L'OCU es querella contra Ángel Ron i PwC per "falsedat comptable i estafa als inversors" amb Banc Popular

Aquesta acció judicial de l'OCU és la primera de les accions en defensa dels petits inversors i els accionistes minoritaris que emprèn l'organització després de la intervenció i posterior venda al Banc de Santander. Des de l'organització consideren que "els membres del Consell d'Administració han anat prenent les seves decisions menyspreant els accionistes minoritaris que en cap cas han pogut fer sentir la seva veu. Aquests han invertit en accions del Banc Popular per confiar en una informació auditada, pública i supervisada", indica en un comunicat publicat a la seva pàgina web.

La inversió en les accions de Popular s'han realitzat "en una informació auditada, pública i supervisada", afirma l'OCU. Unes dades que consideren que es va demostrar que era molt allunyada de la realitat, ja que fins i tot fa un mes es xifrava el valor patrimonial de l'entitat en 10.777.000, segons documents registrats a la CNMV. L'OCU recorda que l'entitat estava supervisada pel Banc d'Espanya i els seus comptes auditats de forma independent.

La querella que es presenta davant l'Audiència Nacional es presenta perquè "cal garantir i defensar els interessos dels milers d'inversors i accionistes minoritaris del Popular que s'han vist greument perjudicats per la completa pèrdua de valor dels títols i depurar les responsabilitats" , assenyala l'OCU.

A més l'Organització de Consumidors i Usuaris considera que "en un context d'abusos bancaris continus i amb escàndols financers massius que han afectat a milions de consumidors, des de les preferents i accions de Bankia a les clàusules sòl, el perjudici causat als accionistes pel Popular resulta inacceptable", valoren.

VAN INVERTIR PERQUÈ ELS COMPTES "NO EREN REALS"

La querella de l'OCU s'ha presentat en representació de més de 305.000 clients que van resultar afectats durant l'última ampliació de capital del Banc Popular, durant la qual es van aportar uns comptes que "no eren reals", motiu pel qual els consumidors van invertir-hi, ha afegit la portaveu de l'OCU, Ileana Izverniceanu,

En la seva opinió, els responsables serien els directius del banc durant l'etapa anterior a l'entrada d'Emilio Saracho que es va posar al capdavant de l'entitat al desembre de 2016 i va ser-hi fins a la fallida el passat 7 de juny.

A més, Izverniceanu assenyala els organismes reguladors com el Banc d'Espanya o la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) i "per descomptat el Ministeri d'Economia; caldrà preguntar-li al senyor Luis de Guindos, que deia que el Banc Popular era solvent , què va passar en dues setmanes".

SARACHO ES VENIA COM "EL CRISTIANO O EL MESSI DE LA BANCA"

L'advocat Felipe Izquierdo és un dels perjudicats per la fallida de l'entitat. "Em sento estafat. Vaig comprar accions després de la dimissió de Ron i amb l'entrada de Saracho, que se'ns venia com un Cristiano Ronaldo o un Messi de la banca", ha subratllat en declaracions als mitjans de comunicació.

Izquierdo, que va invertir-hi 20.000 euros i assegura que té "esperances" de recuperar-los perquè aquest és un "cas de manual" i hi ha el "precedent de Bankia", ha explicat que la querella es dirigeix ​​contra Ron i no contra Saracho perquè considera que el primer és el "responsable de l'enfonsament del banc", ja que va ser la cúpula que ell dirigia la qual "va presentar els comptes de 2016".

També opina que a Espanya hi ha un "problema" amb els organismes supervisors. "La CNMV mai arriba a temps, ni se la veu ni se l'espera. És un problema dels polítics; haurien de seure perquè comencin a funcionar els òrgans reguladors", ha afirmat.