Enagás reclama a l'Estat els costos de manteniment i seguretat de Castor
Aquesta reclamació és el pas previ a l'inici d'un procés contenciós administratiu
Enagás ha presentat una reclamació de responsabilitat patrimonial contra l'Estat com a legislador en la qual sol·licita la devolució dels costos per les seves tasques de manteniment i seguretat de l'emmagatzematge subterrani de gas Castor, hibernat des de 2013 després dels sismes ocorreguts a les costes de Vinaròs (Castelló) durant el primer ompliment de gas.
Fonts de la companyia han indicat a Europa Press que han valorat aquesta decisió com la "millor opció" i han subratllat que continuaran realitzant aquestes tasques, ja que es tracta d'"un tema de seguretat i responsabilitat".
Aquesta decisió de l'empresa es produeix després que el Govern hagi decidit finalment deixar fora de l'ordre de peatges i cànons del sistema gasista per 2019 aquests drets de cobrament d'Enagás, que van ser ja paralitzats per la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) a principis d'aquest any després de la sentència del Tribunal Constitucional de finals de 2017.
En la proposta d'ordre que va ser sotmesa a consulta, l'Executiu reconeixia a Enagás Transport aquesta quantitat per 8,73 milions d'euros en concepte dels costos de manteniment i operativitat de Castor, i donava també el vistiplau perquè l'operador del sistema gasista recuperés les quantitats que no van ser abonades durant els exercicis anteriors com a conseqüència de la sentència del Constitucional, que ascendia a 17,4 milions d'euros.
No obstant això, a l'ordre definitiva de peatges i cànons del sistema gasista per 2019, publicada aquest dissabte al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE), el Ministeri deixava definitivament fora aquesta retribució per a Enagás.
Segons avança aquest dijous el diari Cinco Días, la presentació de la reclamació suposa un pas previ per iniciar un contenciós administratiu.
RECLAMACIÓ DELS BANCS CREDITORS
El passat mes d'abril, Santander, CaixaBank i Bankia van formular davant del Govern una "reclamació de responsabilitat de l'Estat legislador" en què sol·licitaven la devolució de la quantitat finançada que encara no havien recuperat, més els danys causats, per la inversió de 1.350 milions d'euros que van realitzar quan es van fer càrrec del deute per abonar la indemnització pel tancament de l'emmagatzematge de gas Castor a la societat promotora Escal-UGS, participada per ACS.
En la seva reclamació, les tres entitats oferien al Govern arribar a un acord per permetre fer la devolució d'una manera flexible, per tal d'evitar un greu impacte en els comptes de l'Estat o en els consumidors gasistes.
El desembre de 2017, el Tribunal Constitucional va declarar "nuls i inconstitucionals" alguns articles del reial decret llei aprovat el 2014 que contemplava la hibernació del Castor i en el qual es reconeixia la compensació de 1.350 milions d'euros per a l'empresa promotora Escal UGS.
En la sentència, el Tribunal no entrava en el fons de la indemnització que va rebre Escal UGS per la decisió adoptada sobre Castor, sinó se centrava més en el fons de com es va fer aquesta indemnització a través de l'aprovació d'un Reial Decret d'urgència.
El gener d'aquest any, la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) va decidir, després de la sentència del Constitucional, paralitzar els pagaments a la banca per aquest deute, que ascendien a 6,7 milions d'euros mensuals i s'abonaven com càrrec al sistema gasista.
RECENTS SENTÈNCIES DEL SUPREM
A més, fa unes setmanes el Tribunal Suprem tornava a donar la raó a la patronal catalana Cecot en el recurs contenciós-administratiu que va presentar -el novembre va ser l'anterior i també va dictaminar al seu favor- i que obligava el Govern a retornar als consumidors les quantitats abonades pel manteniment i operativitat de l'emmagatzematge subterrani de gas de Castor.
Cecot va calcular que entre la primera i aquesta segona resolució s'han anul·lat 118 milions d'euros en retribucions que el Govern ha de reintegrar als consumidors de gas.