La Cambra de Barcelona no lluitarà amb l'IBEX però reformarà el repartiment de cadires
Les 14 grans empreses amb un seient a l'organisme aporten conjuntament un milió d'euros anuals
La classe empresarial catalana fa una setmana que està intentant pair el triomf de la candidatura independentista a la Cambra de Comerç de Barcelona que ha ratificat els seus resultats electorals aquest dimarts. Des que es va anunciar la majoria absoluta de la llista de l'ANC i el Cercle de Negocis en el Ple de l'entitat empresarial, la notícia s'ha ennuegat en nombrosos despatxos que acabaran perdent el seu domini en el centenari organisme. En concret, les empreses de l'IBEX i altres grans corporacions observaran com es desenvolupa una reforma en el sistema de repartiment de cadires que liquidarà el seu 'dret de cuixa'.
Actualment, 14 dels 60 seients que configuren el Ple de la Cambra de Comerç es compren. Les empreses adquireixen un seient a l'entitat a través d'una aportació econòmica mínima de 75.000 euros anuals i entre els membres que ocuparan la seva plaça fins al 2023 figuren algunes de les cotitzades catalanes: Banc de Sabadell, Caixabank, Naturgy, les tres amb seu a altres regions espanyoles des de la diàspora empresarial de 2017. També, Abertis, Banco Mediolanum, Criteria Caixa, Deloitte, Indra, Magma Disseny, PricewaterhouseCoopers, Promotora Kasde, RACC, Damm i Societat General d'Aigües de Barcelona. Conjuntament contribueixen amb fins a un milió d'euros del pressupost total de l'entitat que s'aproxima als 20 milions d'euros anuals. En concret, el 2018 en va gestionar 18,6 milions.
Una de les principals reformes que la candidatura 'Cambres: Eines de País', liderada pel cofundador del Cercle Català de Negocis, Joan Canadell, que ha estat la que ha aconseguit més representants en el Ple enfront de les altres. També compta amb membres destacats com l'actor Joel Joan, el fundador de Bonpreu Joan Font i el destacat empresari vallesà Pere Barris, afecta precisament el mecanisme de designació dels membres de la Cambra. Dels 60 llocs totals, només 40 es trien per sufragi. Com s'ha explicat, 14 depenen d'un desemborsament econòmic-sis van a parar a les patronals, en concret Foment del Treball i Pimec presenten les seves candidatures per a una altra votació que tindrà lloc el 5 de juny al matí.
L'equip de Canadell s'ha fixat com a objectiu abolir d'aquest sistema de compra de cadires que consideren "poc democràtic", assegura Pere Antentas, portaveu de 'Cambres: Eines de País'. Segons explica a 'Bolsamanía', el sistema actual "no representa la totalitat del teixit empresarial català ni la societat catalana", per tant treballaran per eliminar aquest repartiment. Un dels objectius del seu mandat de quatre anys serà aconseguir que, en les pròximes eleccions, aquestes 14 cadires també es votin entre les empreses que presentin les seves candidatures.
Els nous inquilins dels despatxos del regi edifici de la Llotja de Mar asseguren, però, que això no és una guerra ni contra les grans empreses ni amb l'IBEX, com s'havia considerat en un primer moment. El programa amb el qual van guanyar els comicis especificava que un dels seus objectius és desvincular l'economia catalana dels "poders fàctics centralitzats", entre ells l'índex espanyol de grans companyies. Però ara enarboren una bandera blanca i asseguren que "són empreses molt importants que calen tenir molt en compte"; de fet, subratllen que no estar en bones relacions amb elles aniria en contra d'una altra de les seves màximes: "fomentar el creixement econòmic a Catalunya".
L'EMPRESARIAT, PREOCUPAT
Malgrat tot, l'empresariat segueix en alerta màxima davant l'entrada a la Cambra de Barcelona d'una entitat com l'ANC, "que perjudica seriosament les empreses", lamenta Ramon Bosch, fundador de Societat Civil Catalana, associació que treballa, fonamentalment, per repatriar les més de 3.500 empreses fugades després del referèndum de l'1 d'octubre. Així mateix, critica la politització de l'organisme barceloní, ja que el seu prestigi "ha quedat danyat".
També es vigila la influència que els independentistes obtenen en organismes com la Cambra d'Espanya, Fira de Barcelona, el Consorci de la Zona Franca, l'Autoritat Portuària de Barcelona, Turisme de Barcelona o la Fundació Bancària La Caixa. Amb la Cambra nacional, aclareix Antentas que no hi haurà ruptura com s'havia especulat. Tampoc proposaran canvis radicals en la presidència de la Fira de Barcelona, per exemple. Sí reconeix el portaveu que pressionaran per reemplaçar alguns "directors de salons que estan per postureig".
El portaveu de 'Cambres: Eines de País' subratlla que no pretenen en cap cas "abocar al cisma" aquestes entitats i explica que el seu poder de decisió és limitat, ja que les decisions se solen prendre de forma col·legiada al costat d'altres organismes.
