González (exBdE) critica l'opinió Casaus sobre Bankia: "És una conjectura"

"És una opinió com la puc tenir jo. Totes les opinions són vàlides. Serà una conjectura, però no una prova", ha apuntat González sobre les afirmacions abocades per Casaus durant la seva declaració com a testimoni en la causa penal que investiga la sortida a borsa de Bankia, quan va apuntar que l'entitat necessitava al tancament de 2010 sanejaments per 16.000 milions, mentre que només va dotar uns 9.800 milions. En tot cas, González ha reconegut que tant ell com altres superiors de Casaus estaven informats de les estimacions de l'inspector, atès que la relació que hi havia entre ells era "fluïda".

L'exdirector del departament ha explicat que Casaus estava d'acord amb la formació del SIP. Per demostrar-ho ha citat un mail que el mateix inspector va enviar a González en el qual descrivia una reunió que havia mantingut amb el governador del Banc d'Espanya, llavors Miguel Ángel Fernández Ordóñez.

En ell Casaus hi sintetitzava l'opinió dels inspectors sobre la integració: "El SIP resulta necessari per a la viabilitat de les set caixes participants".

La defensa de Rato ha sol·licitat que aquest email s'incorpori a la causa, cosa a la qual ha accedit el tribunal amb l'oposició de la fiscal. Carmen Launa ha explicat que havia d'oposar-s'hi pel principi d'igualtat de part: no té cap problema en que s'incorpori aquesta prova, però no pot estar a favor després que el tribunal rebutgés incorporar correus electrònics de Casaus de 2012 en una situació idèntica.

En realitat, Casaus no es va mostrar en contra d'aquesta integració durant la seva declaració com a testimoni, sinó que només va apuntar que els inspectors no estaven d'acord amb l'estructura de doble banc BFA-Bankia, que va portar el banc a estar en "caiguda lliure" ja l'abril de 2011. També va explicar aquest extrem l'exinspector Pedro Bravo.

Tot i que Casaus va dir que durant el primer semestre del 2011 ja se sabia al Banc d'Espanya que BFA era inviable, González, que era director del departament d'Inspecció IV, que s'encarregava de la supervisió de determinades entitats, entre elles Bankia, en aquest moment, ha apuntat que aquesta situació no es va donar fins a finals d'aquest any. "Fins a l'últim trimestre del 2011 no vam tenir consciència que BFA no era viable", ha apuntat González.

EL BANC D'ESPANYA NO VA FORÇAR EL SIP

González ha reconegut que el Banc d'Espanya va intervenir en el procés de constitució del Sistema Institucional de Protecció (SIP) que va donar lloc a Bankia, però no va arribar a forçar cap decisió, sinó que van ser les caixes les que van concloure que era la seva millor alternativa gràcies al reial decret 9/2009, que propiciava aquest tipus d'integracions "sempre que vagin destinades a la millora del seu perfil de risc".

"Els dèiem [a les caixes d'estalvi]: us aneu a casar i no hi ha possibilitat de divorci, així que heu de conèixer-vos bé abans. Aquest coneixement que aneu a tenir de la vostra realitat va a determinar l'interès de cada un, la governança (...) És clar que vam intervenir", ha apuntat. En tot cas, ha assenyalat: "No veig cap aspecte del Banc d'Espanya que hagi forçat la integració. Va ser una decisió d'ells [els gestors de les caixes]".

L'exdirector del departament d'inspecció encarregat de la supervisió de Bankia ha explicat que des del Banc d'Espanya s'albiraven ja el 2009 que "les entitats centrades en l'immobiliari podien tenir seriosos riscos a futur". "Nosaltres plantegem que podria haver-hi dificultats", ha apuntat, i ha afegit que des del supervisor s'aventurava una situació econòmica molt diferent a la que finalment va tenir lloc.

"Encara que Caja Madrid la teníem ben valorada, la resta estava en un esquema de semàfors en groc i alguna petita ja en vermell, és a dir, que podien tenir serioses dificultats al futur", ha assenyalat, per explicar després que a aquestes entitats el Banc d'Espanya els va transmetre que havien de buscar una solució.

NEGA PRESSIONS ALS INSPECTORS

González ha rebutjat que es produïssin pressions des de la cúpula o els caps als inspectors. "Mai he pertorbat el criteri d'un inspector ni a mi m'ho han fet", ha dit. Aquest aspecte és especialment rellevant tenint en compte que Casaus va reconèixer durant la seva declaració que els seus superiors el van obligar a posar en un dels informes de seguiment, el de març de 2011, un paràgraf en el qual indicava que Bankia tenia provisions suficients pels següents dos anys. Aquesta afirmació ha estat utilitzada per la majoria dels encausats per justificar que el Banc d'Espanya estava d'acord amb la bona marxa de l'entitat.

En un primer moment, l'inspector va atribuir aquesta circumstància al fet que no va tenir coratge per negar-se a incloure el paràgraf, tot i que més tard va dir que igual va poder ser a causa de la "deixadesa" per part seva. En tot cas, González ha explicat que, quan va llegir l'esborrany de l'informe, va detectar que faltava una conclusió sobre aquest aspecte, raó per la qual va demanar a Pedro Comín, que estava jeràrquicament entre González i Casaus, que es posés una conclusió.

Poc deprés, Comín va informar que s'havia inclòs aquest paràgraf. "Pedro [Comín] mai ha dit que se li hagi forçat a ficar-hi aquest paràgraf (...) No hi va haver debat sobre això", ha explicat el cap dels inspectors. Casaus, però, va donar una altra versió. L'exinspector va explicar en seu judicial que Comín va demanar als inspectors que incloguessin la seva opinió, però "sense comprometre els comptes" de Bankia.