El Suprem veu abusiva la comissió de 30 euros que cobrava Kutxa per descobert
Considera que és contrària a les exigències del Banc d'Espanya i infringeix la llei
És la primera vegada que l'alt tribunal es pronuncia sobre aquest tipus de comissions
El Tribunal Suprem ha anul·lat la comissió de 30 euros que Kutxabank cobrava a un client quan aquest incorria en descobert, és a dir, quan el saldo del seu compte entrava en negatiu. L'alt tribunal considera, per diverses raons, que la comissió no compleix amb les exigències del Banc d'Espanya.
El Suprem creu que aquesta comissió, segons apareix en el contracte, pot reiterar i es planteja com una reclamació automàtica, cosa que no casa amb les condicions que posa el supervisor perquè el banc pugui cobrar una comissió. A més, no discrimina per períodes de mora, de manera que es cobra tant si el saldo negatiu es manté un dia o un mes i, fins i tot, inclou interessos de mora.
Així mateix, el Suprem creu que la clàusula que estableix el possible cobrament d'aquesta comissió, tal com està redactada, no identifica la gestió que el banc hauria de dur a terme pel descobert, de manera que "no es pot deduir que això generarà un despesa efectiva". De fet, el propi tribunal explica a la sentència que no és el mateix "requerir in situ al client que es personi a l'oficina per a una altra gestió, de fer una simple trucada de telèfon, que enviar-li una carta per correu certificat amb justificant de recepció o un burofax o fer-li un requeriment notarial".
De fet, el que converteix aquesta comissió en abusiva als ulls del Suprem és aquesta indeterminació, ja que "suposaria, sense més, sumar als interessos de demora altra quantitat a manera de sanció pel mateix concepte", una actuació que suposa una infracció a la Llei per a la Defensa dels Consumidors i Usuaris per indemnitzacions desproporcionades i cobrament de serveis no prestats.
D'altra banda, opina que la comissió perjudica el consumidor, ja que li trasllada l'obligació de provar o no que no ha tingut lloc cap gestió per part del banc o que aquesta no ha tingut el cost que fixa el contracte, quan hauria de ser el banc el que provés la realitat de la gestió i el seu preu.
És la primera vegada que aquest tribunal es pronuncia sobre aquest tipus de comissions, que solen aparèixer als contractes de comptes bancaris. És habitual que les entitats financeres imposin una comissió d'un import concret o equivalent a un percentatge del saldo negatiu o ambdues per penalitzar al client que es trobi en aquesta situació.