Els grans bancs de Wall Street aguanten el tipus: Yellen i el petroli milloren la seva perspectiva

En total, JP Morgan, Bank of America, Citigroup, Wells Fargo i Goldman Sachs han generat un benefici de 22.776 milions de dòlars en el tercer trimestre (veure quadre després del text). És a dir, un 0,7% menys que el mateix període de l'any anterior.

La variació, això sí, és molt heterogènia. Als dos bancs amb major xifra de beneficis, aquesta es redueix en termes interanuals. JP Morgan Chase ha obtingut guanys nets de 6.286 milions de dòlars, un 7,6% menys que en 2015. El banc manté el seu lideratge en beneficis, que ha aconseguit també en capitalització borsària en superar a Wells Fargo.

L'entitat s'ha vist afectada per l'escàndol dels comptes falsos. Un total de 5.300 treballadors han estat acomiadats per crear comptes falsos sense el coneixement explícit dels clients per complir amb els objectius de l'entitat. Un escàndol que ha provocat també la dimissió del CEO, John Stumpf. El benefici net de Wells Fargo se situa en els 5.600 milions de dòlars entre juliol i setembre, un 3,4% menys que en el mateix període de l'any anterior.

Bank of America Merrill Lynch segueix una evolució contrària, amb un increment del benefici del 8,7% fins als 5.000 milions de dòlars. Tot que més cridaner encara és el creixement dels guanys de Goldman Sachs, que es disparen un 46% fins als 2.090 milions “amb un avanç positiu especialment en les operacions de renda fixa”, arguyen en RBC Capital Markets. Per la seva banda, en Citigroup la diferència entre ingressos i costos es redueix un 11,6%, fins als 3.800 milions.

MILLOR QUE A EUROPA

Molts dels problemes que està sofrint en aquests moments la banca europea, les entitats americanes els van sofrir fa tres anys

El sector financer nord-americà va protagonitzar l'origen i el primer impacte seriós de la crisi financera internacional que es va deslligar en 2008, encara que amb signes clars des de l'any anterior. Després d'un període inicial d'incertesa i dificultats en diversos casos, alguns van sobreviure amb prou feines i d'altres van sortir fins i tot reforçats. Com JP Morgan o Bank of America, que es van quedar els actius de Bear Stearns i Merril Lynch respectivament, a preus de ganga. Les sancions per la responsabilitat en la crisi subprime, alguna cosa que ha posat contra les cordes a Deutsche Bank, “han quedat enrere i seria una sorpresa veure noves multes”, apunta Alejandro Núñez, analista de XTB.

“La banca americana està en una millor posició que l'europea, per aquest motiu cotitzi més cara en borsa. Molts dels problemes que està sofrint en aquests moments la banca europea, les entitats americanes els van sofrir fa tres anys. Els Estats Units va entrar abans en la crisi, va prendre mesurades abans i està sortint de la situació abans”, argüeix Felipe López-Gálvez, analista de Self Bank.

EL PETROLI DÓNA UN RESPIR

El sector, a més, s'està veient afavorit pel rebot del cru. Els preus del petroli per sota dels 30 dòlars de febrer van colpejar de ple als comptes dels bancs nord-americans. La crisi de les petrolieres va derivar en provisions multimilionàries davant els crèdits impagats o de dubtós cobrament. Dotacions que van haver de realitzar en el primer trimestre JP Morgan (1.824 milions de dòlars), Bank of America (997 milions), Wells Fargo (1.090 milions) i Citigroup (233 milions). Es lliurava Goldman Sachs, amb un negoci centrat en la banca d'inversió.

El repunt del cru ha millorat les perspectives per a la indústria nord-americana del fracking, a més de que moltes de les empreses en pitjor estat ja han fet fallida i el seu impacte ha estat assumit per part dels bancs nord-americans. En els comptes del tercer trimestre, no apareixen provisions destacades com sí va ocórrer en els tres primers mesos de l'any.

ESPERANT LA FED

Les intencions de la Reserva Federal (Fed) també juguen a favor del sector. Les polítiques monetàries expansives suposen un llast al negoci tradicional dels bancs de prestar i captar diners. L'impacte dels tipus prop de mínims històrics també afecta a les entitats nord-americanes, encara que a través de les seves branques de banca d'inversió estan una mica més diversificades que alguns dels colossos europeus enfocats principalment en el crèdit i en els dipòsits.

Així i tot, el futur de la política de la Fed és un element clau per al sector financer. Els tipus entre el 0,25% i el 0,5% des de desembre ofeguen la rendibilitat, però en aquest cas les perspectives són molt diferents a les de l'Eurozona. “La pujada de tipus que s'espera a partir de desembre afavoreix als bancs americans mentre a més millora l'economia real, amb un augment progressiu esperat del PIB real”, subratlla Núñez.

La pujada de tipus que s'espera a partir de desembre afavoreix als bancs americans mentre a més millora l'economia
real

Wells Fargo serà el banc més afavorit per la normalització del preu del diner, segons anticipa López-Gálvez, tenint així l'oportunitat de deixar enrere l'escàndol que ha qüestionat una cultura de treball de dècades. "L'alça dels tipus implicarà un increment dels marges d'intermediació de Wells Fargo, el banc més gran americà en volum d'actius, amb l'absència de presència a escala internacional li estalvia preocupacions com el risc albira o la situació econòmica d'altres països", afegeix.

PERSPECTIVES A BORSA

JP Morgan es desmarca dels seus competidors amb una revaloració del 2% en l'acumulat de l'any, en un període en el qual Citigroup, Bank of America i Goldman Sachs es deixen entre un 4% i un 5%. Per la seva banda, Wells Fargo s'enfonsa un 17%, especialment per la garrotada recent amb l'escàndol dels comptes falsos.

Per a l'any que ve, "és molt ràpid per saber si el sector financer pot ser un dels més alcistes. Cal tenir en compte que és una indústria molt minvada a escala internacional, per la qual cosa necessita agafar confiança de cara als inversors independentment dels seus comptes de resultats", preveu l'analista de XTB. "La banca possiblement estarà entre els guanyadors de Wall Street, però a llarg termini", conclou.