Les empreses han de preservar l'ocupació "durant el termini de sis mesos" després de reprendre l'activitat
Aquesta setmana el Govern ha aprovat el Reial decret que recull les mesures que es duran a terme per intentar frenar l'impacte econòmic del coronavirus. L'objectiu? Que es destrueixi el menor nombre de llocs de treball possibles.
Un dels escenaris que més s'està produint des de l'arribada del coronavirus a Espanya és el dels expedients de regulació temporal d'ocupació (ERTE). Seat, Burguer King, CAF, Norwegian, Air Europa, Volkswagen i Ibèria són només algunes de les empreses que n'han anunciat un aquests darrers dies.
Els treballadors afectats tindran dret a percebre la prestació d'atur "encara que no compleixin el període d'ocupació cotitzada mínim necessari" segons recull el document. Això sí, normalment aquesta prestació serà inferior al salari.
Pel costat positiu, "l'atur que es consumeixi ara no es resta de l'atur que li correspongui en el futur, es posa el comptador a zero", ha explicat la ministra de Treball, Yolanda Díaz, aquest dimecres. La teoria diu que, quan passi la crisi i l'empresa reprengui la seva activitat, el treballador tornarà a ocupar el seu lloc i a cobrar el seu salari anterior.
No, en això el Govern de Pedro Sánchez és taxatiu. L'empresari no pot fer servir com a excusa el coronavirus per acomiadar treballadors. I va més enllà: no es podrà fer servir tampoc a mitjà termini.
Les empreses que realitzin ERTEs s'han de comprometre a preservar "l'ocupació durant el termini de sis mesos des de la data de represa de l'activitat", explica el Reial decret.
Tots aquells treballadors que acreditin deures de cura respecte del cònjuge o parella de fet, així com respecte dels familiars per consanguinitat fins al segon grau tenen dret "a accedir a l'adaptació de la seva jornada i/o a la reducció d'aquesta".
Però no tot és positiu. La reducció de la jornada comporta una reducció proporcional del sou. Això significa que aquells treballadors que redueixin un 100% la seva jornada no rebran cap salari durant aquest període. Encara que tampoc es consumirà temps de les seves vacances.
El Reial decret no es fica en aquest assumpte. Per conèixer la resposta a aquesta qüestió cal recórrer a l'estatut dels treballadors, que és molt clar en aquest aspecte. "El període o períodes de vacances es fixarà de comú acord entre l'empresari i el treballador" com estableix el punt dos de l'article 38.
En cas que no hi hagi acord, s'aplicarà el que digui el conveni del sector o de l'empresa, que pot atorgar a la companyia la capacitat de fixar part d'aquestes vacances. Però aquest article també estableix que s'ha d'avisar el treballador amb dos mesos d'antelació, la qual cosa és impossible en el cas actual.