirigolzarri va rebutjar en trobar en un període de no competència després de la seva sortida de BBVA, on va ser conseller delegat amb Francisco González com a president.

A la segona trucada, efectuada dues setmanes abans del seu ingrés a l'entitat, Rato li va demanar que fos conseller delegat de Bankia, però només va acceptar l'última de les ofertes, realitzada el 7 de maig, quan Rato li va posar sobre la taula la presidència, a la tercera trucada. En aquesta data, Rato havia presentat la seva renúncia com a president, segons ha explicat durant el judici obligat pel llavors ministre d'Economia, Luis de Guindos, i el president del Govern, Mariano Rajoy.

Abans d'incorporar-s’hi, Goirigolzarri va mantenir contactes amb el Ministeri d'Economia, el Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB) i Competitivitat i el Banc d'Espanya. De fet, va parlar una vegada amb Luis de Guindos, llavors titular de la cartera econòmica del Govern, abans d'acceptar la proposta de Rato. "Li vaig dir al senyor Rato que acceptava la posició el dia 7 [maig de 2012] i el 9 vaig ser nomenat president. Durant aquest dia i mig vaig tenir temps per parlar amb força gent", ha afegit.

VA POSAR A BARCOJ I ES VA QUEDAR AMB VERDÚ

El nou equip gestor va decidir que l'exdirector financer de l'entitat, Ildefons Sánchez-Barcoj, no havia de continuar en l'equip de gestió del banc atès que no podia confiar-hi. Segons ha explicat, tant ell com Miquel Àngel Soria, director d'Auditoria Interna fins a l'arribada de Goirigolzarri, havien ocupat llocs alts a l'entitat, però havien demostrat que el seu treball "no era com per seguir confiant-hi". "Els de Sánchez-Barcoj i Sòria eren llocs de gran confiança i vaig creure que tenien conflictes d'interessos i que era millor que no seguissin col·laborant", ha afegit.

A la seva arribada a l'entitat, el nou equip gestor va decidir prescindir d'aquests dos directius, però no del llavors conseller delegat, Francisco Verdú, ni de l'interventor de l'entitat, Sergio Durá, dels quals valorava la seva professionalitat. Tots dos imputats en el cas Bankia, igual que Sánchez-Barcoj i Soria. L'exdirector financer de Bankia va renunciar a defensar-se en considerar que no sap de què se l'acusa.

"Vam mantenir Verdú perquè era una persona que coneixia de fa molts anys, des de la fusió de BBV. Tinc un extraordinari respecte per la seva capacitat professional", ha assenyalat, i alhora ha assenyalat que durant el temps que va romandre al banc, "va ser d'una ajuda extraordinària". Pel que fa a Durá, que encara treballa per al banc com a director de Riscos i ha estat interventor fins al passat gener, ha defensat que té "un currículum excel·lent" i que no va participar en la sortida a borsa de Bankia. "Era molt independent, no tenia cap història amb les antigues caixes", ha afegit.

"Era important marcar la línia entre un abans i un després", ha explicat Goirigolzarri, que ha afegit que l'entitat va contractar un headhunter per conformar el nou equip. "No estava buscant gent de confiança que em donés suport, sinó un consell professional com el que tenim ara i d'extraordinària independència", ha revelat.

NO HA PATIT PRESSIONS POLÍTIQUES

El president de l'entitat ha defensat que durant els seus sis anys al capdavant de l'entitat no ha patit "cap tipus d'ingerències polítiques" per part de cap de les tres persones que han ocupat el càrrec de ministre d'Economia (Luis de Guindos, Román Escolano i Nadia Calviño), ja que ell mateix "no els hauria admès des del primer moment". "Tots s'han comportat de manera absolutament exquisida", ha valorat Goirigolzarri.

En tot moment, Goirigolzarri ha defensat que va començar la seva presidència des de zero i desconeixia els plans de sanejament que l'anterior equip havia dissenyat, com el que preveia una injecció de 7.000 milions per part del FROB, desvetllat per Rato al llarg del judici. "El pla Rato no existeix en Bankia, no el reconeixem com a tal", ha assenyalat.

Segons el seu relat, quan va prendre les regnes de Bankia Goirigolzarri només va exigir "un mandat clar": "Era un mandat professional i independent amb l'objectiu de maximitzar el valor per als accionistes". En arribar-hi, la seva primera missió va ser la de reformular els comptes, al qual el nou equip es va veure obligat per les "circumstàncies sobrevingudes", que es van produir, concretament el Reial decret conegut com Guindos II, que requeria més provisions a les entitats.

En tot cas, ha apuntat que el va sorprendre la situació de l'entitat, tot i que "la situació de Bankia no era una en què un es troba de sobte". "Si m'arriben a dir el 7 de maig de 2012 que el novembre anàvem a tenir un pla de reestructuració aprovat per Europa i en aquest temps tindríem grans incògnites, que el pla de reestructuració implicaria la sortida de 4.500 persones, el tancament de 1000 de les 2.000 oficines i abandonar places o que els preferentistes serien obligats a tenir un descompte per participar en la capitalització de Bankia, m'hagués sorprès. No esperava res d'això, com m'ho anava a esperar", ha dit.