El final de Popular posa el focus sobre Draghi en marcar el futur dels rescats bancaris

Es tracta del sistema 'bail-in', que van aprovar les autoritats europees el 2014 i va entrar en vigor el 2016 i que reflecteix els poders de la Unió Bancària. Aquest model de rescat es basa en la recapitalització interna per evitar (o limitar) l'ús de fons públics. Abans de rebre'ls, les entitats de crèdit han d'utilitzar almenys el 8% del seu passiu total per absorbir dèficits de capital, fet que suposa pèrdues per als inversors de més perfil de risc com els accionistes i els creditors amb deute no garantit. A més, es redueixen "els problemes de risc moral que generen els rescats bancaris", assenyala el Banc d'Espanya (BdE).

El primer exemple a Europa d'aquest mecanisme és Banco Popular, marcant així el camí futur de les recapitalitzacions en el sector financer. I precisament això acapararà gran part de l'atenció de la reunió del BCE a Tallin (Estònia) -especialment, en el torn de preguntes de la compareixença de Draghi-. El Mecanisme Únic de Resolució (MUS), òrgan integrat en el BCE, va decidir dimarts a la nit que la situació de Popular era "inviable", el que va donar el poder a la Junta Única de Resolució (SRB, per les sigles en anglès ) per decidir el futur de l'entitat.

El primer exemple a Europa del mecanisme de rescat 'bail in' és Banc Popular i així marca el camí futur de les recapitalitzacions al sector financer

Una vegada que es va passar el testimoni des de Frankfurt fins a Brussel·les, l'organisme dirigit per Elke Köning va prendre les regnes de Popular i, després intervenir-hi, va iniciar una subhasta a través del Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB) en la qual va considerar que l'oferta de Banc Santander era la millor opció per assegurar el compliment de les obligacions del banc, com els dipòsits i el deute sènior garantit.

SENSE DINERS DEL CONTRIBUENT

Durant els últims anys les diverses veus amb autoritat de la Unió Europea han fet gala d'un mecanisme pel qual el risc de solvència de la banca es trasllada del contribuent als inversors. I, també, de la necessitat que hi hagi fusions transnacionals per enfortir el sistema financer europeu. Popular compleix amb el primer, però no amb el segon en ser traspassat finalment a Santander per un euro.

En el cas de l'entitat presidida fins ahir per Emilio Saracho, els accionistes perden tot l'invertit. Fa poc més d'un any, l'entitat cotitzava en borsa amb una capitalització de més de 4.000 milions d'euros, a més de les dues ampliacions realitzades per l'equip d'Ángel Ron durant la crisi per valor de 5.000 milions. També els titulars de bons no garantits com els convertibles contingents (CoCos) i el deute sobirà, per als quals s'esborren 2.000 milions d'euros d'un cop de ploma.

Així mateix, suportaran el seu rescat dels accionistes de Banc Santander, ja que l'entitat presidida per Ana Botín ha anunciat una ampliació de capital de 7.000 milions d'euros per digerir Popular, cosa que, segons les seves estimacions, generaran sinergies en estalvi de costos de 500 milions d'euros cap al 2020, a més d'incrementar el benefici en 950 milions. La dotació de provisions de Santander per l'exposició immobiliària s'elevarà a 7.200 milions.

Però els que no posaran diners per això seran els contribuents, com va passar amb l'onada de rescats bancaris posterior a la crisi financera de 2008 al llarg de la Unió Europea, amb noms propis com Commerzbank, ING, Royal Bank of Scotland o Bankia. Segons dades de la Comissió Europea citats pel Banc d'Espanya (BdE), els ajuts en injecció de capital van ascendir als 465.600 milions d'euros, per a actius danyats en 188.600 milions i 105.000 milions en altres mesures. Així mateix, cal afegir-hi 1,188 bilions d'euros en avals sobre passius. Només en el cas d'Espanya, segons les estimacions del BdE, el rescat del sector financer ha engreixat el deute públic en 45.500 milions d'euros.

I QUÈ PASSA AMB EL BCE?

Al marge de Popular, la reunió de política monetària d'aquest dijous és, fins ara, la més esperada de l'any. Els analistes han assenyalat al calendari aquesta cita perquè, tot i que queda marcada per la intervenció del banc espanyol, contemplen la possibilitat que hi hagi canvis en el discurs de Mario Draghi. "Probablement vegem canvis en les declaracions que reflecteixen una visió més equilibrada de l'economia per part del Consell de Govern de l'entitat", anticipa David Simner, gestor de Fidelity.

Probablement vegem canvis en les declaracions que reflecteixin una visió més equilibrada de l'economia per part del Consell de Govern de l'entitat

La política de tipus al 0%, que complementa amb uns tipus de dipòsit al -0,4% i amb la compra de bons en 60.000 milions mensuals fins al desembre, suposa precisament un llast per a la rendibilitat del negoci tradicional. I també per als estalviadors més conservadors al enfonsar els retorns de la renda fixa, cosa que alimenta les crítiques que arriben des d'Alemanya.

No obstant això, davant del repunt d'inflació de principis d'any per l'encariment del petroli, les últimes dades alleugen la pressió sobre Draghi. L'IPC de l'Eurozona va disminuir al maig fins a l'1,4% anual, de manera que s'acosta a la inflació subjacent i s'allunya de l'objectiu que té el banc central: controlar el creixement dels preus a prop, però per sota, del 2 % en el mig termini. L'indicador contrasta amb l'evolució de l'activitat econòmica, que segons les dades PMI elaborats per Markit a partir d'enquestes als gestors de les empreses creix al seu major ritme en sis anys. La desocupació, per la seva banda, es va reduir al maig fins al 9,3%, la taxa d'atur més baixa des de 2009.

En aquest sentit, Draghi tornarà a incidir en la fortalesa de la recuperació, com ja va fer el 2 de maig. "Dirà que els estats membres de la zona euro estan progressant de forma sincronitzada al camí cap a la recuperació i que el potencial de risc a la baixa a la zona euro ha disminuït significativament", anticipa Franck Dixmier, director global de renda fixa d'Allianz global Investors. Tot i això, afegeix que "no hi ha motius per a un canvi de la política monetària, de manera que defensarà les mesures anti-deflacionistes".

"La inflació és persistentment baixa i això implicarà que el BCE només retirarà la seva postura acomodatícia a un ritme molt lent. Per ara, els membres 'dovish' del consell de govern tenen clarament el control. Probablement no vegem res significatiu fins al setembre", afegeix, en la mateixa línia, Patrick O'Donnell, gestor d'Aberdeen AM.

Per la seva banda, "les condicions creditícies de la zona euro segueixen millorant i un tipus de dipòsit més alt probablement tindrà un efecte limitat en la disponibilitat de crèdit i, en lloc d'això, donarà més impuls a l'euro, cosa que no resulta desitjable ara mateix", opina Simner, des de Fidelity. I aquest impuls de la divisa europea és una cosa que va criticar el mes passat la cancellera alemanya Angela Merkel, posant el focus en Mario Draghi.