L'economia emergent és destí d'entorn de l’1% de les exportacions, de manera que l'impacte és major en les companyies amb inversions
L'enèsima crisi política del Brasil és, alhora, una nova amenaça per la seva economia. Així ho han posat de manifest els inversors amb una onada de vendes que es tradueix en una depreciació del real del 6% respecte de l'euro. L'agència S&P amenaça de baixar el ràting, que ja es troba en bo porqueria.
La tempesta es va desencadenar dijous passat, quan es van conèixer àudios en què suposadament el president, Michel Temer, parla sobre suborns. El polític va substituir Dilma Rousseff després de ser destituïda en un procés d’'impeachment' amb què el mercat va inaugurar un període de complaença en esperar reformes de calat.
No obstant això, l'anterior s'ha truncat de cop. El real cau un 6% respecte a l'euro en l'acumulat de l'any principalment per les vendes de dijous, mentre que el Bovespa, principal índex de la Borsa de Sao Paulo, cedeix un 7% durant els últims dies. La nova escalada de la incertesa política posa en risc mesures que són necessàries "més aviat que tard", va assegurar ahir S&P quan va posar la qualificació creditícia de 'BB' en perspectiva negativa.
La renovada tempesta política, cosa de la qual saben molt al Brasil durant els últims temps per l'escàndol de Petrobras, suposa un desafiament per les empreses espanyoles. La principal economia emergent és destinació important de les inversions i vendes a l'exterior del teixit empresarial.
Especialment en el primer cas, com posa en manifest el fet que grans cotitzades tenen un pes important dels seus beneficis al Brasil. Telefónica, per exemple, va aconseguir-ne el 21% el 2016. Banc Santander, un altre 21%. Mapfre va generar un 19% dels seus ingressos al país, el mateix percentatge de vendes al Brasil de DIA.
La major part d'aquesta exposició es produeix després d’inversions en l'economia brasilera. Telefónica i Santander, per exemple, tenen filials al país. Però la crisi política també és una amenaça per al sector exportador, un dels principals motors de l'economia espanyola en la seva recuperació.
Aquesta setmana el Ministeri d'Economia i Competitivitat ha publicat les dades de la balança comercial del primer trimestre amb un augment de les exportacions en un 14,1% interanual fins a arribar als 69.741.000 d'euros. Un rècord en la sèrie històrica insuficient per frenar l'augment del dèficit comercial del 45,6% fins als 7.199.000.
Durant els tres primers mesos de l'any les exportacions al Brasil van arribar als 596.900.000 d'euros, un 16,5% més que l'any anterior amb un pes sobre el total de l'0,9%. En el conjunt de 2016, les vendes cap a l'economia llatinoamericana van ascendir als 2.245,5 milions d'euros. Aquesta xifra va suposar una caiguda anual del 17,8% precisament per la depreciació del real, encara que durant el primer trimestre es va recuperar part del perdut amb un millor comportament de la divisa.
POR DE LA CAIGUDA D'UNA DIVISA
No obstant això, les empreses s'enfronten amb un nou retrocés del valor del real. Això té un doble efecte sobre les companyies espanyoles. D'una banda, s'encareixen les compres per als brasilers, amb el qual perjudica la demanda de productes espanyols. Per una altra, els ingressos que les empreses obtenen al Brasil són inferiors al canvi en euros.
Les empreses tenen vies per alleujar el dany sofert per la caiguda d'un país en el qual tenen interessos. De fet, el 61% de les companyies exportadores reconeix tenir preocupació davant el risc dels tipus de canvi, segons un estudi de la consultora EY i de l'institut IEB en el qual han participat 134 empreses de les quals el 42% factura més de 1.000 milions d'euros anuals.
Entre les divises en les quals hi ha major exposició per part de les empreses enquestades es troben les llatinoamericanes com el real brasiler amb un 73% del total. Per la seva banda, el 52% té interessos en dòlars i també un 52% en lliures esterlines. Així mateix, el 46% explica que obté almenys un 40% dels seus ingressos fora de l'Eurozona.
L'interès per limitar l'impacte dels tipus de canvi en els comptes empresarials és generalitzat. El 84% dels grups consultats en l'estudi de EY i l'IEB té una política definida de gestió del risc de tipus de canvi. No obstant això, només el 53% la documenta amb una metodologia aprovada per la direcció de l'empresa. Per la seva banda, el percentatge es redueix al 17% si es tenen en compte únicament les companyies amb un departament específic de gestió de riscos financers per executar l'estratègia.