El jutge manté investigat Francisco Gonzalez (ex BBVA), per administració deslleial
En la peça del 'Cas Tàndem' en què s'investiguen els encàrrecs a Jose Manuel Villarejo
El jutge de l'Audiència Nacional, Manuel García Castelló, ha confirmat la condició d'investigat, per un delicte d'administració deslleial, a l'expresident de BBVA, Francisco González en la peça de l'anomenat "Cas Tàndem" en què s'investiguen els encàrrecs realitzats per les empreses del comissari jubilat Jose Manuel Villarejo per al banc.
El magistrat rebutja el recurs de reforma que va presentar Gonzalez contra la interlocutòria del 20 de juliol en què es recordava la seva citació com investigat, també per aquest delicte, en relació amb els presumptes encàrrecs al comissari sufragats amb els fons socials de banc. En concret, l'acte precisava la necessitat de prendre declaració a González per una "precisa operativa sospitosa" en relació amb la valoració de l'adquisició realitzada d'una finca a títol privat.
González argumentava al seu recurs l'absència de concreció dels fets, la manca de motivació de l'acte i, en tot cas, la seva prescripció. A més, invocava que no hi havia hagut cap denúncia prèvia d'ofès o perjudicat en relació amb la valoració de la finca, requisit necessari, segons la defensa de González, per imputar el delicte d'administració deslleial.
En relació amb la manca de concreció dels fets i la seva prescripció, el jutge explica al seu escrit que la investigació es troba en una fase embrionària que no requereix una exigència plena de determinació i concreció. Resulta suficient una exposició succinta dels fets investigats, un requisit que, segons l'instructor, s'ha complert a l'acte recorregut i és per això essencial prendre declaració a González amb vista a completar el relat fàctic.
El jutge també rebutja l'argument esgrimit per la defensa de González que al present cas, en referir-se als fets de 2013/2014 (data de la valoració de la finca), seria d'aplicació el delicte d'administració deslleial del 295 del Codi Penal que exigeix l'existència de denúncia prèvia de l'ofès o perjudicat.
La resolució indica que, sense entrar a prejutjar si resulta d'aplicació l'esmentat precepte, o el 252.1 que esmenta al seu acte recorregut (si es considerés que hi ha continuïtat delictiva o concurs amb altres delictes), la denúncia no és necessària si el fet afecta els interessos generals o una pluralitat de persones.
El jutge assenyala que, en tractar-se d'una entitat bancària de gran rellevància que cotitza a l'IBEX 35, amb una multitud d'accionistes i un dels principals bancs del país, "el risc de reputació de semblants conductes sí que afecta, de manera directa, els interessos generals d'aquells, així com l'interès general". Per tot això, conclou que no seria necessària l'existència d'una denúncia prèvia per investigar aquests fets.