El Govern investiga Iberdrola per buidar embassaments aprofitant el preu de la llum
Ribera ha titllat de "escandalosa" la situació que s'està vivint
La vicepresidenta tercera i ministra per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, Teresa Ribera, ha qualificat d'"escandalosa" la situació que pateixen dos embassaments extremenys gestionats per Iberdrola davant la "dràstica" reducció de les seves aigües. Ha asseverat que ja s'està investigant la companyia a la qual se li ha enviat una carta "per dir-li que això no pot ser".
Davant d'això, ha indicat que l'Executiu haurà d'aplicar l'article 55 de la Llei d'Aigües. S'hi preveu que per raons extraordinàries es puguin introduir limitacions al buidatge del cabal dels embassaments.
Ribera ha explicat que aquesta situació té a veure amb les clàusules concessionals, que probablement no preveien una intervenció per garantir cabals ecològics i mínims als embassaments, sinó un volum d'aigua concessionat l'any. "Per això l'empresa justifica que estan complint amb tots els requisits i això em sembla escandalós", ha remarcat.
"No és raonable buidar en pràcticament en 6 setmanes un embassament com ha passat a Zamora", ha denunciat la vicepresidenta tercera.
La ministra ha esgrimit que l'aigua no pot quedar en un volum màxim permès anual sense cap tipus de criteri pel que fa a la seva distribució i ús en el temps i per tant gestionat directament per l'empresa concessionària d'acord "al que en cada moment econòmicament els convingui més". "Això és legítim, però no és raonable que passi, per això volem intervenir com més aviat millor", ha apuntat.
Ribera ha remarcat que el Govern s'ha posat en contacte amb la companyia i ha avançat que el secretari d'Estat de Medi Ambient tindrà una reunió la setmana que ve amb els alcaldes de les zones afectades.
"Això no podem permetre que passi. L'aigua és un bé escàs tan important per al benestar de les famílies i l'activitat econòmica, com ho és l'electricitat", ha remarcat.
Precisament organitzacions com Facua-Consumidors en Acció han demanat aquest divendres a la Comissió Nacional de Mercat de la Competència (CNMC) que investigui la "dràstica" reducció d'aigua per si l'empresa pogués estar aprofitant la conjuntura de les noves tarifes i l'encariment de la llum per desembassar més aigua de la deguda i multiplicar així la seva producció hidroelèctrica.
L'ESCUT SOCIAL I UNA FISCALITAT ADEQUADA SOBRE LA LLUM
Preguntada per les mesures a curt termini per pal·liar la pujada de l'energia elèctrica, que ha marcat aquesta setmana diversos màxims històrics, la ministra ha assegurat que el Govern mantindrà l'escut social i un tractament fiscal "adequat".
Cal recordar que el Govern va aprovar fa uns mesos la rebaixa de l'IVA de la llum del 21% al 10% fins a final d'any, així com la suspensió de l'impost del 7% a la generació elèctrica durant tres mesos, fins al setembre.
Ribera ha insistit que l'elevat preu de la llum actual no es pot resoldre "de la nit al dia", ni amb un decret al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE). "Dir que això es resol amb un decret llei és generar una falsa expectativa", ha dit Ribera després d'assegurar que "qui digui que hi ha alguna mesura que ens pugui canviar les coses d'un dia per l'altre, amb una publicació al BOE de una cosa màgica, o bé no té ni idea del que està parlant o bé està fent demagògia barata".
Davant l'elevat preu de la llum per l'alt preu del CO2 i del gas, la ministra ha dit que el mercat marginalista no respon a una realitat en la qual hi ha costos tecnològics diferents. "Cal obrir aquest debat a Europa", ha insistit.
LES CONCESSIONS QUE ACABEN AQUESTA DÈCADA
La vicepresidenta tercera va deixar anar aquesta setmana la possibilitat de crear una empresa pública per gestionar les concessions hidroelèctriques que vagin alliberant-se, per tal de poder reduir la tarifa de la llum.
Avui ha detallat que a Espanya hi ha un nombre important d'explotacions hidroelèctriques, més de 200, la concessió de les quals acaba al llarg d'aquesta dècada, dues d'elles en dos anys.
No obstant, ha recordat que el país ja compta plantes hidroelèctriques gestionades per confederacions hidrogràfiques, de manera que ara el Govern pretén "treballar i actualitzar-ne les condicions", i veure si es crearà una empresa pública o es gestionen directament per les conques hidrogràfiques.
"Les condicions en què es van signar les concessions d'hidroelèctriques no tenen res a veure amb les situacions ara, per això estudiem com gestionar-se millor i fer-ho de manera centralitzada", ha aclarit.
La ministra ha puntualitzat que, després d'abordar aquesta qüestió, l'empresa pública estaria sotmesa a les mateixes regles europees, per la qual cosa no es podria vendre per sota del preu, perquè això seria considerat per la Comissió Europea com a ajuda d'estat, ni podria tenir una mida tan significativa com el poguessin tenir altres operadors determinants a curt termini.
