El Govern fomenta projectes R+D col·laboratius a través de l'Agència per a la Competitivitat
ACCIÓ, l’agència per la competitivitat de l’empresa de la Generalitat de Catalunya, destinarà 72 milions d’euros fins al 2018 a l’impuls de grans projectes empresarials innovadors. A través de les anomenades Comunitats RIS3CAT, el govern fomenta projectes d’R+D col·laboratius que es duen a terme entre empreses, centres tecnològics, universitats i altres agents de la innovació a Catalunya.
Una Comunitat RIS3CAT és una empresa o agent del sistema R+D i Innovació català (centres tecnològics, centres de recerca, universitats, hospitals, etc.) que s'ha agrupat en grups de trebal d'un mínim de vuit membres, la meitat dels quals han de ser empreses. La Comunitat ha d’emmarcar-se en un dels àmbits sectorials següents: alimentació, química, energia i recursos, mobilitat sostenible, disseny, indústries culturals, salut i ciències de la vida i sistemes industrials.
Catalunya és pionera a l’Estat espanyol en articular aquestes grans aliances, que compten amb el pressupost per a la innovació més elevat fins al moment. Es tracta d’un pressupost procedent del Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER) de la Unió Europea, destinat a transformar l’economia impulsant macroprojectes d’una durada de tres anys que marcaran el futur dels sectors del transport, l’alimentació, l’energia, la salut, el disseny, la cultura i els sistemes industrials. Mariona Sanz, directora de la unitat d'innovació empresarial d'ACCIÓ, explica que "Catalunya busca un canvi de model productiu i per això, aposta per la constant inversió empresarial en innovació com a factor de competitivitat".
Sanz, afegeix, que s'aposta per la idea de Comunitat perquè "en l'actual entorn empresarial, la competitivitat resideix en la col•laboració i en l'intercanvi constant i ràpid d'informacions, tècniques i dades". Cada Comunitat RIS3CAT té una aportació màxima de 6 milions d’euros, i es cofinança amb aportacions públiques de fins al 50%. D’aquesta manera, s’aposta per la col·laboració público-privada i s’estima que la inversió mobilitzada fins al 2018 serà de 216 milions d’euros.
OBERTA LA SEGONA CONVOCATÒRIA
ACCIÓ acaba de posar en marxa la segona convocatòria de les Comunitats RIS3CAT, dotada amb 26 milions d’euros. Les empreses i agents tenen fins el 31 de gener de 2017 per aliar-se i acollir-se a aquest instrument, que avalua les propostes segons la seva qualitat cientificotècnica i l’impacte en el mercat.
Les cinc primeres Comunitats RI3CAT que van engegar el 2016 estan formades per 108 entitats i més de 1.300 professionals. Són cinc projectes sectorials que han comptat amb un pressupost públic de 19,1 milions d’euros i que mobilitzaran en total 43,8 milions. Els sectors de les Comunitats ja creades són indústries de la salut (dues), alimentació, química, energia i recursos, i mobilitat sostenible.
Els sectors de les Comunitats ja creades són indústries de la salut (dues), alimentació, química, energia i recursos, i mobilitat sostenible
Les Comunitats estan liderades per l’IRTA, Biocat, Leitat, l’IREC i Ficosa. i cadascuna ha dissenyat un pla de treball que suma 26 projectes d’R+D, 225 actuacions de creació de nous productes i serveis i la posada en marxa de noves empreses.
El pla d’actuacions que presenti cada Comunitat ha de tenir un pressupost a partir de 7 milions d’euros i l’aportació de les empreses membres ha de representar un mínim del 30% de la despesa subvencionable. Per a la directora de la unitat d'innovació d'ACCIÓ, "Les Comunitats RIS3CAT, sens dubte, representen el principal instrument a Catalunya d'impuls a la innovació empresarial, són un agent de canvi que permetrà recollir els seus fruits en els propers anys".
INNOAPAT, UNA COMUNITAT RIS3CAT AL SECTOR ALIMENTARI
Una de les Comunitats RIS3CAT que ja està en marxa és INNOAPAT, que reuneix 57 empreses, centres i universitats que estan desenvolupant projectes d’R+D col·laborativa amb un pressupost d’11 milions d’euros.
INNOAPAT està centrada en l’alimentació saludable com a eix de transformació del sector de la indústria alimentària. Un dels seus projectes és la creació d’una aplicació mòbil que escanejarà els codis de barres dels aliments a les botigues per recomanar a l’usuari els productes que més li convenen, segons el seu estat de salut i els ingredients escanejats. Segons Agustí Fonts, sotsdirector de l’IRTA i coordinador d’INNOAPAT, es busca “facilitar la presa de decisions dels consumidors durant el procés de compra d’aliments”.
INNOAPAT està centrada en l’alimentació saludable com a eix de transformació del sector de la indústria alimentària.
El sotsdirector afegeix que també es treballarà en “la producció de nous ingredients que posin en valor les capacitats nutritives dels aliments millorant la salut dels consumidors”. Les Comunitats es basen en el treball coordinat entre organismes públics i privats i, en aquest sentit, Fonts destaca que “són un instrument molt útil perquè permeten compartir el risc, obtenir coneixements pràctics i construir ponts de confiança entre el sector públic i el privat, millorant la competitivitat del sector”.
6.000 EUROS PER A QUÈ LES PIMES APOSTIN PER LA INNOVACIÓ
ACCIÓ també aposta per la innovació en les pimes i per això va néixer el programa de Cupons a la Innovació. Es tracta d'un ajut directe de fins a 6.000 euro per a què les pimes s’iniciïn en el procés d’innovar. És un servei ràpid i flexible, que assegura a l’empresa una resposta en un termini de 15 dies. Fins al moment, 125 pimes catalanes han iniciat projectes innovadors en els àmbits de la manufactura avançada, biotecnologia i materials avançats, entre d’altres, i han invertit en total prop de 830.000 euros.
ACCIÓ ha obert la tercera convocatòria dels Cupons a la Innovació, que estarà disponible per a les empreses fins el 14 de desembre. Estiluz, empresa del sector de la il·luminació, ha fet ús d’aquest ajut i ha aconseguit reduir el cost d’una de les seves llums en un 40%. Marta Masdeu, Màrqueting Manager d’Estiluz, explica que l’empresa ha aplicat “millores en els materials, l’embalatge i el sistema de transport d’aquest producte”. Masdeu afegeix que ha après a “seguir uns passos per ecodissenyar productes i sistematitzar-ne el procés”. L’empresa de Sant Joan de les Abadesses, que concentra el gruix de les exportacions a Europa central i els Estats Units, té previst aplicar aquest sistema d’innovació a altres productes del seu catàleg.
NUCLIS DE RECERCA: PROJECTES D'IMPACTE INDUSTRIAL
El programa de Nuclis està en funcionament des del 2008, i des d’aleshores ha donat suport a 576 empreses i a 223 projectes amb ajuts per valor de 67,4milions d’euros
L'Agència té en compte el grau d'impacte en la indústria de diferents projectes que es desenvolupen a les empreses. Els Nuclis de Recerca Industrial i de Desenvolupament Experimental d’ACCIÓ són projectes de col·laboració empresarial que tenen un alt impacte en la indústria. L'agència hi destina enguany 5 milions d’euros i es calcula que la inversió que mobilitzaran les empreses serà aproximadament de 15M€, a través de la creació de nous productes o de processos de millora de tecnologies. El programa de Nuclis està en funcionament des del 2008, i des d’aleshores ha donat suport a 576 empreses i a 223 projectes amb ajuts per valor de 67,4milions d’euros.
Un exemple d'aquests projectes són les empreses catalanes Promaut i Mcrit que han desenvolupat un nou hardware que ajudarà a automatitzar el transport de mercaderies des de les fàbriques, afavorint l’ús de les xarxes ferroviàries. Es tracta d’un projecte de la línia Nuclis de Recerca Industrial i de Desenvolupament Experimental d’ACCIÓ que compta amb un pressupost de més de 220.000 euros.
Joan Matutano, Director General de Promaut, explica que “les fàbriques estan ja molt automatitzades, però vam observar que la logística entre fàbriques i usuaris no ho està tant: es comenten errors de manipulació, cops i traçabilitat”. Aquests inconvenients es poden evitar amb l’automatització de la logística. El projecte aposta pel transport ferroviari per “reduir els costos logístics, les emissions mediambientals i el temps d’espera”. Promaut i Mcrit estan en converses amb els principals fabricants d’automòbils i operadors ferroviaris per patentar aquesta solució.