El súper català Bon Preu creix el doble que Mercadona el 2017 i amenaça de superar Caprabo-Eroski

A falta que el grup basc doni a conèixer les seves xifres per a l'exercici anterior, amb 1.199 milions d'euros el 2017, Bon Preu ha superat els 1.106 milions d'euros de facturació que Caprabo-Eroski va presentar al passat mes de juny. Però no es queda aquí, els seus números no només superen el seu rival més proper, les vendes del qual van decréixer un 1,6% el 2016, sinó que són molt més voluminoses que les de Mercadona (6%), DIA (van caure un 3,8 %) i Carrefour (7,2%). I sense entrar en la guerra de preus que lliuren la resta de marques.

Considerat per l'informe anual de l'Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) com el cinquè supermercat més car de la comunitat autònoma, es desmarca d'aquesta competició, però planta cara als seus rivals a la resta de fronts de la dura batalla per guanyar-se la clientela. Així, ha llançat una aposta per l'experiència de compra i la proliferació d'establiments, de fet, un 6,6% de l'increment en la seva facturació es deu només a la recaptació als centres inaugurats durant l'exercici passat.

Un 6,6% de l'increment en la seva facturació es deu només a la recaptació als centres inaugurats durant l'exercici passat

Van ser 147 milions d'euros d'inversió en ampliació d'estructura logística i construcció de nous establiments, amb els quals es van edificar un total de set botigues, entre hipermercats Esclat i supermercats Bonpreu. A més, el grup dels germans Joan i Josep Font té la seva pròpia xarxa de gasolineres, EsclatOil, que ha afegit tres nous punts de distribució. El 2018 preveuen estendre la seva presència a, almenys, 12 municipis.

FAVORABLES AL SOBIRANISME

Comparat, per exemple, amb els més de 1.000 milions d'euros que va destinar Mercadona a omplir metres quadrats a l'any passat, els números de Bon Preu són més que modestos. Igual que les dades de les seves vendes en línia, que la cadena de supermercats no ha volgut facilitar a aquest mitjà, més enllà d'insistir que una de les seves prioritats per al pròxim exercici serà aquest canal. Però l'empresa ha sabut fer-se atractiva exhibint uns valors que no amaguen la seva inclinació pel moviment sobiranista que ha sacsejat Catalunya durant els últims anys.

"El client als seus actes de compra quotidians valora la qualitat, varietat, serveis i preus baixos que oferim als Bonpreu i Esclat. Si, a més de tot això, pot ser tractat en català, hi ha clients que l'aprecien positivament", argumenten des del grup. Amb tot, l'empresa tracta de marcar distàncies amb la situació política que es viu a la comunitat. "No ens ha beneficiat ni ens ha perjudicat", asseguren, i defensen que "treballem per donar un servei excel·lent, sigui quina sigui la conjuntura política".

“Som una empresa catalana que atén la seva clientela en català”

Però el seu coqueteig amb les reivindicacions independentistes és de sobres conegut a Catalunya. A més que apliquen el català com a llengua vehicular al grup, solen vendre els productes que anualment edita l'ANC per a les tradicionals manifestacions de les Diades de Catalunya i es van sumar a les vagues i aturades convocades a Catalunya els passats 3 d'octubre i 8 de novembre, per protestar per les càrregues policials de l'1-O.

Precisament per aquest perfil sobiranista, Joan Font, president del grup, va centrar les crítiques tant d'independentistes com d'unionistes quan, durant ple èxode empresarial després del referèndum anticonstitucional, va transcendir que havia traslladat la seu social de la seva societat d'inversió de Barcelona a Madrid. No obstant això, la companyia va sortir al pas de la polèmica i va explicar que el canvi es va produir arran de la integració de CatalunyaCaixa al BBVA -el 2014-, que gestiona la SICAV. A més, ha afegit que ha iniciat els tràmits per tornar a domiciliar la societat a Catalunya.

DE BACALLANERS A 'CONSELL DE SAVIS' DE MAS

Font, molt pròxim a les tesis sobiranistes, va ser l'únic empresari que va formar part de l'anomenat 'consell de savis' de l'expresident de la Generalitat Artur Mas. Va participar al Consell Assessor per a la Transició Nacional, òrgan creat pel Govern català el 2013 per assessorar sobre el procés de transició nacional de Catalunya cap a un estat independent. De fet, abans de les eleccions de 2015 va arribar a definir la independència de Catalunya d’"inversió a llarg termini".

Fins a ocupar aquest càrrec, Joan Font Fabregó i el seu germà Josep acumulen 44 anys d'història d'un dels grups de distribució veterans a Catalunya que millor ha sabut mantenir-se en forma al llarg dels anys. Amb seu a les Masies de Voltregà (Osona), van iniciar les seves activitats amb l'obertura d'un autoservei a Manlleu el 1974.

Els germans Font Fabregó, fills de dos bacallaners de la comarca, van obrir el seu primer Bonpreu a Vic el 1979. El 1988, van apostar pel gran format amb Esclat, el seu primer hipermercat, a Vilafranca del Penedès (Alt Penedès) i finalment arribarien les gasolineres EsclatOil, la tercera font d'ingressos del grup. Encara que el creixement de Bon Preu ha estat gairebé sempre orgànic, al llarg de la seva vida hi ha hagut també compres, com la de Intermarché el 2010.

Durant aquella operació, els establiments ubicats fora de Catalunya van ser venuts a Carrefour i Lidl. A l'actualitat, el grup compta amb 235 establiments: 130 Bonpreu, 50 Esclat, 43 EsclatOil, 9 minimercats i 10 centres de recollida de compra online.

Joan i Josep Font estan embarcats en una disputa accionarial de la qual el Grup Bon Preu es manté al marge

UNA DISPUTA ACCIONARIAL QUE NO ENTELA EL SEU CREIXEMENT

Un creixement que no s'ha vist frenat per les disputes entre Joan i Josep Font. Embarcats en una batalla per l’accionari de la companyia, el menor dels germans, Josep, de 64 anys, va demanar abans de l'estiu de 2017 a Joan, el més gran dels dos, amb 66 anys, que adquirís el 50% del grup de distribució del qual són propietaris a parts iguals a través de les seves societats Espais d'Inversions i Baloo d'Inversions.

La batalla, segons recull La Vanguardia, citant fonts de l'empresa, es va originar en "discrepàncies entre els dos germans per la política de remuneració i per quant al repartiment dels dividends". La realitat és que en Josep, que no discuteix el lideratge de Joan -que és qui porta el dia a dia l'empresa- no està d'acord amb la seva retribució i ha arribat a presentar una denúncia contra el seu germà.

Per aquest motiu, al desembre de 2017, tant el president de l'empresa i director general del mateix Joan, com el vicepresident, Josep, van encarregar sengles valoracions del 100% del grup a les empreses KPMG i Grant Thornton. S'estima que podrien rondar els 1.200 milions d'euros, si s'aplica la regla per la qual els grups de distribució se solen valorar en preus que igualen o superen lleugerament les seves xifres de vendes.

Des de Bon Preu no donen detalls a Bolsamanía sobre si la negociació ja s'ha iniciat o si s'ha fixat un preu per a la transacció. "Es tracta d'un tema entre els dos accionistes de la companyia. Queda completament fora del perímetre de gestió de l'empresa (...) En cap cas afecta l'evolució i la competitivitat de la companyia", asseguren a aquest mitjà.

"El grup ha fet una clara aposta pel creixement i el desenvolupament de l'activitat a Catalunya amb una visió a llarg termini que garanteix la solidesa de la companyia de cara al futur", expliquen fonts de Bon Preu. És per això que posen l'accent que el 2018 seguiran ampliant la presència al territori, insistiran en la transformació digital de la companyia i s'enfocaran a aconseguir l'objectiu de facturació de 1.340 milions d'euros. I en robar-li aquesta quarta posició a Catalunya definitivament a Caprabo-Eroski.