El futur dels bancs espanyols: qui es menjarà a qui durant el 2016?

El consens de mercat dóna per fet que, després de les eleccions generals i durant el 2016, hi haurà diverses operacions corporatives de consolidació que reduiran aquest nombre de 14 bancs fins a 10, aproximadament. Per exemple, fa poques dates, el president de BBVA, Francisco González, va assenyalar que es produirà un important procés de consolidació tant a Europa com a Espanya "els propers anys", davant el despalanquejament de l'economia, un entorn de tipus d'interès molt baixos i un nou marc regulatori "molt més exigent, qui s’hi comprometrà? BBVA se situa en una posició rellevant per ser consolidador", va assenyalar.

EL BANC D'ESPANYA VOL QUE ELS GRANS ES MENGIN ELS PETITS

Sobre la consolidació, el Banc d'Espanya (BdE) no vol que els bancs petits espanyols protagonitzin operacions corporatives entre ells, sinó que siguin integrats pels grans grups bancaris. El BdE considera que la supervivència dels petits grups bancaris a Espanya és molt complicada, a causa de la dificultat que tenen per obtenir una rendibilitat mitjana adequada.

En aquest escenari, el regulador aposta per una solució mitjançant la qual els petits grups bancaris estiguin integrats en les grans entitats bancàries que operen a Espanya, amb l'objectiu d'obtenir sinergies suficients.

QUINS SÓN ELS BANCS IMPLICATS?

Entre els bancs més petits, destaca Liberbank, l'únic que cotitza en borsa i que està format per la unió de Cajastur, Caja Castilla La Mancha, Caja de Extremadura i Caja Cantabria.

A més, apareixen Abanca, que va sorgir després de la integració de les caixes gallegues Caixa Galicia i Caixa Nova. Un altre grup que té plans per sortir a borsa és l'entitat aragonesa Ibercaja Banco, formada per la pròpia Ibercaja i per Caja 3 (unió al seu torn de Caja Inmaculada, Caja Círculo i Caja Badajoz).

Al País Basc, destaca la presència de Kutxa Bank, integrat per les caixes basques La Kutxa, BBK i Caja Vital, a més de Caja Sur. A més, el FROB controla BMN, Banc Mare Nostrum, formada per Caja Murcia, Caixa Penedès, Sa Nostra i Caja Granada. L'objectiu del Govern és treure a borsa aquesta entitat a mitjà termini.

Finalment, una altra entitat encara independent és Unicaja Banco, banc que ha integrat a la pròpia Unicaja amb Banco Ceiss (resultat de la fusió de Caja Duero i Caja España).

LIBERBANK, UN ALTRE OBJECTIU CLAR DE COMPRA

Mirabaud, l'entitat suïssa especialitzada en gestió d'actius, considera que el sector bancari espanyol necessita una nova ronda de consolidació que impliqui un ajust addicional de capacitat instal·lada, i ha citat Liberbank com a candidat clar a ser adquirit per un dels grans bancs.

Fabio Mostacci, analista de Mirabaud Securities Espanya, aposta per una nova ronda de fusions en el sector veient que l'endeutament del sector privat, llars i empreses, segueix sent elevat, la qual cosa es tradueix en una escassa demanda de crèdit.

Segons l'analista, l'experiència d'altres països suggereix que existeix una correlació entre les ràtios d'endeutament del sector privat i el nivell de consolidació del sector bancari domèstic, i països amb nivells d'endeutament semblants al d'Espanya tenen sectors bancaris més concentrats.

L'experiència d'operacions domèstiques en el passat recent suggereix nivells de sinergies que, de mitjana, poden aconseguir el 40% de la base de costos de l'entitat adquirida, segons Mostacci, qui ressalta que l’"elevat solapament" de les xarxes de distribució de les 13 entitats que queden a Espanya apunta al fet que sinergies elevades serien assolibles també en una nova eventual onada de fusions.

"Dit això, l'oportunitat de generar sinergies seria molt superior en el cas que les entitats de major grandària decidissin comprar les petites. En canvi, una fusió entre les entitats amb menor grandària implicaria menys sinergies i menys ajustos de capacitat instal·lada; per aquesta raó creiem que seria menys desitjable per al regulador", indica.

QUINES ENTITATS SONEN PER PROTAGONITZAR AQUESTA CONSOLIDACIÓ?

Tenint en compte que les valoracions en borsa de la banca espanyola estan en el rang baix de la mitjana històrica i que habitualment el comprador ha de posar en preu el valor de les sinergies i del control, és molt probable que els compradors hagin d'oferir una prima. Per tant, Mirabaud creu que caldria buscar entitats candidates a ser adquirides.

D'altra banda, i segons el parer de la firma, l'atractiu per a l'accionista del comprador és menys clar: el consum de capital en un context de pressió regulatòria implicaria una ampliació de capital, per la qual cosa seria clau la combinació de preu pagat i sinergies assolibles per generar valor per a l'accionista.

En opinió de Mirabaud, "Liberbank és un dels bancs mitjans (i poc rendibles) que queden i és clarament candidat per ser adquirit". La firma pensa que una adquisició per part de Caixabank encaixaria en l'estratègia de l'entitat catalana, i que seria possible estructurar l'operació perquè resultés rendible.

"Bankia no pot jugar un paper comprador en estar encara sotmesa al pla de reestructuració, la qual cosa elimina el risc comprador. D'altra banda, encara que no el veiem com un escenari probable, pensem que una adquisició de Bankia per part de Santander, BBVA o Caixabank no s’hauria de descartar del tot", conclou Mostacci.

BANKIA POT SER UN DELS OBJECTIUS PER ALS GRANS BANCS

En aquest sentit, els experts de Mediobanca han comentat que Bankia pot ser un dels objectius per a BBVA, Santander o Caixaibank, a causa de l'atractiu que té l'entitat pels seus enormes actius fiscals diferits (DTA).

"Durant la seva nacionalització i sanejament, Bankia es va anotar 12.600 milions d'euros en provisions que van crear una gran quantitat de DTA [prop de la meitat garantits per l'Estat] per aquelles pèrdues incorregudes. Estimem que la combinació de BBVA+Bankia tindria el valor present net més alt perquè podrien cancel·lar els seus DTA més ràpidament (any 2027)", han assenyalat en un informe recollit per Voz Pópuli.