Els pèrits: Popular no va respectar la normativa comptable i les estimacions de l'ampliació no eren realistes

"Els comptes anuals que es reflecteixen al fullet de l'ampliació de capital no respectaven determinats aspectes de la normativa comptable, especialment la classificació de les operacions refinançades en dubtós", apunten els pèrits, cosa que recolza les acusacions de falsedat comptable contra l’expresident del Popular, Ángel Ron. De fet, els inspectors del Banc d'Espanya creuen que als comptes de l'exercici 2015 hi havia "determinats aspectes del marc comptable" que no es van respectar i l'esmena dels quals va portar Popular a registrar el 2016 pèrdues de fins a 3.485 milions d'euros.

En aquest sentit, els experts consideren que Popular canviar la seva política comptable el 2014 per allunyar-la de la normativa del Banc d'Espanya, especialment en relació amb la cobertura de adjudicats i els criteris d'operacions refinançades. Així, creuen que una part "significativa" de les pèrdues que Popular va reflectir el 2016 s'haurien d'haver registrat en els comptes exercicis anteriors.

"No ens és possible quantificar l'impacte dels incompliments a la normativa subsistents el desembre de 2016", adverteixen els pèrits, encara que prenen com a referència les xifres calculades per Emilio Saracho després d'accedir a la presidència, que estimaven que el 2017 eren necessaris altres sanejaments per 4.180 milions d'euros que van haver de fer-se durant l'exercici anterior, quan només es van comptabilitzar provisions per 5.254 milions. L'equip d'Ángel Ron, com Pedro Larena al capdavant, havia previst el gener de 2017 que només feien falta 1.700 milions.

Els pèrits consideren que al tancament de desembre de 2016, el sanejament dels actius improductius de l'entitat (NPA) no havia acabat, una circumstància que era "coneguda pels inversors" i es derivava d'"elevar la ràtio de cobertura fins a l'objectiu anunciat en l'ampliació, possibilitant accelerar la reducció d'aquests actius". En tot cas, l'estimació de 1.700 milions ha resultat "insuficient", com demostra el fet que l'entitat va haver de reexpressar els seus comptes de l'exercici 2016.

LES PREVISIONS DE L'AMPLIACIÓ SÓN INVÀLIDES

Pel que fa a les expectatives contingudes al fullet de l'ampliació d'aquest any, els experts del Banc d'Espanya conclouen que "algunes de les hipòtesis per arribar a les estimacions contingudes en fullet de l'ampliació eren massa optimistes, especialment l'evolució de dubtosos cosa que, unida a la baixa cobertura planificada per als adjudicats, invalidava les previsions de cobertura, pèrdues i solvència d'aquest document", el que recolza l'acusació d'estafa a inversors de la Fiscalia Anticorrupció en aquesta ampliació de capital.

Tot això "no implica que Banc Popular fos inviable", ja que al tancament de l'exercici 2016 tenia una capacitat de generació recurrent de beneficis abans de provisions d'uns 1.150 milions d'euros, així com la possibilitat de materialitzar plusvàlues per vendes de negocis. "No obstant això, era previsible que els seus accionistes patissin pèrdues pel reduït marge per complir amb els requeriments de solvència imposats pel BCE", afegeixen a l'informe, que està en mans del jutge de la causa, José Luis Calama Teixeira.

L'IMPORT DE L'AMPLIACIÓ HAURIA D’HAVER ESTAT MAJOR

Els perits creuen que "l'import de l'ampliació hauria hagut de ser més gran per assolir els objectius anunciats per a desembre de 2016", amb independència d'altres possibles dèficits de provisions.

"L'ampliació de capital era petita en comparació amb les necessitats de capital establertes pel BCE per la qual cosa no hi havia molt marge per desviacions com les decisions que es van prendre de comprar o finançar accions pròpies o l'evolució de les minusvalideses per valoració del deute pública o les produïdes en conseqüència de les revisions d'auditoria interna o la interpretació de la normativa de solvència relativa al finançament per a la promoció immobiliària que el BCE va comunicar durant el primer trimestre del 2017", apunten els pèrits.

LA CAUSA DE LA RESOLUCIÓ, LES FUITES DE DIPÒSITS

Al mateix informe, els inspectors del Banc d'Espanya determinen que la resolució de l'entitat es va produir, principalment, per tres episodis de fugida de dipòsits que es van produir durant el segon trimestre del 2017, pocs dies abans de la resolució de Popular. D'especial gravetat va ser el que es va iniciar el 31 de maig, quan Popular va perdre l'últim ràting en grau d'inversió que li quedava.

"Les pèrdues dels inversors no es deriven de la insuficiència del patrimoni del banc per absorbir les pèrdues dels seus actius, sinó de la impossibilitat d'atendre les elevades i inesperades sol·licituds de retirada de dipòsits", assenyalen els pèrits a l'informe, en el que expliquen que durant el segon trimestre de 2017, fins al 5 de juny, els dipòsits es van reduir als 16.347 milions d'euros, dels quals 5.742 milions van correspondre als tres primers dies de juny. Així, els actius líquids van passar de 11.324 milions d'euros a 971 milions, segons les xifres aportades.

Els pèrits creuen que la possibilitat de patir fuites de dipòsits és inherent a les entitats a causa que el seu principal producte és el compte corrent, cosa que les fa "especialment dependents" de la confiança dels seus clients. En el cas de Popular, la pèrdua de la confiança es va deure a la mala evolució en borsa per no complir els seus objectius i de la incertesa sobre la consecució de capital suficients per complir els requeriments de solvència.

No obstant això, els pèrits adverteixen que la informació addicional que pugui sumar-se a la causa, així com les al·legacions de les parts podrien afectar a les seves conclusions, "a causa de l'abundància de documentació i la complexitat tècnica dels temes analitzats".