El Suprem rebutja la reclamació de 4.000 milions d'Abertis a l'Estat per l'AP-7
Estima només 33 milions d'euros per les inversions ja reconegudes per l'Administració
La Sala Tercera del Tribunal Suprem ha desestimat la major part de la reclamació formulada per la concessionària de l'autopista AP-7, Acesa, propietat d'Abertis (participada per ACS), a l'Estat de 4.000 milions d'euros en relació amb les obres d'ampliació de carrils executades per ella a partir de l'any 2006. En canvi, sí que estima la concessió de 32,9 milions a la societat per inversions que van ser reconegudes per l'Administració. Les accions d'ACS s'han enfonsat un 9,99% aquest dilluns, després de conèixer la decisió, fins als 35,66 euros.
A l'origen del recurs, segons ha explicat l'Alt Tribunal, hi ha el conveni celebrat entre Acesa i l'Administració General de l'Estat per modificar l'autopista AP-7, que explotava Acesa, aprovat pel Reial Decret 457/2006, del 7 d'abril.
En aquest conveni s'explicava que l'increment substancial del trànsit en aquesta autopista i els problemes reiterats de congestió de vehicles en èpoques i trajectes concrets, van fer necessària la seva ampliació, mitjançant la construcció de nous carrils en determinats trams, així com la implantació d'un sistema de peatge tancat en un tram concret.
"En virtut del conveni, Acesa va assumir l'obligació d'executar les inversions i obres necessàries per a l'ampliació i el conveni mateix va establir una fórmula per al restabliment de l'equilibri econòmic financer de la concessió, alterat com a conseqüència de les actuacions assumides per Acesa", ha explicat el Tribunal.
Després de complir-se el 31 d'agost del 2021 el termini de durada de la concessió, el Consell de Ministres de 18 de febrer del 2022 va adoptar l'acord de compensar les obres realitzades, en la quantitat de 1.069,9 milions d'euros, però l'acord va ser impugnat per Acesa, "que va considerar que la quantitat que li corresponia en virtut del conveni era la de 5.373 milions d'euros, per la qual cosa va reclamar la diferència entre aquesta quantitat i la reconeguda pel Consell de Ministres en el recurs que ha resolt ara el Tribunal Suprem".
La demanda d'Acesa mostrava la discrepància amb l'acord impugnat del Consell de Ministres en tres qüestions:
En primer lloc, no estava d'acord amb la interpretació que va fer el Consell de Ministres de la fórmula matemàtica de compensació establerta al conveni del 2006, i en aquesta qüestió es produeix la principal discrepància, que es quantifica en més de 4.000 milions d'euros reclamats a la demanda.
"La interpretació del Consell de Ministres, que es basa, al seu torn, en un acord interpretatiu de la fórmula del conveni, efectuada pel mateix Consell de Ministres el 3 de juliol de 2017, va sostenir que el marge diferencial que s'establia a la fórmula del conveni entre el trànsit real i el de referència a partir de sèries històriques, en cas de ser negatiu, no podria sumar-se a les inversions realitzades per Acesa, mentre que Acesa considerava que el conveni de 2006 incloïa una garantia de trànsit, de manera que si el marge diferencial resultava negatiu, hauria de sumar-se a les inversions realitzades. El cas és que, des del 2006 fins al final de la concessió el 2021, el trànsit real va ser en gairebé tots els anys inferior al trànsit de referència", ha recollit el Suprem.
El Tribunal Suprem no acull la interpretació d'Acesa, perquè considera que als pactes i estipulacions del conveni no es fa cap referència ni s'inclou cap acord entre les parts sobre una transferència del risc de demanda, ni s'estableix cap garantia de trànsit a favor de la concessionària, sinó que únicament es contempla la compensació a Acesa per les inversions i obres executades en virtut del conveni, amb la corresponent actualització.
El Tribunal Suprem també considera que un pacte d'aquesta classe, que garanteixi a la concessionària un trànsit determinat, és contrari al règim jurídic de les concessions d'autopistes, en contemplar una eliminació del risc.
En segon lloc, Acesa al·legava que la inversió en les obres i actuacions previstes al conveni del 2006 no va ser de 505 milions d'euros, com va reconèixer l'acord del Consell de Ministres, sinó de 555 milions d'euros, per la qual cosa va reclamar la diferència.
El Tribunal Suprem estima en part aquest apartat de la demanda, "admetent que van existir obres necessàries executades per Acesa per import de 32,9 milions d'euros, que van ser reconegudes i acceptades per l'Administració, i per això la demandant ha de ser compensada en aquesta quantitat, més la corresponent actualització segons la fórmula prevista al conveni”.
En tercer lloc, Acesa reclamava 203 milions d'euros per la reducció del trànsit de l'AP-7 com a conseqüència dels desdoblaments de les carreteres nacionals N-II (Girona) i N-340 (Tarragona), i el Tribunal Suprem no acull aquest apartat de la demanda, perquè "encara que al conveni del 2006 existia una clàusula sobre això, el cert és que van existir unes previsions de 148 quilòmetres de desdoblaments en aquestes carreteres que podrien afectar el trànsit de l'AP-7, però únicament es van executar desdoblaments a 39,4 quilòmetres".
A més, com a resultat de les proves pericials practicades, el Tribunal Suprem no ha considerat provat que aquests desdoblaments limitats afectessin el trànsit de l'AP-7 de forma apreciable, sinó que ha valorat que "el trànsit en aquesta autopista va tenir un comportament similar al d'altres" autopistes de peatge, amb les quals va compartir punts d'inflexió rellevants, com l'inici de la crisi econòmica o la pandèmia de covid-19, sense que l'AP-7 presentés indicis d'afeccions específiques al trànsit coincidents amb els desdoblaments".
En conclusió, la sentència del Tribunal Suprem estima la demanda d'Acesa per la realització d'inversions per import de 32,9 milions, quantitat que s'ha d'actualitzar en la forma prevista al Conveni de 2006 i rebutja el recurs a tota la resta.
