El nombre d'empreses cau al nivell de 2015: oci i hostaleria, al capdavant dels tancaments
Les grans empreses són les que han patit més dificultats des de l'estiu
El nombre d'empreses existents a Espanya ha tornat l'octubre a nivells de 2015, després de produir-se el tancament de 91.000 empreses entre febrer i abril per la crisi de la COVID-19. Així es desprèn de l'últim informe d'Asempleo, que apunta l'oci i l'hostaleria com els sectors més afectats.
En concret, entre els mesos de febrer i abril el nombre d'empreses es va contraure un 6,9%, mentre que l'ocupació efectiva (afiliats menys treballadors en expedients de regulació temporal d'ocupació -ERTO-) es va reduir un 22,1%. Encara que des de llavors s'ha registrat una progressiva recuperació, el cens empresarial, amb dades d'octubre, mostra un nivell similar al de fa un lustre.
Durant els inicis de la pandèmia, les petites empreses (entre 10 i 49 treballadors) van ser les que més van patir les mesures restrictives enfront del coronavirus i gairebé una de cada deu (9%) es va veure obligada a tancar. No obstant això, apunta Asempleo, des del mes d'octubre han estat les microempreses les que més han aconseguit recuperar-se, fins a arribar al 97,5% del nivell prepandèmia. Per contra, les grans empreses van patir més dificultats durant l'estiu.
Asempleo explica a l'informe que les activitats d'oci són el sector més afectat per les mesures de contenció de virus: des de febrer, aquest sector ha perdut un de cada cinc treballadors i a prop del 16% de les seves empreses s'ha vist obligada a tancar. Per la seva banda, l'hostaleria ha perdut el 15% del seu teixit empresarial i el 22% del seu nivell d'ocupació entre els mesos de febrer i octubre. A l'extrem contrari, les activitats sanitàries són les úniques que han elevat tant el nombre d'empreses com l'ocupació gràcies a l'increment en la demanda d'aquests serveis durant la pandèmia.
Segons Asempleo, les empreses han reduït els seus costos laborals amb la configuració de treballadors temporals. Així, durant la segona quinzena de març tres de cada quatre llocs de treball destruïts (551.000) van ser temporals, cosa que va propiciar el descens de la taxa de temporalitat fins al 22,4% durant el segon trimestre. "El recurs a mesures de flexibilitat externa, com l'acomiadament de treballadors temporals, va ser utilitzat per totes les empreses, especialment les de menor grandària", apunta l'estudi.
D'aquesta manera, la taxa de temporalitat a les micro i petites empreses es va contraure en 3,65 i 3,5 punts, respectivament, entre desembre de 2019 i setembre de 2020, mentre que les grans empreses només van retallar els seus treballadors temporals en un punt durant el mateix període.
L'OCUPACIÓ SEGUEIX PER SOTA EL NIVELL PREPANDÈMIA
Asempleo recorda que mesures de flexibilitat com la dels Expedients de Regulació Temporal d'Ocupació (ERTO) "estaven orientades a mantenir llocs de treball, però sobretot a evitar la fallida de milers d'empreses". Malgrat que set mesos després de l'inici de la pandèmia, dos terços de l'ocupació destruïda durant el confinament es va recuperar, encara hi ha 357.000 afiliats menys.
Segons la patronal d'agències privades d'ocupació, això es deu al fet que les empreses volen reduir costos laborals o al fet que tenen previst tancar de manera definitiva el seu negoci.
