Google vol comprar Telegram per 1.000 milions de dòlars
Pavel Durov, fundador de l’aplicació, i Sundar Pichai, CEO de Google, haurien intentat arribar a un acord
El gegant d'Internet podria estar preparant una de les grans sorpreses del mercat que li permetria entrar en el competitiu sector de les aplicacions de missatgeria instantània, un sector liderat per WhatsApp, l'aplicació propietat de Facebook. Google hauria negociat amb Telegram per adquirir l'aplicació i, tot i que encara no hi ha acord, no s'han tancat les portes a continuar parlant.
Els primers mesos del 2016 han començat amb força quant als rumors de compres entre empreses tecnològiques. Un dels últims relaciona Google i Telegram. L'aplicació de missatgeria instantània acumula més de 100 milions d'usuaris únics i és considerada un dels grans rivals, per usuaris i per prestacions, de l'aplicació del gegant WhatsApp, propietat de Facebook.
L'intent de dur a terme l'operació hauria estat encapçalat per Sundar Pichai, CEO de Google, que s'hauria vist amb Pavel Durov, fundador de la plataforma de missatgeria, per intentar arribar a un acord per l’import total de l'operació que integrés l'aplicació dins de l'entorn de la companyia, segons explica la web engadget en la seva informació. La reunió entre tots dos CEO hauria tingut lloc fa aproximadament un any i, segons va revelar Durov a diversos mitjans russos, l'acord amb Google «quedava fora de consideració».
La informació no tanca les portes al fet que l'operació s'aconsegueixi tancar en el futur. Amb la compra de Telegram, el gegant d'Internet aconseguiria donar una empenta al seu ecosistema d'aplicacions. Google tindria per fi l'eina amb la qual intentar competir amb Facebook i les seves dues aplicacions líders: WhatsApp i Messenger. La companyia de la xarxa social domina amb mà de ferro aquest sector, i acaba d'anunciar que Messenger s'obrirà perquè els desenvolupadors puguin crear els anomenats chatbots, un sistema que ja existeix, d'alguna manera, a Telegram.
Els chatbots són programari creat específicament perquè un usuari pugui parlar a la màquina, en aquest cas, mitjançant el xat de Facebook Messenger o Telegram, i la màquina pugui contestar-li de la mateixa manera. La idea no és nova: durant els anys 60 Joseph Wiezenbaum va dissenyar Eliza als laboratoris d'intel·ligència artificial de l'Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT), als Estats Units. El programa era capaç de processar el llenguatge natural i treballar com a terapeuta. Eliza només tenia un problema, i és que moltes vegades no era capaç de resoldre totes les preguntes que rebia i responia amb noves preguntes.
A dia d'avui sistemes similars han començat a dur a terme determinades funcions. Els chatbots són considerats més barats d'entrenar que els humans, i alguns estudis asseguren que moltes persones prefereixen interactuar amb un programa que no pas parlar amb una altra persona.