La CNMC multa les grans constructores "per alterar licitacions durant 25 anys"
Es tracta d'Acciona Construcción, Dragados, FCC Construcción, Ferrovial, OHLA i Sacyr
La CNMC (Comissió Nacional dels Mercats i la Competència) ha imposat multes per un total de 203,6 milions d'euros a sis de les principals constructores espanyoles: Acciona Construcción (29,4 millones), Dragados (57,1 millones), FCC Construcción (40,4 milions), Ferrovial Construcción (38,5 milions), Obrascón Huarte Lain (21,5 milions) i Sacyr Construcción (16,7 milions) per "haver alterat milers de licitacions públiques destinades a la edificació i obra civil d'infraestructures durant 25 anys", ha indicat en un comunicat.
Segons detalla Competència, les conductes constitueixen una infracció molt greu dels articles 1 de la Llei 15/2007, del 3 de juliol, de Defensa de la Competència i 101 del Tractat de Funcionament de la Unió Europea. En aquest cas, "es tracta de pràctiques els efectes de les quals han estat especialment perjudicials per a la societat", ja que van afectar milers de concursos convocats per administracions públiques espanyoles per a la construcció i edificació d'infraestructures com hospitals, ports i aeroports, carreteres, etc.
Entre les administracions públiques afectades figuren fonamentalment les pertanyents a l'àmbit de foment, incloent-hi el Ministeri de Foment (actual Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana) juntament amb els seus organismes i entitats públiques empresarials dependents.
Pel que fa al 'modus operandi', la CNMC explica que, des del 1992, el grup es reunia setmanalment per analitzar les licitacions d'obra pública que s'havien publicat a diferents plataformes de contractació de l'Estat. A les reunions, les empreses decidien els concursos en què compartirien -entre totes o en un subgrup- una part o la totalitat dels treballs que compondrien les ofertes tècniques de les licitacions. Els treballs eren encarregats conjuntament pels membres del grup a empreses externes.
Les empreses no podien modificar els treballs generats en conjunt per presentar-los a les seves ofertes sense el coneixement i l'aprovació de la resta de membres del grup. L'única personalització admesa era la inclusió de logos i denominacions de cada empresa al document conjunt per donar a les administracions una aparença d'independència en la presentació de les ofertes. Les empreses van desenvolupar unes complexes normes de funcionament que van anar evolucionant durant el temps que va durar la conducta.
A més, a les trobades setmanals, les empreses intercanviaven informació comercial sensible (diferent de la necessària per compartir els treballs), per exemple, la seva intenció de concórrer o no a licitacions, o la intenció de formar UTE (Unió Temporal d'Empreses) i els membres que les integrarien.
"El fet de compartir les ofertes tècniques i els intercanvis d'informació entre licitadors incompleixen els deures de proposició única i de secret de les proposicions i eliminen la independència exigida a les empreses en els procediments de contractació pública", assenyala la CNMC.
Les empreses van dissoldre el G7 l'any 2017 i van manifestar expressament que aquests acords podien ser contraris a les normes de defensa de la competència.
A més, "els acords col·lusoris sancionats han derivat en una menor varietat i qualitat de les ofertes tècniques presentades per les empreses a l'Administració contractant".
Les conductes també van produir efectes sobre les empreses competidores, que van concórrer als contractes públics en desavantatge competitiu davant de les empreses del grup, ja que van haver d'emprendre un major cost per a la preparació de les proposicions tècniques. A més, com que no disposa de la mateixa informació estratègica que les empreses del grup, "es van alterar els termes de competència lleial entre tots els oferents", assegura Competència.
La CNMC destaca que "s'ha de tenir en compte l'efecte agregat que van tenir sobre la competència les pràctiques col·lusòries, a causa del gran nombre d'obres en què hi va haver treballs compartits entre empreses del grup, l'elevat import que van comportar aquestes obres i la durada en el temps de les pràctiques”.
La CNMC declara l'arxiu de les actuacions contra l'empresa Lantania.
Les conductes anticompetitives sancionades s'han prolongat més enllà de la data d'entrada en vigor de la prohibició de contractar (22 d'octubre de 2015) per la qual cosa es remet la resolució a la Junta Consultiva de Contractació Pública perquè en determini la durada i l'abast. La CNMC recorda que contra aquestes resolucions es pot interposar directament recurs contenciós administratiu davant l'Audiència Nacional en el termini de dos mesos a partir de l'endemà de la notificació.
