Orcel contracta un bufet per emprendre accions legals contra Santander

Orcel ha triat el bufet d'advocats De Carlos Remón, especialitzat en Dret Mercantil, Fiscal i Públic, el mateix que defensa Felipe Benjumea enfront de Santander en el cas Abengoa, i estaria estudiant la possibilitat de presentar una demanda contra el banc presidit per Ana Botín.

Després de dos mesos de rumors sobre que Orcel podria estar preparant l'inici d'una batalla legal contra el Santander per haver rescindit el seu contracte, finalment l’exexecutiu d'UBS s'ha decantat per aquest despatx, que actualment no té cap vinculació amb el Banc Santander i que està especialitzat en el desenvolupament d'estratègies jurídiques complexes i dissenyades per evitar o restaurar una pèrdua juridicopatrimonial.

El bufet està dirigit per José Manuel de Carles Bertran, que va treballar s Clifford Chance durant el període de 1990-2010, només interromput entre 2000 2002 a causa que va ser secretari del consell d'administració de Jazztel i director de la seva assessoria jurídica.

UNA RETRIBUCIÓ DIFERIDA DE 50 MILIONS

Santander va anunciar el setembre de 2018 el nomenament d’Orcel, subjecte a les condicions habituals. "La comunicació va ser necessària a causa de la rellevància de la seva funció i de factors reguladors, legals i contractuals", segons l'entitat.

Santander va assenyalar que Orcel va acordar un sou com CEO "en línia" amb el percebut per José Antonio Álvarez. "No obstant això", afegeix, "en aquell moment no era possible anticipar el cost final per al Grup d'abonar les retribucions diferides que se li havien assignat en el seu lloc anterior", que ascendirien als 50 milions d'euros.

D'aquesta manera, Santander va procedir al nomenament sobre la base d'una "estimació raonada" del cost, d'acord amb l'assessorament rebut, els precedents i les expectatives que podria revisar a la baixa per la naturalesa de la relació entre tots dos bancs i les diferències en les activitats que porten a terme", ha detallat l'entitat en un comunicat.

Finalment, el cost que hauria d'assumir Santander per compensar-li la seva retribució diferida al llarg de set anys i altres beneficis que li corresponien pel seu lloc anterior era "significativament més gran" que el previst inicialment pel consell en el moment de l'anunci del seu nomenament, per la qual cosa l'entitat càntabra va fer marxa enrere en el nomenament perquè considera que "seria inacceptable per a un banc comercial com Santander" fer front a aquesta suma.

El banquer es trobava a UBS quan es va produir el seu fallit fitxatge per Santander i, entre els possibles destinacions disposats a pagar-li el bonus que no va voler abonar el banc espanyol, fonts del mercat citen un gran banc d'inversió nord-americana o Renault, una companyia allunyada del món financer, però el futur de la qual passa per una fusió com planejava Carlos Ghosn.